dimarts, 10 de maig de 2016

SUSQUEDA I OSOR EN L’EXCURSIÓ DE 1883 (i 3)




 


El pont romànic d'Osor, el poble de Susqueda i l'antiga ermita de
Sant Miquel de les Formigues, a principis del segle XX. Fotografies del
Centre Excursionista de Catalunya


L’excursió de Francesc Maspons els portà encara fins a visitar els pobles de Susqueda i Osor.

Davallaren del Coll fins la vall i el poble de Susqueda, però la visita va ser molt breu: “Atravessárem uns camps de blat de moro, seguírem una mica per la vora del Ter , y donant una volta, atravessárem lo pont de quatre archs y entrárem á Susqueda. Hi estiguérem molt poca estona com que ni descavalcárem, doncs lo temps se’ns anava fent curt”

Deixant la vall enrere ascendiren fins Coll de Nafré i d’aquí baixaren a Osor:

“Emprenguérem la pujada per vora una torrentera bastant escabrosa, del peu de la montanya de St. Gregori cap al coll de Nafré, que divideix la vall de Susqueda de la de Osor. Desde allí comensárem la baixada, tant dreta com havia estat la pujada. Al cinch minuts passàrem per la capella de Nostra Senyora del Part.

Dinárem al Hostal de ca’ n Casas al costat mateix del pont de la riera de St. Hilari. Es un hostal en que fan al sensems de tenda y botiga de robas, y porta tot seguit de la població, això es, de marasme y calma. Nos donaren un dinar modest y no’ns composaren. Dada la població no podíem esperar més, doncs que sembla que visca encara en plena edat mitjana. Hi ha moltes cases antigues y bastant típicas, algunes ab finestrals gótichs y altres ab finestrals del Renaixement, y al costat de la Iglesia una torre quadrada, tota de pedra, de dita época. A pesar de sa deixades, qu’es molta, es població dicta d’ésser visitada.

La divideix la dalt referida riera de St. Hilari,unintla un bonich pont d’una gran arcada. Lo cantó de la Iglesia, á má dreta d’aquella, es lo més antich; l’altre té ja algunes cases modernes.

Sortíram d’Osor, no sens haver anat avans á prendre cafè á casa de un francès que, desde la última guerra, quan s’escau fa de cafeter y qui s’ guanya la vida sols fent pipes ab los bruchs d’aquellas muntanyes”.

Els excursionistes retornaren cap a Sant Hilari ascendint el camí que porta d’Osor fins el coll de la Creu de Llevanyes (“Quan fórem á dalt del Coll de la Creu de Llevanyas se’ns presentà á nostra vista una gran extensió d’horsont ab lo sol ponent per detrás del magestuós Montseny, espectacle magnífich que’ns feu deturar una estona”) i d’aquí fins la població, arribant-hi per cal Sastre.

“Desde las Illas ab poca estona fórem al Establiment d’ayguas picantas. Eran las 8 h., completament á las foscas y me n’aní á descansar de tant llarga caminada”.

Així finalitza aquesta crònica de la llunyana excursió de Francesc Maspons., amb la curiositat que el veiem escriure “caminada” ,quan en realitat l’excursió la feien a cavall de matxos.

En qualsevol dels casos és un document interessantíssim per a conèixer com eren aquelles primeres excursions per les nostres muntanyes i sentir-nos retrocedir en el temps, acompanyant aquells pioners de la descoberta de les Guilleries, que guarden i ofereixen encara avui molts d’aquells tresors paisatgístics, geogràfics i històrics que van descobrir en el segle XIX.