EXPOSICIÓ "SERRALLONGA A NYER"

 

Estic carregat d'il·lusió per retornar a Nyer, al Conflent, i inaugurar aquest proper dissabte l'exposició "Serrallonga a Nyer".

L'any 2019, en una de les nostres estades, en Claude i la Nicole, els nostres amfitrions de Nyer, em van regalar el llibre d'il·lustracions "Conflent Canigó" de l'artista Tierry Delory. Tots els pobles i paisatges del Conflent dibuixats amb elaborada tècnica de tinta xinesa, en blanc i negre, com a mi m'agrada.

Allò va fer que jo canviés fins i tot el meu estil de dibuix i aquell mateix any vaig encetar una col·lecció d'il·lustracions sobre el pas i les actuacions d'en Serrallonga i els bandolers del baró de Nyer. Tots els fets documentats que relliguen Serrallonga i Nyer, dibuixats en blanc i negre i també acolorits amb aquarel·la posteriorment.

Sempre vaig tenir la idea d'exposar aquesta col·lecció d'originals a Nyer mateix, a l'escenari que és protagonista, i ara finalment ha estat possible gràcies a la col·laboració d'en Claude, la Nicole i l'ajuntament de Nyer.

Inaugurem en una sala del mateix castell de Nyer aquest dissabte dia 12 d'agost a les 3 de la tarda i l'exposició estarà oberta fins el 23 d'agost.

Les mateixes sales on Joan de Serrallonga va estar-hi en el segle XVII, acollir pel baró Tomàs de Banyuls.

La composen les meves il·lustracions, amb textos en català i francès (aquí haig d'agrair molt la traducció de l'amic Nil Papiol), també originals i esbossos dels meus còmics i també llibres i publicacions que s'han editat al llarg dels anys que parlen de la relació de Serrallonga i Nyer.

Nyer és un dels tresors d'en Serrallonga, en aquest cas transformat en paisatge, poble, castells, gent... i és història viva de Catalunya.

Aquesta exposició és el meu petit i sentit homenatge a aquesta història viva que ens té enamorats.

Si esteu prop de Nyer aquests dies sou convidats a visitar el poble i l'exposició. Estic segur que us n'enamorareu, igual que ens va passar a nosaltres.

SERRALLONGA AL MAS "LA GIRONA" DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

 

El pas d’en Serrallonga pels espais de l’actual comarca del Ripollès està documentat en diferents ocasions i llocs. L’estiu de 1632, amb la Joana Macissa, s’havien refugiat pels entorns de Valfogona del Ripollès i el setembre del mateix any havia robat i mort un traginer al coll de Cans.

En el procés sumarial hi trobem, però, un lloc que ja no era ocasional, sinó habitual per a en Serrallonga. Es tracta de Sant Joan de les Abadesses i en particular un dels seus masos.

Quan Serrallonga i els bandolers fugien cap el nord, buscant refugi en les terres del Conflent o França, caminaven des de Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a Camprodon i les muntanyes. En el seu camí, en el terme de Sant Joan de les Abadesses, una masia era punt de referència i lloc obligat de pas: la Girona.

El procés sumarial digitalitzat del bandoler s’inicia amb vuit pàgines dedicades a la vila de Sant Joan i la masia de la Girona.

Es tracta d’una comunicació o compareixença que fa Joan Agustí Forés, batlle de Camprodón, informant al fiscal i procurador de al cúria reial, honorable Onofre Meltiori Ferrer, de les vicissituds que han tingut dos homes que havia enviat a espiar i atrapar en Serrallonga al terme de Sant Joan de les Abadesses.

El 4 d’agost de 1631va enviar a Antoni Puig, criat, i a Bernat Solà, nunci, a espiar la casa d’en Guillem Guardans, pagès habitant de la masia de La Girona, en la parròquia de Sant Joan de les Abadesses.

“lo senyor veguer nos mana a mi y Anton i Puig mon criat anassem en al vila y baronia de Sanct Joan les Abadesses y ahont seria menester y en particular en lo mas de la Girona de dit terme de Sanct Joan pera espiar y tenir guarda a Joan Sala alias Serrallonga bandoler públic si passava per dita casa o confins de aquella per acostumarhi de passar les vegades fuig en França per tenir en dita casa confederencia per raho de haver estat en dita casa de la Girona una cosina germana de dit Serrallonga muller de un home ques diu Giraut y haverhi en dita casa un home ques diu Guillem Guardans que segons es fama publica li es factor y acollidor”

Així, doncs, era habitual que Serrallonga anés a la Girona perquè hi havia residit una cosina germana seva i coneixia els estadants.

Puig i Solà també tenien la missió d’espìar a Ramon Seguí, bandoler de la parròquia de Surroca, al qual trobaren en el monestir de Sant Joan.

Va passar, però, un fet inesperat: el batlle de Sant Joan, Miquel Gironella, va trobar sospitosos els dos espies i els va fer detenir i tancar a la presó, on els tingué un dia i una nit tancats. Per culpa d’això els dos espies es lamentaven que no havien pogut atrapar en Serrallonga, a qui volien esperar en el pas de la jaça de Callau, prop de Mantet.

Segons els dos espies en Guillem Guardans havia passat a en Serrallonga a França i per a fer-ho s’havia disfressat de pastor tot i no ser-ho. Sabent això confiaven esperar i atrapar en Serrallonga, però l’error del batlle de Sant Joan els ho va impedir.

Així doncs, amb aquestes vuit pàgines del procés, podem  descobrir un nou lloc relacionat amb el bandoler, en aquest cas la masia de La Girona de Sant Joan de les Abadesses. En la nostra estada al lloc vam poder parlar amb l’actual mestressa. Ens va explicar que havien sentit dir que el bandoler Joan de Serrallonga havia estat allí, però que van pensar sempre que era una llegenda. Ara confirmen era ben real i que en aquell mas, l’any 1631 i en diferents ocasions, el bandoler de les Guilleries hi havia fet estada.

DESCOBRINT SANT JOAN DE LES ABADESSES

 

Moltes excuses són bones per deixar-se caure i gaudir dels entorns de Sant Joan de les Abadesses. Nosaltres hi tenim vivint l'Ànnia, per tant això sol ja és la gran raó. Però també som capaços de trobar noves raons. Una d'elles fer fotografies d'una masia, la Girona, on en Serrallonga hi va estar l'any 1631 i de la qual us en parlaré en una propera entrada.

Per ara, quedem-nos amb tot el que vam poder gaudir en aquesta nova estada.

Una vila amb molt història, amb un centre històric d'aires medievals, el monestir romànic i el pont gòtic que salva el Ter i sota el que vam fer una bona migdiada i una bona banyada.

Una vila amb passat industrial, com l'abans esplendorosa colònia Llaudet i un raconet tan simpàtic com la palanca sobre el Ter. La colònia és un tros de memòria que s'ha d'intentar preservar.

I moltes més coses que anirem descobrint en propers sortides.

En aquesta nosaltres vam aprofitar per fer una visita guiada a la capital de comarca, Ripoll, i conèixer vestigis de la Guerra Civil. Entre ells el recentment recuperat refugi antiaeri. Allí dins vam pensar, que a fora molta gent no ha après del passat. Força trist. 

CAPTURA, JUDICI I CONDEMNA A GALERES

 

Els punts vermells indiquen llocs on va actuar Joan Vehils. 

En blau els llocs on ho va fer en Serrallonga.

L’estrella de Joan Vehils va declinar el setembre de l’any 1631. La delació de Bartomeu Quelles va fer que vos detingut i empresonat, la justícia l’interrogà:

 “Vuyt o nou dies abans de la festa de Sant Miquel de setembre ara mes prop passada me prengue T. Gonter balle de la vila de Terrassa en casa de una germana mia ques diu Antiga Monllora dins dita vila de Terrassa y confiat yo de la fe y paraula de real de V.M. señor micer Guiament de part de sa excellentia me dona de que dient jo al veritat de tots los delictes que he comesos fins a la hora present sem fara llarga y bastant remissió de tots ab que me prenga com ab la present depositio me prench per pacte de servir remant en les galeres de sa magestat per temps de tres anys”.

El batlle que va prendre al Bordegàs Vehils era Jaume Gonteres, màxima autoritat de la vila en aquell temps i al qual trobem en les actes de les sessions del Comú  i també com a signant d’una “Crida contra els bandolers” l’any 1629.

D’acord amb aquest extracte del procés Vehins hauria conmutat la pena de morir a la forca per la de ser condemnat a remar a galeres per un període de tres anys.

No disposem de la sentència, per tant no sabem del cert si es va complir el tracte. Hem de suposar que sí i que, per a no estalviar-se l’escarment, també hauria estat prèviament condemnat a ser assotat en els llocs públics habituals.

La condemna a remar en les galeres equivalia però a una mort en vida. Els galiots (condemnats a remar) vivien lligats amb cadenes als bancs de la galera, remant constantment,  mal alimentats, ... Era pitjor aquest càstig que no pas el morir a la forca.

Joan Vehils, el Bordegàs Vehils, el bandoler de Terrassa, va finalitzar la seva vida de foragitat de la Llei i va desaparèixer per sempre.

RETORN A TERRASSA

 

Adjuntat al procés sumarial d’en Serrallonga, a banda de les declaracions del mateix Joan Vehils, àlies Bordegàs Vehils, hi trobem també les d’alguns testimonis que, interrogats per la Justícia, aporten dades sobre el seu retorn al país.

L’any 1631 hauria tornat a Catalunya i rondava de nou per Terrassa. No devia tenir ofici ni benefici i possiblement devia mantenir deutes per la zona de marina, com ell havia reconegut en alguna ocasió. Per aquest motiu pretenia

 Jacint Perull, paraire de la vila,  en dona testimoni: “ara que dit Bordegàs Vehils es tornat lo dia antes quel prenguessen o dos dies abans me envia a cercar per Antoni Monllor , paraire de dita vila, que es nebot seu  que anas en casa de dit Monllor que dit Vehils me aguardave y joy ani y me digue lo dit Vehils que ell volia anar a robar dos mules encasa den Carbonell de la Muntanya terme de Terrassa y que jo si li volia fer pler de anarhi perque no pensessin que ere un  home sol y lo li digui que noy volia anar”.

Bartomeu Quelles, paraire de Terrassa, explica en el procés sumarial que “he hoit a dir públicament per Terrassa que dit Joan Vehils ans de anarsen anave aquadrillat ab los germans Margarits lladres de pas y caps de quadrilla y a mi mo ha confessat lo dit Vehils algunes vegades que quant los Margarits y demes lladres mataren a T. Totxo prop del protal del hospital de dita vila de Terrassa ell dit Vehils se trobave ab dits Margarits”.

Joan Vehils va tenir la mala pensada de proposar a Bartomeu Quelles d’anar a robar unes mules  i aquest el lliurà a la justícia: “volia robar dues mules que tenia Domingo Badia de Sanct Julia de Altura perquè eren bones y que si jo volia anar ab ell a robarles y jo li digui que si perquè feye compte de saber ab ell ahont posave y avisar al balle y capturarlo y així dientme dit Vehils quel trobaria en casa dit Antoni Monllor jo avisi al balle y los dos ab altres anarem en casa dit Monllor y capturarem a dit Vehins y a dit Monllor son nebot perquè deyen ere estat dit Monllor a robar les mules den Carbonell si be no havien pogut robar”.

Bartomeu Quelles devia ser tot un personatge. Era nunci de la cúria i procurador fiscal  del batlle, per tant una autoritat local. El trobem el 1609 anant a l’encalç de Perot Rocaguinarda quan aquest bandoler assaltà el Mas Boada de Terrassa, però també el trobem en un procés instruït contra ell i un altre, l’any 1632, per haver entrat a robar la casa de Joan Futxet per la finestra. Un cas més del doble joc (autoritat i delinqüent) que en aquells temps en donava.

Es pot dir, doncs, que el Bordegàs Vehils va cometre l’error d’explicar la seva pensada de robar les mules a la persona equivocada.

UNA VIDA DE BANDOLER CURTA PERÒ INTENSA

 

Crida contra els bandolers del Vallès (1629)

Si fem cas de les declaracions del Bordegàs Vehils, en algun moment del seu curt període de de bandoler s’estaria penedint de la mala vida que portava. Qual el juliol de 1626 estaven menjant a can Prats d’Òrrius, el bandoler va conversar amb l’amo de la casa , Salvador Prats:” jo parli ab dit Prats que ell se estava a la finestra ym demana jo qui ere y així jo li digui que jo ere Vehins de Terrassa y que mon pare ere exit de Cabrera y que los Margarits me havien fet davallar per aquelles partides y que temia nom fessen matar per algun deute meu”.

Les declaracions del reu indicarien que la seva vida delictiva va ser molt breu, encara que intensa: “fet lo dit delicte de dites morts del torrent del Cuquet ni una passada aquadrillat ab dits Margarits y de mes lladres de la quadrilla y en llur companyia me trobi en tres o quatre altres delictes yls dexi y men ani a Castella ahont tinch ma muller”.

Joan Vehils va exercir pocs mesos com a delinqüent, formant part de pràcticament els darrers moments de la quadrilla dels Margarit. La quadrilla del Vallès va quedar desfeta el 1627 i els germans Margarit atrapats i ajusticiats.

Jacint Perull, paraire de Terrassa, explica que: “estant jo en ma casa y en lo llit que la tinch dins la vila de Terrassa senti quem picaven a la porta y fent me jo a la finestra viu bais dos homes y la hu dells me digue que obris”. Eren Joan Bordes, dit lo Bover d’en Serra, i Joan Vehils i li demanaren que els acompanyés fora de al vila. Isquerem fora la vila a unes tapies den Callau prop de les oliveres den Torrella y allí viu quay havia sinch o sis homes tots armats de pedrenyals curts y llarchs ab grans polseres” i li donaren cinc sous per a que comprés espardenyes a tots ells i que les portés , la vigília de la festa de Corpus, al bosc d’en Nicolau de Castellbisbal.

Jacint Perull diu que va preguntar a Joan Vehils com era que s’havia fet bandoler i que aquest li contestà “que se ere posat ab ells y que no volia sinó fer tres o quatre robos y fer uns quants ducats y anarse de lo regne de Arago ahont tenia sa muller”.

El Bordegàs Vehils va viure en pau cinc anys, allunyat de Catalunya, en terres castellanes on hi tenia la muller. El temps que tardaria la justícia en atrapar-lo, portar-lo a Barcelona, jutjar-lo i fer-li pagar la seva vida delictiva.

EL LLIBRE DE LA SELVA A SANTA COLOMA DE FARNERS

 

Dissabte vam inaugurar, a l'espai 3 de la Casa de la Paraula, l'exposició "El Llibre de la Selva. Còmic i contracultura en català a les comarques gironines- 1986-1991". La podreu visitar fins el 10 de setembre.

Una oportunitat única per a recordar una experiència cultural i creativa que va néixer, contra tot pronòstic, d'una colla de joves del voltant de les Guilleries que va decidir editar una revista de còmic en català.

Una experiència que cal posar en valor perquè es feia a comarques, fora dels circuits habituals de al cultura. I es feia amb molt d'esforç, per amor a l'art i per a passar-s'ho bé. Coses que avui costen de trobar.

L'exposició, ideada per Bernat Castanyer, autor del premiat treball de recerca de batxillerat que va rescatar "El llibre de la Selva" per a la memòria, i produïda pels museus Aragall de Breda i La Gabella d'Arbúcies, repassa sis anys i vuit número d'aquella revista de còmic i dels seus autors.

Dissabte va ser, per a tots els que vam col·laborar en la revista, una nova oportunitat per a retrobar-nos, xerrar i riure recordant aquella experiència inigualable de fa més de trenta anys. Un d'aquells dies que queden sempre en el record.

Vam fer molt i ara sabem que vam fer bé.