SERRALLONGA AL VALLÈS (5): ELS FARELL DE CALDES

El Farell és un veïnat de Caldes de Montbuí al voltant d'una gran masia que li dona nom i que es troba citada des de l'any 1167, quan  un privilegi comtal permeté edificar aquest mas al cim del Montmajor: "in loco quem vocant Farell" (en el lloc anomenat Farell). El llinatge començà amb Sorian Farell i Ermengarda.

El lloc és conegut com "el Farell de la muntanya".

El desembre de l'any 1628 hi trobem documentada una estada d'en Serrallonga i els seus homes en aquest lloc.

Així ho descriu en Joan de Serrallonga en el procés sumarial:

"E mes dich señor que es veritat que jo conech molt be a Francesch Farell de la muntanya que es sobre Caldes y a T.Farell son fill a sa muller y a la filla mayor y en sa casa so estat jo una vegada nomes si be es veritat que los bandolers Puigs y Vilas de Gallifa ja preterits deyen quels eren parets y quels eren tambe fautors y valedors".

"Ym recorda molt be que dos o tes dies apres de quant tinguerem les escopetades en la casa dita los Sanglas de Caros ab la gent del balle de Osor - un episodi ocorregut el desembre de l'any 1628- ab les quals restaren nafrats Gabriel Gornes y Pere Sala mon mig germa per lo que jo tambe estave de mala gana de uns encordis lo dit Pere Sala me digue quens anassem en casa dits Farells de la muntanya que alli tindriem bon recapte".

"Yns acompanyaren molts de la quadrilla fins a Collcespina y alli los dexarem arribats en casa dit Farell Joan  Sala dit lo Tendre mon mig germa qui may nos dexa sen entre en casa que encara ere de dia y nosaltres entrarem tras dell y alli dit Joan  Sala parla ab dit Farell y ab sa muller y ab un  fill seu ja gran yns recomana a dits Farells dientlos que nosaltres teniem necessitat de estar uns quants dies retirats y quiets".

Sense cap dubte que els jutges que interrogaven el bandoler ho feien seguint les les declaracions del Fadrí de Sau, empresonat i interrogat l'any 1631, el qual va fer una relació dels fautors de la quadrilla, entre ells els Farell. Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, va declarar no haver estat al Farell per temor que ell tenia a baixar al Vallès, però si que en va donar referència i va explicar que en Serrallonga i els altres s'hi havien amagat en diferents ocasions (contràriament, en Joan de Serrallonga diu haver-hi estat sols una vegada, per la qual cosa queda el dubte sobre qui dels dos diu la veritat).

"E mes dich señor - relata el Fadrí de Sau- que a be que jo no sie estat en la casa de Francesch Farell de la muntanya de Caldes de Munbuy se molt be que lo Serrallonga y altres lladres de la quadrilla hi son estats diversas vegades y que dit Farell sa muller y son fill lo hereu son molt grans amichs y valedors de Serrallonga y u eran dels Puigs y Vilas de Gallifa lladres y caps de quadrilla y algunes vegades trobantse la quadrilla de assi del Valles a montanya ab nosaltres y devallant totes les dos quadrilles assi a la terra baxa deyat dits Serrallonga Puig y Vilas sen anaven en casa dits Farells y jo tambe mi fora anat sino que jo may volie devallar assi en lo Valles que no me agradave la terra".

El Fadrí de Sau explicarà en la seva delació l'estada de tres setmanes que feren en Serrallonga i els companys ferits en la brega amb el batlle d'Osor per a curar-se de diferents ferides.

SERRALLONGA AL VALLÈS (4) : CAN GARRIGOSA DE MATADEPERA

 Ubicació de Can Garrigosa, al terme municipal de Matadepera.

El mes d'abril de 1625, dos dies després del robatori prop de l'hostal de l'Argelaguet i la mort del polvorer de Navarcles, la quadrilla assaltava el mas Garrigosa, relativament aprop de l'hostal de la Barata, en el terme de Matadepera. Així ho confessa el mateix Serrallonga:

"E mes dich señor que es veritat que dos dias despres de fet lo prop dit robo anant encara junts jo y losper mi prop nomenats tots ja preterits tots de camarada concertarem de anar a robar la casa den Garrigosa de Matadepere com de fet a la tardeta envestirem dita casa y apoderantnos de la gent de aquella los tancarem en la cuyna y espallant les caxes que havie robarem de aquelles los diners quey trobarem que forem pochs y tambe la roba quens agrada y de alli nos ne anarem a la montanya de Sant Lorens del Munt y en un bosch nos partirem lo dit robo de la casa que cada hu prengue sa part y jo la mia".

Antigament conegut com a mas Comelles, can Garrigosa data de del segle XI i, es creu, que canvià de nom quan al segle XVI passà a ser propietat de la família Garrigosa. 

Del llibre-guia "Les sendes dels bandolers" d'Antoni Ferrando Roig he extret la notícia d'un assalt de bandolers al mas Can Pèlecs, al veïnat del mateix nom del terme de Matadepera no gaire lluny al nord de Can Garrigosa. El 15 d'abril de 1626 -per tant un any després del robatori d'en Serrallonga i els seus a Can Garrigosa-  una colla de bandolers s'aproximaren al  mas de Can Pèlecs però foren dissuadits per la gran cridòria dels habitants d'aquest al crit de "Via Fora lladre!".

Aquest intent d'assalt va ser denunciat pels afectats a Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, el qual vivia precisament a Can Garrigosa. Dos dies després dels fets, el batlle es presentà a la masia per instruir la denúncia.

El mateix batlle , Jaume Garrigosa, havia patit el robatori d'en Serrallonga un any abans.

SERRALLONGA AL BALNEARI DE CALDES DE MONTBUÍ

Qui sap si coneixedor del pas verídic d'en Serrallonga per la plaça de Caldes de Montbuí o qui sap si per casualitat, el gran narrador català Joan Perucho (Barcelona 1920-2003) va escriure un relat curt on situava el bandoler prenent les aigües termals dels balnearis del municipi.

Es tracta del relat curt "Don Joan de Serrallonga a Caldes de Montbuí" inclós en el llibre "Els balnearis" (Ed. Destino. Barcelona, 1975).

Es tracta d'una estada del bandoler ideada per la prolífica  imaginació del gran autor i que la situa en l'any 1626. L'autor reprén la figura del bandoler d'origen nobiliari que havia descrit Víctor Balaguer.

"Aquests esdeveniments fan relació a les aigües minerals de Caldes de Montbuí, població situada al peu de les muntanyes que envolten pel nord el Vallès i on, el 1626, va fer cap don Joan de Serrallonga a la recerca de la guarició o l'alleujanent d'un reumatisme articular del qual es planyia dolorosament".

En Serrallonga i la Joana de Torrelles es van fer passar per nobles italians i s'instal·laren a la fonda de Cal Moixí i va començar a prendre les aigües.

"Un matí es va presentar a Caldes de Montbuí el duc de Feria, per aquell temps virrei de Catalunya i encarregat per Sa Magestat de la persecució i captura del famós bandoler i cabdill "nyerro".

Instal·lat en la mateixa fonda que en Serrallonga va intimidar amb aquest i la Joana i compartien tiberis i partides d'esgrima, com que sempre perdia en els enfrontaments amb en Serrallonga - que es feia passar per noble italià- un dia el duc exclamà:

"- Por Baco!

Cosa a la qual Serrallonga respongué:

- El bacó sereu vos, que a més us mireu massa la meva dona.

Aquí va fallar la cultura del bandit, puix que va confondre el déu Bacus amb "bacó" i de poc va anar que no ho pagués car, puix que el duc s'alçà trèmul i descomposat, i començava a sospitar d'un noble italià que donava mostres d'aquesta desorientació en mitologia. Serrallonga va comprendre, després de consultar un diccionari, que s'havia ficat de peus a la galleda, i com que no vo es volia exposar a eventuals conseqüències que es podien derivar d'aquesta situació, decidí acabar amb la impostura, va fer ensellar els cavalls i marxà aquella mateixa nit amb els seus acompanyants, molt sigilosament, cap al seu refugi de les Guilleries, Per sort, la seva malaltia ja estava guarida".

"Aquest guariment el ponderà Serrallonga tota la seva vida, atribuïnt-lo a les virtuts gairebé màgiques de les aigües de Caldes de Montbuí".

SERRALLONGA AL VALLÈS (3): CALDES DE MONTBUÍ

 Les ruïnes de Can Corró Vell, on tingueren lloc els fets.

(foto: losfolloneros.blogspot.com)

 

Can Corró nou o Mas Viaplana, dins el casc urbà

de Caldes (foto: Ajuntament de Caldes de Montbuí)

En el procés sumarial d'en Serrallonga hi trobem una altra referència al temible pas de bandolers per Caldes de Montbuí. Es tracta de la confessió d'un company habitual de la seva quadrilla Lluís Tallades, àlies lo Gollut", de Vilanova de Sau.

En aquesta ocasió i sota tortura el bandoler confessa un crim que cometeren al municipi, en el qual hi van participar homes de la quadrilla del Vallès i homes de la quadrilla de les Guilleries. Entre aquests darrers no hi figura en Serrallonga, però si en Joan Sala, un dels seus  mig germans que també anava amb la quadrilla.

Es tracta de l'assalt al mas i assassinat dels propietaris de Can Corrons o Mas Viaplana.  Aquesta masia es troba situada als afores de Caldes, just al límit amb el terme municipal de Sentmenat. Avui en dia es troba en completa ruïna, tot i que trobem catalogada una casa pairal dels segles XVI o XVII dins el nucli urbà amb el mateix nom. 

"Dich que es veritat que jom trobi en les morts perpetrades en les persones de Miquel i Andreu Viaplanes y Corrons de Semmanat quels matarem ço es al Miquel devant sa casa y al Andreu son pare dins dita sa casa ab tirs de pedrenyals quels matarem perque havien trahit a Francesch Casellachs de  Caldes lladre de la quadrilla dels Margarits... ".

Casellachs era un bandoler de Caldes i lloctinent de la quadrilla dels Margarit i el trobem en diferents parts del sumari judicial.

"...y lo trobarme jo en dites morts fou perque alguns de la quadrilla de Serrallonga y jo entre ells erem baixats de la muntanya de Caros assi en lo Valles per ajuntarnos ab la quadrilla dels Puigs y Vilas de Galliffa y axo fou la causa que jo mi trobi y los que ferem les dites morts de  Miquel y Andreu Viaplanes y Corrons de Semmanat erem Pere Puig, Jaume Puig, son germa Joan Vila, Jacinto Carbonell, dos germans Ganyades, Joan Sala germa de Serrallonga, lo Borruau, lo Guirigay, ANtoni Crous dit lo Pigo, T. Soler de Badalona ja tots preterits  y jo testimoni".

SERRALLONGA AL VALLÈS (2): CALDES DE MONTBUÍ

Caldes de Montbuí.

 Hostal de la Barata.

Localització de l'Hostal de la Barata, seguint el camí ral 

després de Matadepera.

El mes d'abril de 1625 trobem en Serrallonga amb els germans Margarit a Caldes de Montbuí: "trobantme jo en companyia de Miquel y Francesch Margarit, Jaume Ginescar alias la Guineu, Joan Dordes alias lo Bover, den Serra Franchesch Casellachs, Joan T. dit lo Gavaig Roig, Miquel Campeny, Christofol Madriguera y Diego Serra tots ja preterits".

En el procés sumarial en Serrallonga explica el seu pas per un lloc físic d'una vila, cosa no gaire habitual en tot el relat del procés, doncs en poques ocasions assenyala espais dins nuclis urbans:

"quens passejavem per la plassa de la vila de Caldes de Munbuy tractarem entre nosaltres de anar a robar al cami real de Manresa ".

"Partint de dita vila de Caldes arribarem en un bosch quey ha devant lo hostal dit de la Barata y alli passarem la nit y lo endema demati nos posarem a pas en dit cami real qui va desta ciutat a la de Manresa junt a una bassa quey ha sobre lo hostal de Argelaguet y alli robaren als passatgers y traginers los dines robes y demes quens aparegue".

L'hostal de la Barata era un dels molts hostals de cami que el viatger trobava el el camí ral (hostals del Prat, de Vallhonesta, hostalets del Daví, ca la Marieta, ca l'Arengada, ca n'Arguelaguet...) i era molt concorregut i reconegut en aquells temps. Va romandre obert com a hostal fins el segle XIX. S'explica que fins i tot alguns amos de l'hostal havien col·laborat amb algunes colles de bandolers , avisant-los quan tenien hostatjat una possible i lucrativa víctima per a robar.

"Y a la que arribaren uns traginers ab los matxos carregats de polvora y venint un home a cavall derrera les carregues los detinguerem y saltant de cavall lo dit home y posant ma a un pedrenyal aportave volent resistirnos lo dit Guineu ab una pistola li tira un tir yl mata y apres saberem que dit home mort era un polvorer de Navarcles y a la tardeta se alsa sometent contra nosaltres que haguerem de fugir y ferem cap en un serrat quen diuhen lo bosch de Cellent ahont nos partirem lo dit robo".

L'actuació de la colla d'en Serrallonga i els Margarit es saldà aquell dia amb un mort. Les autoritats interrogaren diferents veïns de la zona sobre aquesta actuació, un d'ells un tal Damià Font, àlies "lo Squerra", pastor de llana de Sabadell que era un possible testimoni o col·laborador del fet :

"Interrogatius que diga si ell deposant conex o ha coneguts a  Miquel y Francesch Margarits lladres de pas y caps de quadrilla y si tingue noticia de quant los dits Margarits y la quadrilla robaren en lo cami real de la present ciutat a la ciutat de Manresa y mataren a Barthomeu Graner polvorer de Navarcles sobre lo hostal del Argelaguet.

Et dixit noy se res".

L'interrogatori per la mort del polvorer de Navarcles segueix:

"Interrogatus que diga si sap qui foren los lladres que robaren y maaren en dit cami real al dit polvorer de Navarcles y si ell deposant abans y apres de fer dit robo y mort parla ab los lladres queu feren.

Et dixit noy se res"

SERRALLONGA AL VALLÈS (1) : EL CAMÍ RAL DE MANRESA A BARCELONA

La quadrilla d'en Serrallonga no es limitava a l'entorn de les Guilleries, doncs el seu radi d'acció arribava fins als empordans i , a l'oest, fins a terres vallesanes.

En aquestes darreres comarques és on, en ocasions, s'aplegaven amb la colla dels germans Margarit per a formar una gran quadrilla i assaltar en el camí ral de Barcelona a Manresa. Com diu Gabríel Martínez ennel seu bloc : "Una ruta construïda per presos condemnats a treballs forçats i que creuava la Serra de Sant Llorenç i l’Obac amb un traçat muntanyenc despoblat, solitari, vorejant cingles i penya-segats on eren freqüents els accidents per esllavissades i relliscades. La pitjor temença per la gent que el transitava era l’amenaça constant de bandolers i lladres que triaven els indrets més feréstecs per plomar les seves víctimes".

Podeu trobar un itinerari per aquest camí ral , també conegut com el camí ral del coll del Daví, en aquest web

Per fer el camí de Barcelona a Manresa calien aleshores unes tretze hores de camí. Se sortia de la ciutat comtal i , després de passar el Clot i Sant Andreu, el camí remuntava el Coll de Montcada i s'endinssava al Vallès. Després de Sabadell una desviació portava a Caldes de Montbuí i una altra a Terrassa. La ruta principal continuava cap a Matadepera. Passat el conegut hostal de la Barata començava el camí més dur i perillós , per a superar la serra de l'Obac i arribar al Bages.

En aquests entorns ferèstecs hi van actuar molts bandolers, entre ells Perot Rocaguinarda  l'any 1610, la quadrilla dels Trucafort (famós bandoler del bàndol dels "cadells"), la dels Avinyonesos i, sobretot, els Margarit. 

La millor aproximació al bandolerisme en aquesta zona la trobareu en el llibre-guia "Les sendes dels bandolers a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac" d'Antoni Ferrando i Roig. Podeu consultar-lo en aquest enllaç.

També podem consultar un bloc sobre Mura que fa un recull força llarg de delictes comesos per diferents bandolers el llarg del camí ral de Manres a a Barcelona . El trobareu en aquest enllaç.

La col·laboració entre la colla dels Margarit va fer que en diferents ocasions en Serrallonga i els seus homes també s'arribessin a aquests paratges.

En aquestes entrades del bloc vull parlar-vos del pas d'en Serrallonga per aquelles contrades del Vallès.

EL MOSSUR DE SORNIÀ

L'any 1626 en Serrallonga va fer la seva primera fugida a França per a escapolir-se de la pressió de les autoritats a les Guilleries. En aquell viatge va escapar fins al Viver (Fenolledès) i d'aquí fins a Nyer (Conflent).

Fou quan passava prop de Vilafranca de Conflent quan tres o quatre bandolers li van robar el que portava, armes, xarpa , dos anells d'or i quaranta lliures. En Serrallonga ho explicà al baró de Nyer quan estigué al seu castell.

En el procés sumarial les declaracions del Fadrí de Sau ens expliquen que "restaren molt sentits dits de Anyer y Thomas son fill dient a dit Serrallonga que segons les senyes que ell los havie donades dels fadrins quel havien robat havien de ser aquells per forsa y vist axo lo dit Thomas fill de dit de Anyer de picat envia a sercar a Bernat Pellisser de una parrochia ques diu Euna prop de dit lloch de Anyer". 

Bernat Pellicer digué quins eren els fadrins que havien  robat en Serrallonga a Vilafranca.

I "tornantsen ell dit Serrallonga al castell del Viver quan fonch en lo lloch mossur de Sornia li envia a dit Serrallonga en dit castell del Viver dits dos pedrenyals xarpa y guarnitions y dits dos anells de or dient dit Serrallonga que dit Thomas fill del de Anyer los havie enviats a dit mossur de Sornia perque los hi envias a ell al Viver y que los hi porta un fadri ques diu Barthomeu que esta ab dit mossur de Sornia".

Podem veure en aquest relat les relacions de connivència entre els petits nobles de frontera francesos i catalans.

En aquells temps les relacions a banda i banda de frontera podien ser conflictives per als Estats, però els vincles familiars o de negoci entre els petits nobles de frontera (mossur és un una derivació de la paraula francesa "monsieur", o sigui "senyor") francesos - Sornià, Viver, Duban...- i catalans - Banyuls, Llupià ...- eren permanents i continuats. 

Els vincles comercials comprenien, per exemple,  el prohibit comerç de cavalls d'Espanya cap a França. Altres activitats habituals, com veiem, també era amagar bandolers catalans rera la ratlla de la frontera.

En aquest episodi de la història d'en Serrallonga hi trobem la participació del mossur de Sornià, petit municipi situat a la comarca del Fenolledès, en un altiplà fronterer amb el Conflent. El març de 2012 vam fer-hi estada amb la familia per a fotografiar les localitzacions del Angelets de la Terra  (podeu accedir a l'entrada del bloc en aquest enllaç).

És un paratge d'alta muntanya, lluny dels circuits turístics i de les ciutats. Tot i així el municipi disposa d'un  complex d'apartaments turístics situat en un antic molí fariner totalment acollidor per a descansar uns dies. L'entorn ferèstec també devia ser perfecte per al pas discret dels nostres antics bandolers.