dimarts, 27 d’octubre de 2015

EL COLL DE RUSCALL

En Serrallonga robant un traginer al coll de Roscall.




Deixant el coll de l’Espinau enfilem cap el turó de Llumeneres seguint el camí senyalitzat que segueix la serra de Santa Bàrbara.  Passarem a la nostra dreta el  GR d’en Serrallonga que baixa cap a el Surós, al qual tornarem,  i caminarem uns centenars de metres fins arribar a una cruïlla de camins amb senyalització vertical del GR. Estem al famós coll de Ruscall.

En aquest estratègic coll coincidien el camins rals de Girona a Vic i el de Santa Coloma de Farners a Osor, per tant  era molt transitat per viatgers i traginers i darrera seu els bandolers.  Tants devien ser els episodis de bandolerisme en el coll que va donar forma a la dita popular “A la Gironella i el Roscall si pot ser no hi aneu mai”, evocant la perillositat del lloc.

I si hi havia bandolers, no podia pas faltar-hi el rei de les Guilleries, en Serrallonga, qui va cometre-hi diferents robatoris i assalts. Un d’ells l’explica la Joana Macissa :

“Nos ne anarem deves lo coll de Ruscall quem recorda ere lo dia de Sant Narcis del any 1632 ques lo mes de octubre que es fira de Gerona y en dit coll de Ruscall digue dit Serrallonga que volia robar alguns passatgers com de fet me feu entrar en lo bosch y ell se resta en lo pas y passant per dit cami real lo hereu Soler de Monsoliu dit Serrallonga lo roba que li roba dos pedrenyals y algunes dotse lliures ab diners y li cambia la capa que dit hereu Soler anave a la fira a Gerona y en haverlo robat lo feu entrar en lo bosch ahont jo ere yl detingue alli fins que fou passat mig dia y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma”.