SANT FELIU DE PALLEROLS

Aquest dissate hem fet una passejada per Sant Feliu de Pallerols ., a les portes de la Garrotxa.

Sant Feliu és un poble carregat d'història, banyat per la llera del riu Brugent i als peus de les darreres estibacions del Collsacabra que es deixen caure sobre la plana garrotxina. És un lloc on sembla que no cal fer-hi parada. Però si la feu descobrireu un petit paradís.

La magnífica església i els carrerons adjacents de traça medieval, les cases penjades a banda i banda del riu, cases pairals de magnífica obra, i llindes dels segles XVI i XVII ,el riu Brugent amb les rescloses i els seus molins fariners, el raval de Sant Sebastià ... Tot de detalls que omplen la curiositat del viatger i permeten descobrir que en les petites coses, d'aquest nostre petit país, hi ha petits tresors per descobrir.

En la història del poble també hi trobem en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

En una ocasió els bandolers van intentar capturar el notari de Sant Feliu de Pallerols. En el procés sumarial trobem un interrogatori a un tal Jeroni Terrats que declara :

"Haura dos mesos poch mes o manco quem prengue lo batlle de Sant Feliu de Pallarols ques diu Coromina quem prengue en ma casa pero jo no se perque ni perque sem pren la presen depositio".

En l'interrogatori el batlle de Sant Feliu pregunta a Jeroni Terrats si:

"En lo entorn de les festes de Nadal del any 1630 trobantse sobre la casa dita lo Sabater de Susqueda ahont eren anats tots a trobar a dit Serrallonga y demes lladres de la quadrilla y si anantsen dits Serrallonga y sos companys a posarse a pas en lo cami real qui va de la vila de Sant Feliu de Pallarols a la vila de Amer a effecte de aguaytar alli a T. Umbert notari de dita vila de Sant Feliu de Pallarols y composarlo ab deu milia lliures".

El notari de Sant Feliu devia ser persona rica si pretenien treure'n tantes lliures del seu segrest. Amb tot, però, no ho van poder dur a terme. La quadrilla havia posat una dona a espiar el notari i avisar-los quan aquest passava pel camí ral, però no va poder ser:
"Tenint per aquest efecte una espia quel espiava y si per ferse descuydada la espia o que dit Umbert no passas a la postra vehent que ja no podien pendrer y captivar a dit Umbert robaren en dit cami real als passatgers los diners los pedrenyals y algunes capes de pastor".

En una altra ocasió també van robar un traginer de la vila, però com relatà el mateix Serrallonga:

"Tractarem de posarnos a pas en lo cami real qui va de la ciutat de Gerona a al vila de Olot prop los Bullidors y alli robarem als passatgers los diners robas y demes que aparegue y en particular passant per alli T. Masdeu mercader de Sant Feliu de Pallarols y haventli presos nos companys los pedrenyals jols fiu tornar perque dit Masdeu ere amich meu"

Com podem veure, doncs, Sant Feliu de Pallerols també era terra de bandolers.

SERRALLONGA AL VALLÈS (8) : EL COLL DE MONTCADA

El coll de Montcada era una de les portes d'entrada a Barcelona i de sortida d'aquesta pel camí ral cap a Manresa, per això era un lloc  molt freqüentat per les colles de bandolers del moment, les quals podien trobar-hi gran quantitat de carruatges, traginers i viatgers.

L'any 1630 trobem documentat un altre robatori dels homes d'en Serrallonga en aquest lloc. En aquesta ocasió cal anotar que la quadrilla de les Guilleries es continuava retrobant amb els bandolers del Valles, tot i que aquests havien perdut els caps de quadrilla, els germans Margarit, l'any 1627. Entre els bandolers del Vallès trobem, en aquest robatori, un anomet "lo Garçó de Caldes·. Així ho relata el Fadrí de Sau:

"Quinse dies abans de les festas de Nadal que era en lo desembre del any 1630 essent baxat jo de la montanya ab sinch companys meus dels de Serrallonga y essentnos juntats ab la quadrilla de assi del Valles que eran los dos germans Puigs y trobantnos tots en la montanya del Farell sobre Caldes tots armats ... y en dit cami real y lloch del coll de Moncada robarem als passatgers los diners robas y demes quens aparegue y tambe estant robant forem descuberts y haguerem de fugir y ferem cap en un bosch mes amunt de la Roca y alli nos partirem lo dit robo que cada hu prengue sa part y jo la mia".

I encara trobarem, en el procés sumarial un altre robatori al coll de Montcada, perpetrat en aquesta ocasió pels bandolers Joan Vila de Gallifa, Joan Puig de Castellterçol i Valenti Oliveres de Sant Llorenç Savall, els quals es posaren a finals del mes d'agost de 1629 a robar en aquest lloc. La notícia la trobem en l'interrogatori al qual fou sot es Damià Font, pastor de llana de Sabadell:

"Interrogatus si lo dit dia que dits lladres feren  dit robo en  lo Coll de Moncada ell deposant y Francesch Mas de Sabadell compraren en casa de Antoni Selva marxant de Sabadell tres lliures de pilotas y dos lliures de polvora y si en lo punt ho hagueren comprat sen anaren ell deposant y dit Mas de la dita vila per lo portal de Caldes dret a la serra y ermita de Sant Iscle ques en lo terme de Sabadell".

SERRALLONGA AL VALLÈS (7) : ELS GERMANS MARGARIT

L'assalt al carrugatge de la comtessa d'Erill en un gravat antic.

En la segona desena del segle XVII es diu popularment que dues colles regnaven: la d'en Serrallonga a la muntanya i la dels Margarit a la plana, al Vallès. Els historiadors també convenen que el període en que les autoritats perseguien als de la plana en Serrallonga disposava de més via lliure per als seus actes i, per tant, aquest període coincidiria amb el de màxim apogeu de la quadrilla de les Guilleries.

El que està clar és que uns i altres van coincidir en més d'una ocasió, agrupant-se quan els convenia per a perpetrar robatoris.

Un dels més coneguts és l'assalt al camí ral , al coll de Montcada, del carruage que transportava a la comtessa d'Erill. En el procés sumarial ho relata el mateix Serrallonga:

"La vigilia de Nostra Senyora de agost de dit any 1625 anant jo aquadrillat ab dits Margarits y tronantnos dalt en lo coll de Moncada resolguerem baxar baix en lo cami dral de dit coll y posarnos a pas pera robar... y estant nosaltres en dit pas arriba un cotxe en lo qual anaven la comtessa de Erill y lo abat de Erill als quals isquerem y parlarem ab dita comtessa a la portalera del cotxe y per ferlos cortesia quatre o sinch de nosaltres los acompanyarem un tros amunt ....

Y en haverlos dexats tornarem en dit puesto ahont continuarem robant als passatgers perque dita comtessa y abbat nos prometeren de no descobrirnos".

L'aplegament de bandolers era indistint a l'alçada del Vallès, com també a l'alçada del camí ral gironí. En una ocasió robaren en el mateix camí ral a l'alçada de la riera de l'Esparra (actualment comarca de la Selva):

"E mes dich señor que es veritat que en lo juliol de dit any 1625 un dia de dit mes que nom recorda quin dia era anant jo aquadrillat ab Miquel i Francesc Margarits , Jaume Ginescar alias la Guineu, Joan T. dit lot Gavaig Roig, Joan T. dit lo Gavaig den Mir, Barthomeu Alsina de Polinya, Miquel Campeny dit lo Hereu de Arbussies y altres que nom recorda y trobantnos assi baix en lo Valles quem erem vinguts a cercar a montanya los germans Margarits y altres de sa quadrilla tractarem de anar a robar al cami real de Gerona .. nos posarem a pas en dit cami real en lo lloch dit la riera de la Sparra".

Les dues colles es juntaven indistintament a plana o a muntanya, el Fadrí de Sau  ho explica en el procés judicial:

"Quan los Margarits regnaven que baxaren dits Margarits ab altres de llur quadrilla a trobarnos a nosaltres a la volta  de Caros y devallantnosne tots junts que erem la quadrilla de montanya i la de assi del Valles passarem a Seva y dits Margarits digueren que encara que ells no fossen de montanya tambe tenien amichs per alli y que aixi picassem en casa dit Garau de Seva que ell nos donaria a sopar de bona gana".

Un dels caps de quadrilla del Vallès fou Francesc Margarit i del Pont (nascut l'any 1600), fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro el 1627.

SERRALLONGA AL VALLÈS (6) : ELS FARELL DE CALDES (2)

En Serrallonga i els seus companys ferits foren ben rebuts al Farell:

"Y aixi dits Farell digueren quens restassem alli lo temps que volguessem que nons faltaria lo que hauriem menester y si voliam estar dins casa quey estiguessem  y jo digui que nons voliam enclourer dins casa que si tenia un bon puesto en lo bosch quens ne acomodas y aixi dits Farells nos atrassaren un bon puesto en lo bosch que es junt a llur casa ahont nosaltres esgiguerem alguns quinse dies menyant y bevent del que dits Farells nos portaven que ara nos portave recapte lo Farell vell ara lo jove ara la Farell vella y altres vegades una filla gran que tenen que ja es casadora".

"Jans portaven medicines pera curarnos quens les dona un barber de Centelles que jo no se com se diu que lo dit Joan Sala mon mig germa l feu venir perque tenia sa mare en Centelles y quant ja forem curats nos ne anarem de dit bosch yns ne tornarem a muntanya y pochs dies apres se composa lo fill den Buada de Salitja - el segon cop que feu en Serrallonga a aquesta família principal de la comarca de la Selva- y dels diners de la com positio de dit Salvi Buada ans de fer les parts ne traguerem quatre trentins pera donar a dits Farells per lo que havien gastat per nosltres los quals doni jo a Pere Puig cap de la quadrilla de assi baix del Valles ques trobave a hores a montanya pera quels donasa dit Farell o a sa muller y dit Puig prengue dits quatre trentins y digue que al tornarsen assi al Valles passaria en casa dits Farells yls donaria y mai pus me curi sils havia donat o no".

D'aquest relat ens pot sorprendre la distància que recorrien els bandolers d'aquells temps - pensem que la baralla amb amb el batlle d'Osor va tenir lloc a Querós i la quadrilla, amb ferits, es van refugiar a Caldes de Montbuí. També cal destacar-hi el pagament pels serveis prestats, - en aquest cas quatre trentits obtinguts del segrest del fill del mas Boada i que havien de lliurar-se als Farell- cosa que servia per a mantenir els vincles i suport amb els diferents fautors dels bandolers.

Finalment, destacar que aquests homes de muntanya van preferir estar-se amagats en el bosc en comptes de dins d'un mas, hem d'entendre que per raons de seguretat, per a evitar ser atrapats i facilitar la fugida si els calia. 

Segons la declaració d'en Serrallonga ell va estar una sola vegada al Farrell. Segons altres bandolers hi va sovintejar en més ocasions. En el procés trobem unes declaracions del 6 de juny de 1632 d'un altre bandoler de la quadrilla, Guillem Estrany dit "lo Clavell", qui diu:

"Aquestes festes de Nadal prop passades trobantme jo anar aquadrillat ab la  quadrilla dels Puigs i Vilas de assi del Valles que tot sovint hi baxave una nit ferem cap en casa de T. Farell de la muntanya y picant a la porta aqui matex obriren y aixi lo amo co  la mestressa y fill que ja es gran feren grans festes a dit Puig que clarament conegui que no ere aquella la primera vegada quey ere estat y alli nos donaren a sopar abundantment que tots menyarem ab una taula ço es marit y muller filla y filles...

... digue lo dit Puig que en aquella casa ne tenien ells una retirada molt segura perquels feyen molta amistat y en moltes ocasions he hoit dir al Guirigay y al Negre de Tona que ells anant ab la quadrilla de Serrallonga eren estats moltes vegades en casa dits Farells y quels havien recullits y donat a menyar y beurer de molt bona gana y que dells ne tenien molt gran confiança".

De les diferents declaracions del sumari es dedueix que el Farell de la muntanya devia ser un veritable santurari pels bandolers del Vallès i els de les Guilleries quan baixaven a la plana. Una cosa curiosa és que Joan de Serrallonga digui que sols va estar-hi en una ocasió, mentre que altres membres de la colla diuen que foren més. Podria ser que el cap de quadrilla volgués alleugerir el possible càstig de les autoritats als Farell per haver acollit bandolers?. 

SERRALLONGA AL VALLÈS (5): ELS FARELL DE CALDES

El Farell és un veïnat de Caldes de Montbuí al voltant d'una gran masia que li dona nom i que es troba citada des de l'any 1167, quan  un privilegi comtal permeté edificar aquest mas al cim del Montmajor: "in loco quem vocant Farell" (en el lloc anomenat Farell). El llinatge començà amb Sorian Farell i Ermengarda.

El lloc és conegut com "el Farell de la muntanya".

El desembre de l'any 1628 hi trobem documentada una estada d'en Serrallonga i els seus homes en aquest lloc.

Així ho descriu en Joan de Serrallonga en el procés sumarial:

"E mes dich señor que es veritat que jo conech molt be a Francesch Farell de la muntanya que es sobre Caldes y a T.Farell son fill a sa muller y a la filla mayor y en sa casa so estat jo una vegada nomes si be es veritat que los bandolers Puigs y Vilas de Gallifa ja preterits deyen quels eren parets y quels eren tambe fautors y valedors".

"Ym recorda molt be que dos o tes dies apres de quant tinguerem les escopetades en la casa dita los Sanglas de Caros ab la gent del balle de Osor - un episodi ocorregut el desembre de l'any 1628- ab les quals restaren nafrats Gabriel Gornes y Pere Sala mon mig germa per lo que jo tambe estave de mala gana de uns encordis lo dit Pere Sala me digue quens anassem en casa dits Farells de la muntanya que alli tindriem bon recapte".

"Yns acompanyaren molts de la quadrilla fins a Collcespina y alli los dexarem arribats en casa dit Farell Joan  Sala dit lo Tendre mon mig germa qui may nos dexa sen entre en casa que encara ere de dia y nosaltres entrarem tras dell y alli dit Joan  Sala parla ab dit Farell y ab sa muller y ab un  fill seu ja gran yns recomana a dits Farells dientlos que nosaltres teniem necessitat de estar uns quants dies retirats y quiets".

Sense cap dubte que els jutges que interrogaven el bandoler ho feien seguint les les declaracions del Fadrí de Sau, empresonat i interrogat l'any 1631, el qual va fer una relació dels fautors de la quadrilla, entre ells els Farell. Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, va declarar no haver estat al Farell per temor que ell tenia a baixar al Vallès, però si que en va donar referència i va explicar que en Serrallonga i els altres s'hi havien amagat en diferents ocasions (contràriament, en Joan de Serrallonga diu haver-hi estat sols una vegada, per la qual cosa queda el dubte sobre qui dels dos diu la veritat).

"E mes dich señor - relata el Fadrí de Sau- que a be que jo no sie estat en la casa de Francesch Farell de la muntanya de Caldes de Munbuy se molt be que lo Serrallonga y altres lladres de la quadrilla hi son estats diversas vegades y que dit Farell sa muller y son fill lo hereu son molt grans amichs y valedors de Serrallonga y u eran dels Puigs y Vilas de Gallifa lladres y caps de quadrilla y algunes vegades trobantse la quadrilla de assi del Valles a montanya ab nosaltres y devallant totes les dos quadrilles assi a la terra baxa deyat dits Serrallonga Puig y Vilas sen anaven en casa dits Farells y jo tambe mi fora anat sino que jo may volie devallar assi en lo Valles que no me agradave la terra".

El Fadrí de Sau explicarà en la seva delació l'estada de tres setmanes que feren en Serrallonga i els companys ferits en la brega amb el batlle d'Osor per a curar-se de diferents ferides.

SERRALLONGA AL VALLÈS (4) : CAN GARRIGOSA DE MATADEPERA

 Ubicació de Can Garrigosa, al terme municipal de Matadepera.

El mes d'abril de 1625, dos dies després del robatori prop de l'hostal de l'Argelaguet i la mort del polvorer de Navarcles, la quadrilla assaltava el mas Garrigosa, relativament aprop de l'hostal de la Barata, en el terme de Matadepera. Així ho confessa el mateix Serrallonga:

"E mes dich señor que es veritat que dos dias despres de fet lo prop dit robo anant encara junts jo y losper mi prop nomenats tots ja preterits tots de camarada concertarem de anar a robar la casa den Garrigosa de Matadepere com de fet a la tardeta envestirem dita casa y apoderantnos de la gent de aquella los tancarem en la cuyna y espallant les caxes que havie robarem de aquelles los diners quey trobarem que forem pochs y tambe la roba quens agrada y de alli nos ne anarem a la montanya de Sant Lorens del Munt y en un bosch nos partirem lo dit robo de la casa que cada hu prengue sa part y jo la mia".

Antigament conegut com a mas Comelles, can Garrigosa data de del segle XI i, es creu, que canvià de nom quan al segle XVI passà a ser propietat de la família Garrigosa. 

Del llibre-guia "Les sendes dels bandolers" d'Antoni Ferrando Roig he extret la notícia d'un assalt de bandolers al mas Can Pèlecs, al veïnat del mateix nom del terme de Matadepera no gaire lluny al nord de Can Garrigosa. El 15 d'abril de 1626 -per tant un any després del robatori d'en Serrallonga i els seus a Can Garrigosa-  una colla de bandolers s'aproximaren al  mas de Can Pèlecs però foren dissuadits per la gran cridòria dels habitants d'aquest al crit de "Via Fora lladre!".

Aquest intent d'assalt va ser denunciat pels afectats a Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, el qual vivia precisament a Can Garrigosa. Dos dies després dels fets, el batlle es presentà a la masia per instruir la denúncia.

El mateix batlle , Jaume Garrigosa, havia patit el robatori d'en Serrallonga un any abans.

SERRALLONGA AL BALNEARI DE CALDES DE MONTBUÍ

Qui sap si coneixedor del pas verídic d'en Serrallonga per la plaça de Caldes de Montbuí o qui sap si per casualitat, el gran narrador català Joan Perucho (Barcelona 1920-2003) va escriure un relat curt on situava el bandoler prenent les aigües termals dels balnearis del municipi.

Es tracta del relat curt "Don Joan de Serrallonga a Caldes de Montbuí" inclós en el llibre "Els balnearis" (Ed. Destino. Barcelona, 1975).

Es tracta d'una estada del bandoler ideada per la prolífica  imaginació del gran autor i que la situa en l'any 1626. L'autor reprén la figura del bandoler d'origen nobiliari que havia descrit Víctor Balaguer.

"Aquests esdeveniments fan relació a les aigües minerals de Caldes de Montbuí, població situada al peu de les muntanyes que envolten pel nord el Vallès i on, el 1626, va fer cap don Joan de Serrallonga a la recerca de la guarició o l'alleujanent d'un reumatisme articular del qual es planyia dolorosament".

En Serrallonga i la Joana de Torrelles es van fer passar per nobles italians i s'instal·laren a la fonda de Cal Moixí i va començar a prendre les aigües.

"Un matí es va presentar a Caldes de Montbuí el duc de Feria, per aquell temps virrei de Catalunya i encarregat per Sa Magestat de la persecució i captura del famós bandoler i cabdill "nyerro".

Instal·lat en la mateixa fonda que en Serrallonga va intimidar amb aquest i la Joana i compartien tiberis i partides d'esgrima, com que sempre perdia en els enfrontaments amb en Serrallonga - que es feia passar per noble italià- un dia el duc exclamà:

"- Por Baco!

Cosa a la qual Serrallonga respongué:

- El bacó sereu vos, que a més us mireu massa la meva dona.

Aquí va fallar la cultura del bandit, puix que va confondre el déu Bacus amb "bacó" i de poc va anar que no ho pagués car, puix que el duc s'alçà trèmul i descomposat, i començava a sospitar d'un noble italià que donava mostres d'aquesta desorientació en mitologia. Serrallonga va comprendre, després de consultar un diccionari, que s'havia ficat de peus a la galleda, i com que no vo es volia exposar a eventuals conseqüències que es podien derivar d'aquesta situació, decidí acabar amb la impostura, va fer ensellar els cavalls i marxà aquella mateixa nit amb els seus acompanyants, molt sigilosament, cap al seu refugi de les Guilleries, Per sort, la seva malaltia ja estava guarida".

"Aquest guariment el ponderà Serrallonga tota la seva vida, atribuïnt-lo a les virtuts gairebé màgiques de les aigües de Caldes de Montbuí".