Francesc Maspons i Labrós.
Sant Miquel de les Formigues, vist des de Sant Benet.
La cinglera del Far, vista des de Sant Benet.
El volum VI butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana , publicat l’any 1884, inclou la ressenya d’una altra excursió que va realitzar Francesc Maspons per les Guilleries el dia 25 d’agost de 1883.
En aquesta ocasió, partint també del balneari de Sant Hilari Sacalm, l’excursió tenia com a destins el Santuari de la Mare de Déu del Coll i els pobles de Susqueda i Osor.
“Eran dos quarts de set del dematí quan sortia de l’Establiment d’ayguas picants de St. Hilari. Mos companys, qu’eran tres, havían eixit de la via de dit nom una hora avans, y junts, muntats en matxos del país, en alegre companyia emprengérem nostra marxa”.
El camí els portà , després davallar un tros resseguint la riera d’Osor, a ascendir la muntanya tot pujant pel camí que passa per les masies de les Illes de Baix i la Coma i fins a Coll de Querós on:
“Desde aquell punt se descobreix una vista preciosa; pe’l detrás, fonda, fondíssima, á nostres peus mateixos hi havia la vall que acabàvem de deixar, ab lo rieral al mitj, retorcent-se en una mar de frescor y verdura; pe’l davant s’apareixía á nostres ulls un tros de las feréstega Guillerías, ab la casa del famós Serrallonga, ab sas profundes torrenteres, sas estimbas serres, y al fons lo bullidor Ter encaixonat entre aquella salvatje naturalesa; y coronantho tot, al lluny, llarga y espedada la cinglera de Nostra Senyora del Far, ab sa vistosa punta”.
Resseguint la carena arribaren a Sant Benet, després d’admirar l’alterós cim Sant Miquel :
“A nostra dreta, disputant-nos l’altura, se presentava magestuosa la montanya de St. Miquel, per banda oposada á la que la havíem vista, á solixent, ab sa ermita dalt, magestuosa, superba y espedada; los cimbells de roca semblaven ferla impossible.
Després, seguint sempre lo mateix camí, atravessárem lo coll de Sant Benet. D’ell ne diu la tradició, que s’anomena aixís perquè en ell Sant Benet lliurà una batalla als moros y ‘ls foragitá d’aquella terra; diu també que al cim de la montanya hi hagué un convent dedicat al propi sant, com encara se n’hi troban restos”
I així, arribaren al santuari del Coll, “que per tot aquell país té tanta anomenada”.
En aquesta ocasió, partint també del balneari de Sant Hilari Sacalm, l’excursió tenia com a destins el Santuari de la Mare de Déu del Coll i els pobles de Susqueda i Osor.
“Eran dos quarts de set del dematí quan sortia de l’Establiment d’ayguas picants de St. Hilari. Mos companys, qu’eran tres, havían eixit de la via de dit nom una hora avans, y junts, muntats en matxos del país, en alegre companyia emprengérem nostra marxa”.
El camí els portà , després davallar un tros resseguint la riera d’Osor, a ascendir la muntanya tot pujant pel camí que passa per les masies de les Illes de Baix i la Coma i fins a Coll de Querós on:
“Desde aquell punt se descobreix una vista preciosa; pe’l detrás, fonda, fondíssima, á nostres peus mateixos hi havia la vall que acabàvem de deixar, ab lo rieral al mitj, retorcent-se en una mar de frescor y verdura; pe’l davant s’apareixía á nostres ulls un tros de las feréstega Guillerías, ab la casa del famós Serrallonga, ab sas profundes torrenteres, sas estimbas serres, y al fons lo bullidor Ter encaixonat entre aquella salvatje naturalesa; y coronantho tot, al lluny, llarga y espedada la cinglera de Nostra Senyora del Far, ab sa vistosa punta”.
Resseguint la carena arribaren a Sant Benet, després d’admirar l’alterós cim Sant Miquel :
“A nostra dreta, disputant-nos l’altura, se presentava magestuosa la montanya de St. Miquel, per banda oposada á la que la havíem vista, á solixent, ab sa ermita dalt, magestuosa, superba y espedada; los cimbells de roca semblaven ferla impossible.
Després, seguint sempre lo mateix camí, atravessárem lo coll de Sant Benet. D’ell ne diu la tradició, que s’anomena aixís perquè en ell Sant Benet lliurà una batalla als moros y ‘ls foragitá d’aquella terra; diu també que al cim de la montanya hi hagué un convent dedicat al propi sant, com encara se n’hi troban restos”
I així, arribaren al santuari del Coll, “que per tot aquell país té tanta anomenada”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada