Fotografies de principis del segle XX del santuari del Coll,
procedents de l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Francesc Maspons ens regala una descripció de com era el santuari de Nostra Senyora del Coll a finals del XIX:
“Lo Santuari se compon de una Iglesia bastant espaiosa unida ab la casa habitació del capellà, que avans ho era dels frares que hi havia , per medi de un pati tancat, que serveix de cementiri, y de una casa, paral·lela ab aquella, que fan d’hostal; formant casa é Iglesia un carreró ab un arch al cap de vall, hont se coneix que ab lo temps hi degué haver alguna porta pera tancarho.
La Iglesia es d’estil románich y tota ella de pedra; desde sa meytat cap avall esta plena de retaules, la major part referents á la guerra carlista; proba de lo molt que allí van dominarhi; en cap d’ells hi brilla l’art. La meytat superior està plena de ciris, alguns de ben grossos, penjats per las parets. Tot això mostra la molta devoció que hi há, y efectivament es un gros las comitives que contínuament hi arriban, y no s’hi pot anar may, sobre tot al estiu y tardor, que no s’ troben per lo camí llargas currúas de visitants.
També al entrarhi, gayre bé al costat mateix de la porta, á má dreta, hi ha penjades unes grosses cadenes ab sos argolles en sos cich caps; solament lo véurelas dona feresa, y més, pensant que hi haja home que ha tingut de durlas. Diu la tradició qu’eran de un cristià esclau á Morería, qui en mitj de las penes invocà de tot cor á la Verge del Coll, y eixa va lliurarlo; com que l’endemá al matí, va trobarse, ab sas cadenes y tot, però soltes, á casa seva, y en agrahiment ne feu present allà á la Verge.
La Verge, posada al altar major ab lo Jesús al bras, va vestida, y té un camaril al detrás per hont pot anarse á besarli la má. La imatge antígua, avuy encara existent, era tota de fusta sens vestiments que la enlletgíssen, més sembla que en lo digle passat la trobáren massa vella, y la cambiáren per la actual.
Esmorzárem en dita casa, que fa d’hostal, y encara que senzillament , pot menjars’hi, donchs que cada demantí hi portan vitualles desde Osor. Lo ví val més portarlo, perquè l’ que vénen allí es molt petit, á causa de lo molt fredoses que son aquelles terres. No’ns van composar.
Després nos en anàrem pe’l cantó oposat al que hi havíem entrat, això es, per lo carreró que forman lo hostal y la inglesia y per sota l’ pont que per capdavall uneix á abdúas. Sortint lo portal , se troba un replanich hont hi ha una plasseta quadrada ab baranes á sos quatre costats, hont hi posaven los carlistes sas atalayas ó centinellas y de la que la artilleria d’exércit desde l’ fondo de Susqueda més de dúas vegades los en arribà a treure, proba de la bona punteria de nostres artillers”.
“Lo Santuari se compon de una Iglesia bastant espaiosa unida ab la casa habitació del capellà, que avans ho era dels frares que hi havia , per medi de un pati tancat, que serveix de cementiri, y de una casa, paral·lela ab aquella, que fan d’hostal; formant casa é Iglesia un carreró ab un arch al cap de vall, hont se coneix que ab lo temps hi degué haver alguna porta pera tancarho.
La Iglesia es d’estil románich y tota ella de pedra; desde sa meytat cap avall esta plena de retaules, la major part referents á la guerra carlista; proba de lo molt que allí van dominarhi; en cap d’ells hi brilla l’art. La meytat superior està plena de ciris, alguns de ben grossos, penjats per las parets. Tot això mostra la molta devoció que hi há, y efectivament es un gros las comitives que contínuament hi arriban, y no s’hi pot anar may, sobre tot al estiu y tardor, que no s’ troben per lo camí llargas currúas de visitants.
També al entrarhi, gayre bé al costat mateix de la porta, á má dreta, hi ha penjades unes grosses cadenes ab sos argolles en sos cich caps; solament lo véurelas dona feresa, y més, pensant que hi haja home que ha tingut de durlas. Diu la tradició qu’eran de un cristià esclau á Morería, qui en mitj de las penes invocà de tot cor á la Verge del Coll, y eixa va lliurarlo; com que l’endemá al matí, va trobarse, ab sas cadenes y tot, però soltes, á casa seva, y en agrahiment ne feu present allà á la Verge.
La Verge, posada al altar major ab lo Jesús al bras, va vestida, y té un camaril al detrás per hont pot anarse á besarli la má. La imatge antígua, avuy encara existent, era tota de fusta sens vestiments que la enlletgíssen, més sembla que en lo digle passat la trobáren massa vella, y la cambiáren per la actual.
Esmorzárem en dita casa, que fa d’hostal, y encara que senzillament , pot menjars’hi, donchs que cada demantí hi portan vitualles desde Osor. Lo ví val més portarlo, perquè l’ que vénen allí es molt petit, á causa de lo molt fredoses que son aquelles terres. No’ns van composar.
Després nos en anàrem pe’l cantó oposat al que hi havíem entrat, això es, per lo carreró que forman lo hostal y la inglesia y per sota l’ pont que per capdavall uneix á abdúas. Sortint lo portal , se troba un replanich hont hi ha una plasseta quadrada ab baranes á sos quatre costats, hont hi posaven los carlistes sas atalayas ó centinellas y de la que la artilleria d’exércit desde l’ fondo de Susqueda més de dúas vegades los en arribà a treure, proba de la bona punteria de nostres artillers”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada