Crec que és ben merescut fer una referència als ventalls,
una part de la nostra cultura i imatgeria popular que va estar de moda va
segles.
De la pàgina Web Fest Ta Festa, he extret el següent text:
“Els ventalls són un full
imprès que va tenir gran popularitat al llarg del segle XIX i com veurem en
aquesta secció el seu us va més enllà de fer-se aire en temps calurosos i
espantar les empipadores mosques. El seu origen , però, ve de lluny. Segons l’historiador
Agustí Duran i Sanpere, els ventalls eren usats a Barcelona ja des del segle
XV. En un principi eren unes peces de forma rectangular, normalment fetes de
palma o palla trenada, subjectades a un mànec. Els més luxosos eren decorats
amb passamaneria, serrells i borles només a l’abast d’economies poderoses.
Aquests ventalls luxosos, eren
utilitzats a les grans solemnitats com la del Corpus. Les diferents
corporacions com els gremis o les confraries, els confeccionaven amb els seus
distintius i colors. Al mateix temps eren un element de distinció amb el que el
consell barceloní obsequiava a les personalitats convidades. Aquest costum
encara es manté en algunes poblacions. En els seguicis festius amb participació
de les autoritats, com és el cas de la Festa major de Terrassa, el fet de
portar el ventall atorga al portador la categoria d’autoritat i li dona
distinció.
Joan Amades en el Llibre les
Veus del Carrer ens explica que aquests ventalls van derivar en uns de caire
més senzill. Estaven fets amb un cartó rectangular, unit a una canya, que li
feia de mànec, pel costat ample del cartó. N’hi havia de dues mides, una més
petita per a la mainada i una altra més gran destinada al públic adult. A
principis del segle XIX, va iniciar-se el costum d’imprimir, a cada cara del
ventall, un gravat amb una llegenda explicativa que primer va ser molt breu i
en prosa, i que molt aviat fou allargada i versificada, guanyant espai del
gravat, que va reduir-se per donar pas al vers.
Es publicava un ventall nou
cada setmana i els editors van voler donar-li un to d’actualitat, així, va
constituir una mena de full setmanal d’informació. Això va fer que pels
ventalls desfilessin una gran varietat de temes i de motius, amb preferència de
to satíric .Si poguéssim posseir la totalitat dels ventalls publicats, podríem
seguir, amb molta exactitud i fidelitat, tota la vida ciutadana vuitcentista”.
Joan Amades inventaria l’existència d’un ventall amb un breu
text que conté un romanç de vuit línies i la imatge del bandoler, que és
precisament la que està impresa en les proves d’impremta que ha afegit a la
meva col·lecció particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada