.png)
El que us explicaré no
ha quedat recollit en cap llibre. Tampoc ho trobareu en cap llegenda,
perquè hi ha coses que més val no explicar i que quedin silenciades per sempre.
Som en l’any 1627, en l’espai de les frondoses Guilleries que
deixen caure a l’abisme del riu Ter les seves infinites i espesses faldes
boscoses, en l’espai del regne de pedra del Collsacabra, on parets verticals
semblen voler separar dos mons.
De dia la llum irradia sobre aquells boscos, hi viu la vida.
De nit hi cau la foscor. I les fondalades són més fondes i els boscos més impenetrables. Tot calla. I la vida sembla aturar-se i la mort sembla envalenteix.
I aquell espai passa a ser dominat per la superstició i per les pors ancestrals: por a l'infern, por a les bruixes, por a les bèsties...
Però, sempre valents i sense cap por, la quadrilla de bandolers d’en Joan de Serrallonga caminen i es refugien en aquest espai que creuen segur.
A ell li diuen el Rei de les Guilleries, perquè no hauria
d’estar-ne, de segur?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada