Idealització de l'episodi llegendari d'en Serrallonga al Sobirà.
L'ermità del Padró, punt on finalitza el camí mil·lenari de Can Patrinxo i
a partir d'on seguirem les marques de la ruta de les 10 ermites.
El
camí ens fa deixar enrere la carena de la Serra del Corb i també l’ermita del Pedró.
Aleshores prenem direcció cap al coll de l’Espinau, resseguint la ruta
senyalitzada de les 10 ermites i fins a trobar les marques vermelles del “Camí
dels bandolers”. És aproximadament en aquest punt del camí quan ens trobem amb
la tristament omnipresent línia de 400 kW, que ha destrossat l’harmonia del
paisatge.
També
és en aquest punt quan, a la nostra esquerra , veiem de lluny l’imponent casal
del Sobirà ., el mas que senyoreja aquest paisatge de muntanya atepeït de
castanyers i boscúries almenys des del segle XIII, quan es documenta el seu
primer propietari.
El
Sobirà de Santa Creu (terme municipal d'Osor) és un dels casals més importants
de Catalunya. No és gratuïta la dita popular que diu:
Si
voleu saber qui són
els
més rics d'aquesta terra:
el
Noguer de Seguerò,
el
Sobirà de Santa Creu
i
l'Espona de Saderra.
L'orígen
del mas recula en el temps fins a l'Edat Mitjana i la gran i enorme
fàbrica del casal ,que encara ens sorprèn avui en dia, correspon a les
ampliacions del segle XVII.
És
en aquest lloc on trobem una de les llegendes que van alimentar la imatge d'un
bandoler Serrallonga just i fins i tot solidari.
La
llegenda diu que va anar al Sobirà a recaptar una mena de tribut que cobrava
per a no assaltar alguns masos del país. Els diners se li lliuraven dins una
mesura.
Aquell
dia, però, els diners sortien per sobre la mesura. Veient allò en Serrallonga
es va treure l'espasa i la va passar per sobre la mesura, arranant-la i deixant
caure al terra els diners que hi sobraven.
"Tracte
és tracte. A cadascú el que és seu".
Aquesta
i moltes altres dites i llegendes sobre el famós bandoler de les Guilleries van
començar a aparèixer quasi al mateix temps que la seva mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada