EL VILAR DE SANT BARTOMEU SESGORGUES

 

Prop de la festa de Tots Sants de l’any 1628, amb Serrallonga al davant, la quadrilla de les Guilleries va baixar a la plana de Vic per anar a robar una casa rica: el Vilar de Sant Bartomeu Sesgorgues, avui terme de l’Esquirol.

Els homes es van trobar en un bosc prop de la masia i quan fou la tarda van envestir-la. Van tancar els estadants dins la cuina i van pujar dalt la casa on espatllaren caixes i cobres i robaren el que trobaren.

El botí van ser trenta lliures i altres diners, una tassa de plata i roba, de la que en feren farcells i cadascú en carregà un.

Com que no els va semblar prou s’emportaren l’amo de la casa lligat per boscos i muntanyes per a obtenir-ne un rescat de dues-centes lliures que els portà un germà del segrestat.

Finalment es repartiren el rescat en un bosc que hi ha davant la masia dels Sanglas de Querós.

En aquell robatori i segrest hi participaren en Serrallonga, els seus germanastres Pere i Joan, Antic i Gabriel Gornés, els Ganyada de Rupit, Joan Vila de Gallifa, Gabriel Lloret i el Fadrí de Sau.

LA SANGLES DE RODA DE TER

En el municipi veí a Manlleu , a Roda de Ter, va tenir lloc un curiós episodi fruit de les desavinences dels mateixos homes de la quadrilla de les Guilleries.

L’agost de 1627 la quadrilla d’en Serrallonga estava a la Garriga i alguns van decidir anar a robar la masia de Can Vall de Monteugues sense dir-ho al seu cap. Serrallonga se’ls va avançar i amb alguns de la colla van fer el cop.

Amb en Serrallonga anaven els germans Gorners de la Cellera de Ter i en Miquel Campeny d’Arbúcies.

Els altres, amb el Fadrí de Sau al davant, es van “picar” i van decidir anar a robar  força lluny: el mas Sangles de Roda de Ter.

Segons el Fadrí de Sau “concertarem de anar ab lo Serrallonga y altres de la quadrilla a robar la casa den Valls de Montengues y apres lo Serrallonga y uns quants de aquells anaren a robarla y nosaltres anàrem a robar la casa den Sangles del terme de Roda “

Amb el Fadrí de Sau anaven en Puig de la Vall, en  Miquel Miarons, els germans Ganyades de Rupit, en Serrador de Susqueda i en Segimon Cors àlies “la Guilla”.

L’assalt els va sortir bé perquè en van emportar 300 lliures (que era un dineral), culleres de plata i anells d’or, roba de lli i de llana, que es van repartir a parts iguals entre ells.

Tot i aquesta picabaralla entre grups de bandolers, la fraternitat de la quadrilla era prou sòlida per a impedir cap traïció o abandonament.

 

CANÇONS DE BANDOLERS I LLADRES DE CAMÍ RAL: JOAN SALA I VILADRAU

 

Josep Gibert havia d'incloure en el seu recull de cançons de bandoler, necessàriament, la que es titula "Don Joan de Serrallonga".

La cançó amb mes versions de lletra i la més tradicional, junt amb "Les ninetes ploren".

És una cançó biogràfica amb arguments manllevats de la llegenda del bandoler i de les versions romàntiques del XVII (el fet de fer-se bandoler a causa d'una baralla en el joc de la pilota) i finalitza amb un episodi en el qual el bandoler i la Joana roben en un hostal.

És una balada que apareix en diversos cançoners (amb el títol que presentem aquí, "Serrallonga" o "Cançó d'en Serrallonga") i que ja aplega Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Folgueroles (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO.

 També la publica Milà i Foantanals al "Romencarillo Catalan" de l'any 1882. També la trobem inclosa dintre "Folk-lore musical - Cançons populars" (1908) d'Eusebi Bosch i Humet.

De versions en trobareu diverses i se s'han editat en disc. Jo em quedo amb la de Fermí Reixach de 1976. És la versió que de joves cantàvem pels marges de les festes majors, abans que sortís el sol. Records.

"TRUCAFORT, EL GRAN BANDOLER OBLIDAT DE CATALUNYA" DE CARLES RAURELL VIDAL

 

Faig una sincera  recomanació en aquest bloc "nyerro" d'un llibre sobre un "cadell":

"Trucafort. El gran bandoler oblidat de Catalunya" de Carles Raurell Vidal.

El treball de Carles Raurell sobre el bandoler osonenc va obtenir el Premi Plana de Vic de recerca i acaba de ser publicat per Farell Editors.

Gabriel Torrent de la Goula (c.1588-1616), conegut com a Trucafort, és el bandoler cadell més important de Catalunya i el cap de la quadrilla més poderosa del Principat. Amb aquest llibre rescatem la seva biografia de l’oblit. Trucafort nasqué a Sant Martí Sescorts, Osona, en el si d’una família masovera molt humil. La seva activitat bandolera transcorregué entre Solsona, Tous, Barcelona, Tossa de Mar i Montalbà del Castell (Catalunya Nord), i especialment a la Catalunya Central.

En destaquen les bregues amb Rocaguinarda a Ripoll el 1611 i l’assalt als carros de la moneda a prop de Tous el gener de 1612, fet pel qual fou durament perseguit pels comissaris reials. Robatoris, segrestos i bregues amb els sometents conformaren la seva quotidianitat. Fou sotmès a una trepidant i espectacular persecució el maig de 1616 que el portà des del Brull, en ple Montseny, travessant els boscos del Collsacabra fins a la vall d’en Bas, on finalment serà capturat i portat a Barcelona.

Un veritable protagonista del bandolerisme dels segles XVI i XVII que mereixia un llibre per a  donar llum a la seva biografia.

GABRIEL TORRENT DE GOULA, ÀLIES TRUCAFORT

 

Algunes fonts assenyalen que el de Manlleu seria en Gabriel Torrent de la Goula, bandoler cadell conegut amb el sobrenom de Trucafort. El cert, però, és que va néixer a Sant Martí Sescorts, terme del poble veí de l’Esquirol.

Els orígens de la seva família són a Sant Martí Sescorts per després establir-se com a masovers al mas la Goula de Torelló, cap a finals del segle XVI ja seran els propietaris. L'hereu de la Goula fou el seu germà gran Bernat, àlies Galant de la Goula, membre dels cadells. El qual s'uní amb els Coixard de Manlleu, fou capturat el 8 de desembre de 1605, per ser torturat i penjat a Vic a finals del mateix any. Aleshores en Gabriel i un altre germà, en Pau, entraren a formar part de la quadrilla del Coixard. Posteriorment cap al 1611, quan els Coixard van marxar cap al vescomtat de Bas, encapçalaren la facció a la Plana de Vic. Van ser coneguts amb el nom de la quadrilla d'en Trucafort.

El 1612 disposava d'una força d'aproximadament uns cinquanta homes. L'any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada; perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien. Durant cinc anys varen aconseguir ser els bandolers més buscats del Principat. El 22 d'octubre de 1615 es va produir una batussa a la Masia de la Vall, a Mura, entre la quadrilla d'en Gabriel Torrent de la Goula i la quadrilla d'en Jeroni Ramona.

Finalment, el mes de juny de 1616 va ser capturat en una masia de Sant Esteve d'En Bas, fou dut a Barcelona on fou executat a tall d'exemple, la sentència era "llevar los punys" que eren cremats davant el pres, per seguidament ser assotat i esquarterat públicament.

Si voleu saber més sobre aquest bandoler cadell esteu d'enhorabona perquè Farell Editors acaba de publicar el llibre "Trucafort, el gran bandoler oblidat de Catalunya", del qual és autor l'historiador sabadellenc Carles Raurell Vidal. Imprescindible per a conèixer la història d'aquest bandoler coetani d'en Serrallonga. En parlo en la propera entrada del bloc.

CRISTÒFOL MADRIGUERA A MANLLEU

 

En el procés sumarial d’en Serrallonga no hi ha notícies d’actuacions o estades del bandoler i la quadrilla en aquesta vila osonenca. No es buscarien problemes en un territori controlat pels Cadells, a diferència de les terres dels Vilademany i els Savassona (Taradell, Sau, Querós, ...) on gaudien de protecció i llibertat.

Tot i això  un dels nyerros de la quadrilla d’en Serrallonga s’hi podia acostar amb seguretat, es traçava de Cristòfol Madriguera, lloctinent de la quadrilla, bandoler nascut a Taradell.

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi tenim notícies del pas d’en Madriguera per Manlleu a partir de les declaracions d’un tal Rafel Soler que diu “he hoyt dir a molts en esta ciutat y també a gent de Manlleu que Cristofol Madriguera de Taradell lladre de pas reve algunes vegades en casa lo balle Pla de Manlleu que li es onclo y també en casa de Onofre Vilaro teixidor de dita vila de Manlleu que li es cunyat”

El fer que el batlle de la vila fos parent de Madriguera va permetre a aquest moure’s amb força seguretat en el municipi. Tot i que alguns procuraven com atrapar-lo.

Rafel Soler també declara que hauria tractat amb el veguer de Vic de trobar la manera de capturar a Madriguera durant les seves estades a Manlleu, cosa que no van aconseguir perquè el lloctinent de la quadrilla va acabar morint en la brega amb el sometent d’Osor al coll de Nafré, el gener de 1630.

ELS DE MANLLEU, CADELLS

 

Aquesta dita popular ens explica la filiació de la vila de Manlleu al bàndol Cadell, durant el conflicte que es va estendre des de l’Edat Mitjana i fins el segle XVII, amb els Nyerros. Manlleu se situà al costat dels cadells i ho va fer per al vinculació familiar dels Paratge de Bellfort amb els Malla, principals cadells de la plana de Vic.

La masia de Bellfort data del segle XII i es tracta d’una domus o casa fortificada que pertanyia a la petita noblesa. En el segle XVII passaria a mans de pagesos, però abans, a finals del segle anterior, era propietat de Segimon Paratge i de Bellfort, capitost bandoler de la facció dels Cadells.

Més llegenda que no pas història. Domingo Torrent i Garriga en el llibre Manlleu, croquis para su història, editat l’any 1893, ens explica que la quadrilla d’en Serrallonga feien aparició, l’any 1633, a la vila per la zona del torrent de Camporat, al nord de la vila manlleuenca, per tal de portar a terme les seves malifetes.

Els veïns de Manlleu, juntament amb els de Torelló, van aixecar el sometent i van vèncer una cruel batalla on deixaren una alta quantitat de cadàvers del bàndol dels bandolers.

Serrallonga va haver d’abandonar la zona a corre-cuita i es refugià amb la seva estimada Joana per les Guilleries, just abans de ser capturat.

Aquesta llegenda recollida per Domingo Torrent corrobora que Manlleu era vila de Cadells i que en Serrallonga no s’hi podia acostar.

En aquesta i les properes entrades del bloc us parlaré dels episodis de bandolerisme a l'entorn de la vila de Manlleu, que van donar cos a la presentació del llibre que hi vaig fer fa uns mesos.

EL CONCS D'AMER: AMOR, ODI I PANORÀMIQUES

 

Els bandolers de les Guilleries s’ajudaven dels fautors (gent que els ajudava, els donava menjar, aixoplugava, venia o subministrava coses...).

El mas Concs d'Amer és un exemple de mas fautor, però curiosament ho era el masover, però no pas l'amo.

Nicolau Roure , masover del mas Conchs, era molt amic, valedor i fautor de la quadrilla. També ho era un tal Gorreta que vivia en el mas.

Havien acollit els bandolers en l’interior de la casa i també els havia portat menjar , beure, pilotes (bales), mitges i sabates al bosc.

En una ocasió que el sometent s’havia alçat la quadrilla s’amagà a la casa i hi van sopar. L’endemà s’amagaren en un bosc proper i els del Conchs els hi portaren menjar .

Per contra, el propietari del mas, Joan Conchs i Maset, no participava d’aquesta amistat. L’any 1627, estant Serrallonga i els seus apostats en el camí ral, el detingueren i se l’emportaren lligat per boscos i muntanyes, demanant un rescat de 400 lliures. Li van fer escriure una carta i el cunyat del segrestat els va lliurar al cap d’uns dies prop de Susqueda. Finalment cobraren un rescat de 300 lliures i una cadena d’or.

El Concs és, doncs, un exemple d'ambivalència, d'amor i odi, que en un mateix  lloc es podia tenir pels bandolers de les Guilleries. El mateix cas el trobem a l'Albó de Castanyet o al Regàs d'Arbúcies.

Més enllà de la història que vincula el mas amb en Serrallonga, que podem sentir quan ens arribem al mas, el lloc val molt la pena perquè la seva elevació sobre la plana i els camps que no obstaculitzen la mirada, ens permeten una àmplia panoràmica: la serra de les Medes, Puigsacalm, Ciuret, Rocacorba... Un regal per al visitant.

ELS BUNYOLS DEL COLOMER DE BAIX

 

En el procés sumarial d'en Serrallonga hi trobem la descripció de coses de la vida quotidiana dels bandolers, com per exemple què menjaven.

Castanyes, moltó, truita amb cansalada, cols verdes, ollada de carabassa, arengades...

Hi ha una menja, però que hi surt descrita i que em fa molta gràcia, els bunyols de Can Colomer de Baix.

El mas Colomer de Baix eren fautors de la quadrilla de les Guilleries bandolers. Explica Serrallonga que “jo conech molt be a T.Colomer de Amer i a son fill, los quals eren molt amichs y valedors nostres y en sa casa havem menyat y begut jo y los demes lladres de la quadrilla dos o tres vegades”.

El bandoler Joan Guirigay també havia comprat a la dona dels Colomer dues camises de lli per deu reals.

Segons el Fadrí de Sau els Colomer també els avisaven quan hi havia persecució contra els bandolers.I també, segons el Fadrí de Sau: “Serrallonga jo y altres de la quadrilla arribarem en llur casa y dits pare y fills Colomers nos feren motes festes hins donaren molt bon sopar fins feren fer per les dones una plata de bunyols”.

En la Ruta d'en Serrallonga a Amer que vam fer aquest passat dissabte no podia faltar un record a aquell episodi a aquestes excel·lents postres. I els organitzadors del grup excursionista Esquelles d'Amer ens van obsequiar amb unes bones plates de bunyols regats amb bona ratafia. 

NEGOCIS FALLITS A CAN BOADA DE LES COSTES D'AMER

 

Als bandolers de les Guilleries no sempre els sortien bé els seus "negocis".

Algun segrestat que se'ls escapava, algun intent de robar en un camí ral que es veia frustrat per una gran pluja, una topada amb el somatent que els obligava a fugir cames ajudeu-me...

I a vegades, simplement, no aconseguir cobrar un rescat o una extorsió.

Això els va passar en la seva visita a Can Boada de les Coses d'Amer.

Un dels delictes que solien cometre els bandolers de les Guilleries era l’extorsió. Amenaçar i obtenir una compensació. Els sicilians no van inventar res. 

Els bandolers de les Guilleries es van presentar al mas Boada de les Costes. Antic Gornés de Plantadís, Pau i Francesc Moners d'Anglès, Jaume Planella de Sant Amanç, el Fadri de Sau i Margarida Severa, anaren de nits al mas i “picant-li a la porta y fentse lo matex Buada en al finestra li digueren quels dones cent ducats fentli moltes amenasses si nols donave”. 

Un mètode, el de les amenaces, utilitzat pels bandolers i en ocasions no era prou efectiu. En aquesta ocasió en Boada va prometre donar els cent ducats, que els va havia de portar al rector de Sant Martí de Cantallops, on els recollirien els bandolers. 

Però el Fadrí de Sau explica en al seva confessió de mai van arribar a cobrar-los.

Els bandolers de la quadrilla d'en Serrallonga no van aconseguir en aquella ocasió el botí que pretenien. Nosaltres, però, sí que vam aconseguir-lo.

Quan fem una ruta guiada com la d'Amer tenim l'oportunitat de poder accedir a llocs als quals habitualment no podríem. En aquesta ocasió vam poder entrar a Can Boada i veure aquesta magnífica masia que forma part del territori Serrallonga.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: ESPIANT EN SERRALLONGA

 

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem vuit pàgines dedicades a Sant Joan de les Abadesses. Es tracta d’una comunicació o compareixença que fa Joan Agustí Forés, batlle de Camprodón, informant al fiscal i procurador de al cúria reial, honorable Onofre Meltiori Ferrer, de les vicissituds que han tingut dos homes que havia enviat a espiar i atrapar en Serrallonga al terme de Sant Joan de les Abadesses.

El 4 d’agost de 1631 el veguer va enviar a Antoni Puig, criat, i a Bernat Solà, nunci, a espiar la casa d’en Guillem Guardans, pagès habitant de la masia de La Girona, en la parròquia de Sant Joan de les Abadesses.

“lo senyor veguer nos mana a mi y Anton i Puig mon criat anassem en al vila y baronia de Sanct Joan les Abadesses y ahont seria menester y en particular en lo mas de la Girona de dit terme de Sanct Joan pera espiar y tenir guarda a Joan Sala alias Serrallonga bandoler públic si passava per dita casa o confins de aquella per acostumarhi de passar les vegades fuig en França per tenir en dita casa confederencia per raho de haver estat en dita casa de la Girona una cosina germana de dit Serrallonga muller de un home ques diu Giraut y haverhi en dita casa un home ques diu Guillem Guardans que segons es fama publica li es factor y acollidor”

Va passar, però, un fet inesperat: el batlle de Sant Joan, Miquel Gironella, va trobar sospitosos els dos espies i els va fer detenir i tancar a la presó, on els tingué un dia i una nit tancats. Per culpa d’això els dos espies es lamentaven que no havien pogut atrapar en Serrallonga, a qui volien esperar en el pas de la jaça de Callau, prop de Mantet.

Segons els dos espies en Guillem Guardans havia passat a en Serrallonga a França i per a fer-ho s’havia disfressat de pastor tot i no ser-ho. Sabent això confiaven esperar i atrapar en Serrallonga, però l’error del batlle de Sant Joan els ho va impedir.

I és així com Serrallonga va continuar la seva activitat bandolera, durant dos anys més, fins que la vigília de Tots Sants de l’any 1633 va ser atrapat a ca l’Agustí de Santa Coloma de Farners. El gener de 1634 era ajusticiat a la ciutat de Barcelona i entrava en la llegenda.

Sant Joan de les Abadesses i Santa Coloma de Farners, dos llocs, com podeu veure units per la història del bandoler. En el podrien haver atrapat, en l’altre finalment el van atrapar.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: ARRIBA EN SERRALLONGA

 

A partir de l’any 1629 Serrallonga va començar les seves anades i vingudes cap a França. Quan s’intensificava la persecució o s’esllanguia la quadrilla, fugia cap el Viver, a l’altra costat de frontera. Un lloc de pas era també la portella de Mantet, on havia trobar refugi en cabanes de vaquers i pastors.

Aquest pas per Mantet s’explica pel seu retorn de Nyer. Aquest era el camí que enllaçava el Conflent amb la Catalunya del Sud. I Serrallonga sovintejava Nyer perquè la família Banyuls eren precisament els caps de la facció nyerra.

Va ser en una d’aquestes fugides, l’any 1632, que en el camí entre entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, va trobar a la Joana Macissa , la vídua del moliner de Castelló d’Empúries, que anava camí de Núria. A partir d’aquell moment  la Joana el va acompanyar, fins el darrer dia.

Durant dos anys en Serrallonga i la Joana van emprendre camins de fugida cap el Nord, cap  l’Empordà i també cap el Conflent. Per Pi i Mantet i també per la Coma de la Dona. Era fama pública que el bandoler es movia per aquelles muntanyes en cabanes de pastor i vaquers i que fins i tot  l’anomenaven popularment “oncle Joan”.

Les festes de Nadal de 1630 en Serrallonga també les a Nyer i el poble de En. Va tornar a Catalunya passant per Sant Joan:  “Thomas de Banyuls digue a dit Bernat Pellicer quens tingues a casa a dit Clavell y a mi fins que jo estigues un poch reforçat perquè encara no estave del tot bo com de fet dit Bernat Pellicer nos amena en sa casa y allí estiguérem dit Clavell y jo les festes de Nadal que ara me recordo que estes festes que venen fara tres anys y  dit Pellicer nos dona en dita sa casa y ab molta amistat y quant nos ne anarem nos acompanya fins a Sant Joan Çes Badesses”.

I sempre que en Serrallonga passava per Sant Joan de les Abadesses ho feia passant per la masia de la Girona perquè en aquesta casa hi havia viscut una cosina germana seva, casada amb un home que es deia Giraut. Quan Serrallonga i els bandolers fugien cap el nord, buscant refugi en les terres del Conflent o França, caminaven des de Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a Camprodon i les muntanyes. En el seu camí, en el terme de Sant Joan de les Abadesses, una masia era punt de referència i lloc obligat de pas: la Girona.

L’any 1631, no obstant, en la masia hi vivia un tal Pencas i , sobretot, en Guillem Guardans. Aquest darrer era fautor i acollidor d’en Serrallonga i en una ocasió el va ajudar a passar a França i ho va fer disfressat de pastor. Una actuació  de la que Guardans no se n’amagava.

Així doncs, la masia de la Girona de Sant Joan i els seus estadants tenen especial protagonisme en la història del bandoler de les Guilleries i esdevenen part important del “territori Serrallonga” més allunyat de les Guilleries.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA HISTÒRIA

 

Sant Joan de les Abadesses va donar a la història del país un dels bandolers més importants: el capellà Antoni Roca. Principal bandoler català abans d’en Rocaguinarda i en Serrallonga.

Per motius desconeguts va entrar a les guerres privades del Pirineu que enfrontaven d’una banda els pagesos i de l’altra, la família Cadell.

Es pot considerar que Roca va ser el primer cap militar professional, ja que llogava el seu servei i el de la seva quadrilla, d’uns 80 o 100 homes, a qui estigués disposat a pagar. Fins i tot va lluitar per al rei de França en les seves guerres contra l’emperador Carles V.

En una d’aquestes guerres, Roca va dirigir una força d’uns 3.000 homes, va envair la Cerdanya i va posar setge a Puigcerdà. Això el va convertir en objecte de l’odi de les autoritats reials de l’època.

Antoni Roca va ser traït i sentenciat a Barcelona el 26 de juny de 1546.

Anys més tard apareixeria a Sant Joan de les Abadesses un altre famós bandoler nyerro: en Perot Rocaguinarda.

El famós bandoler nyerro  Perot Rocaguinarda també va fer de les seves per Sant Joan de les Abadesses. En aquest cas posant-se al servei de l’abat del monestir que es negaven a sotmetre’s  a l’autoritat del bisbe de Vic, el cadell Robuster, com havien fet altres monestirs.

Tot al contrari, els monjos havien arribat a parapetar-se dins l’abadia i amb homes armats i havien impedit al bisbe Robuster entrar dins el recinte.

L’abadia va buscar la protecció del capità nyerro i el 1609 aquest es presentà a Sant Joan amb al seva quadrilla i va fer fugir els partidaris del bisbe de Vic.

A banda d’en Perot un dels seus lloctinents anomenat “Lo Batllo” també feia acte de presència a Sant Joan, amb una colla de la quadrilla, per a protegir les possessions de l’abat Francesc de l’abadia.

Com podem veure l’abadia de Sant Joan de les Abadesses va ser partidària del bàndol nyerro i les raons amb els cadells van ser continuades i notables, amb l’estil violent propi d’aquella època.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA LLEGENDA I EL MITE

 

La vila de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès,  és una de les més carregades d’història majúscula del nostre país.  Història i mitologia. Des de la importància del seu monestir al llarg dels segles, fins el record del mite del Comte Arnau.

Però a tota aquesta història i a tots aquests mites hi podem afegir encara moltes més històries i llegendes sobre bandolers. I, sorprenentment, també sobre el bandoler Joan de Serrallonga.

Hi ha històries i records precisos del seu pas per Sant Joan. Però abans d’ell en trobem d’altres que evoquen el record d’altres bandolers i també dels nyerros.

En el segle XIX el sacerdot i historiador català Pau Parassols Pi, precisament nascut a Sant Joan de les Abadesses l’any 1828, escrivia en el seu treball “Nyerros i cadells” que Bernat Cadell, un dels capitostos del bàndol cadell (la facció enfrontada als nyerros del Conflent) era nascut a la casa forta de la Serra de Cadell, una masia important de Sant Joan de les Abadesses.

Segons Parassols els cadells haurien infringit fortes pèrdues als nyerros en una brega succeïda a Ogassa, port del serrat dels cadells, on durant anys s’hi trobaven restes d’armes i restes d’homes morts en la lluita, en una fondalada anomenada “sepultura dels nyerros”.

Amb tot, les apreciacions de Parassols s’han demostrat incertes i les hem d’entendre en el marc de la protohistòria del nostre país. Lluís Maria Soler i Terol, historiador i biògraf del bandoler Rocaguinarda, va desmentir la vinculació dels Cadell de Prullans amb els cadells d’Arsèguel.

També forma part d’aquest “error” de la protohistòria catalana la teoria escrita l’any 1895 per Celestí Barallat Falguera.  Aquest advocat, botànic i erudit, va defensar que el bandoler Serrallonga provenia de la família noble de Bernat Hug de Serrallonga, al Vallespir. Aquesta nissaga medieval entronca amb Sant Joan de les Abadesses perquè en el segle XIII van comprar possessions a l’abadia, en concret els castells de Llaers i Milany.

Però l’intent de Celestí Barallat per atorgar pàtina de noblesa al Don Joan de Serrallonga també va ser més invenció que no pas erudició.

Segons Joan Fuster la mitologia del mite d’en Serrallonga es va tancar l’any 1900 amb la publicació del poema “La fi d’en Serrallonga” de Joan Maragall. El mateix que va fer estades sovintejades a Sant Joan de les Abadesses, on va trobar la inspiració per al famós poema “La vaca cega”. Qui sap si en una d’aquestes estades va sentir parlar a Sant Joan del bandoler i va trobar aquí també la inspiració per al seu poema.