dimarts, 3 de maig del 2022

EL DIORAMA D'EN SERRALLONGA

 





La cultura té premi. En cada activitat de, l'exposició que vingueu us regalaren un dels tres fulls retallables. Amb ells podreu crear el diorama d'en Serrallonga i la Joana al Surós. Gentilesa d'Impremta Semgraf.

Un diorama creat seguint la inspiració dels teatres de paper del segle XIX, amb el nostre bandoler i el nostre paisatge.

Per continuar jugant, com abans.

dijous, 28 d’abril del 2022

UN DIA D'EMOCIONS INTENSES

 





La inauguració va ser un acte carregat d'emocions intenses. 

Pel fet de fer partíceps d'una il·lusió a tota la gent que va venir-hi.

Per les intervencions de l'Ànnia i la Mireia.

Pels parlaments de  la nostra regidora de Cultura, la Mireia Mitjavila, i el nostre Alcalde, en Joan Martí.

Pel soroll que van fer la colla dels Trabucaires d'en Serrallonga.

I per la bona companyia de tots els amics i amigues que van assistir-hi.

Moltes gràcies a tothom.

dimarts, 19 d’abril del 2022

LA PROGRAMACIÓ D'ACTES DE L'EXPOSICIÓ

 



La programació d'actes de l'exposició Tresors d'en Serrallonga. L'he pensada amb molta cura i amb il·lusió i complicitats, per a que podeu conèixer amb profunditat el món del bandoler, però també perquè ens ho podem passar molt bé tots plegats.

He intentat que les activitats permetin una aproximació completa al personatge, amb música, cinema, activitat infantil, conferències, excursió ...

M'hi han ajudat bons amics i estic segur que ens hi trobarem bons amics.

Que ho gaudiu.

dimarts, 12 d’abril del 2022

TRESORS D'EN SERRALLONGA. LA PEL·LÍCULA.

 



A dues setmanes de la inauguració de l'exposició em permeto mostrar-vos el petit vídeo promocional que vam crear.

Intenta sintetitzar l'aroma de territori, història, aventures i llegendes que trobareu en l'exposició.
Ens ho vam passar molt bé fent-l'ho.

Espero que us agradi i que us animi a descobrir els "Tresors d'en Serrallonga"

dimarts, 5 d’abril del 2022

RETORN AL PAÍS DELS NYERROS

 






Cada cert temps trobem un motiu per retornar al Conflent. Fa temps van ser les localitzacions per al meu darrer còmic, ara ha estat confirmar el traçat d’una variant del camí dels nyerros que farem amb el Centre Excursionista Farners el 9 de juliol, dins la ruta La Fugida d’en Serrallonga.

El Conflent és una comarca nord-catalana que ofereix múltiples atractius. La seva història forma part de la nostra història. I la seva natura és un catàleg de muntanyes, rius i planes realment atractives; començant pel sagrat cim del Canigó.

En aquesta ocasió hem visitat alguns pobles nous, com Vernet, Fillols o Cornellà; sense deixar-nos l’imprescindible Vilafranca.

També hi hem fet una caminada fantàstica, la que porta de Vernet fins a al torre de Goa. Un lloc on t’emportes una de les millos imatges del Canigó, després d’ascendir fins el pic de Pena i gaudir de les panoràmiques a la plana i totes les muntanyes del voltant.

I hem aconseguit el nostre objectiu: tornar a Nyer, fer el traçat de la ruta i, sobretot, retrobar-nos amb en Claude i al Nicole. Dos amics autènticament nyerros que sempre ens fan de grans amfitrions.

Sobre la ruta: hem tornat a quedar extasiats davant l’espectacle de la natura que ofereix el congost de Nyer, amb el castell de la Roca, vigilant l’estret pas i el riu Mantet en les seves profunditats. Aquesta ocasió, però, hem ascendit fins la canal de Nyer. És el traçat d’un tub soterrat d’aprofitament hidroelèctric que ofereix un pas ample i segur sobre el congost. El camí és veritablement  espectacular i et fa sentir com una àliga volant per sobre l’abisme. Tota una descoberta.

Hem acabat la nostra estada de la millor manera. Dinant el castell de Nyer, on hi ha un restaurant que fan plats exquisits i a un preu molt assequible, una bona recomanació segura.

I amb el Claude i al Nicole hem parlat de vida. De la vida a Nyer, de les vivències de cadascú i fins i tot de projectes culturals que ens faran tornar-hi segur.

Claude és l’autor del llibret  “Chateaux et seigneurs (et brigants) de Nyer) que recull la història del castell i els seus habitants. Algunes de les il·lustracions són dels meus còmics. Serrallonga, de nou, és aquell personatge que uneix històries,  territoris i persones.


divendres, 1 d’abril del 2022

EL PROGRAMA DE LA GALERIA JOAN DE SERRALLONGA

 








L’any 1976 s’inaugurava a Barcelona, al carrer Mercaders, en el barri del Born, la galeria d’art Don Joan de Serrallonga.

La llegenda del bandoler a la ciutat comtal va ser prou motiu per a posar el seu nom a una galeria d’art. No disposo de gaires dades. Es va especialitzar en art contemporani , va estar activa i va ser una referència durant els anys vuitanta i  va arribar a editar una revista mensual dedicada a l’art.

El dijous 28 d’octubre de 1976 la galeria s’estrenava amb una exposició de l’artista gironí Joan-Josep Tharrats (Girona 1918- Barcelona 2001).

El programa de presentació de l’exposició de la galeria era un llibret amb un text d’Andreu Avel·lí Artís (Barcelona 1908-Sitges 2006), periodista, escriptor i dibuixant , més conegut pel pseudònim de Sempronio.

El programa explicava, entre d’altres el motiu pel qual la galeria prenia el nom del Don Joan de Serrallonga. L’edifici on es trobava situada, en l’antic Hostal Girona, un hostal històric de la ciutat, conservava la llegenda segons la qual el noble bandoler s’hi havia allotjat en les seves estades a la ciutat.

El programa, d’acurada edició, continua il·lustracions extretes de litografies del bandoler, aparegudes en els llibres de Víctor Balaguer i els romanços antics.


divendres, 25 de març del 2022

L’ARDUOSA ENTRADA A BARCELONA DELS LLADRES PRESOS A DURBAN (i 2)

 





La relació de “pòlisses de salut” comença a la ciutat de Barcelona , on el dia 12 de novembre de 1631, van començar el seu viatge a cavall l’agutzir i tres homes més: “Don Bernat de Cabrera algutzil ordinari, vestit de color, home gros, barbinegre, hedat cinquanta anys, Jaume Cortada, de hedat de quaranta vuy anys, Joseph Pinyanos porter real y Jaume Planas criat de don Bernat... a cavall, parteixen de aquesta ciutat ahont y ha molt bona sanitat sens suspició alguna de pesta ni altre mal contegios”.

La següent pòlissa de salut els la van signar a la ciutat de Vic el dia tretze de novembre i s’afegien a la comitiva Domingo Noguer, comissari reial, i Joan Tapias , porter reial. El dia catorze passaven per Sant Quirze de Bessora i el quinze per Ribes de Freser. Se’ls havien afegit Pere Cabasses i Benet Suy de Vic. El dia setze passavenen per Vilafranca de Conflent.

En el mateix document hi consta el certificat d’Olivier de Gleon conforme els cinc bandolers, que havia mantingut empresonats dins el castell de Durban, eren lliurats a Bernat de Cabrera el vint-i-dos de novembre:

“Certifico y fas fe com los pressos he entregat en ma y poder a Don Bernat de Cabrera agutzil ordinari de sa Magestat. Qui son Jaume Malianta dit lo Fadrí de Sau, Guillem Arany diot lo Clavell de Viladrau, Jaume Masbernat dit Jaume Viola, Pere Joan Paler y Raphel Malianta germà de dit Fadri de Sau . He tingut presos dins mon castell dit lo castell Durban y en dit castell y lloch de Durban y altres llocs circumvehins adeu gracias y ha bona salitat de tot mal contacios”.

A partir d’aquí la comitiva , ja amb els presoners, retornava a Catalunya el 4 de desembre, passant per Vinçà, Vilafranca, Oleta, Puigcerdà, Ribes, Ripoll i Granollers. En tots els municipis varen obtenir la pòlissa de salut, però en arribar a les portes de Barcelona, les autoritat de la ciutat decidiren no acceptar l’entrada a ella sense passar la quarantena (“oferint fer la purga que aparegues a la ciutat”):

“Deliberació de Concell de Cent celebrat a nou de desembre de mil sis cents trenta hu. Que manades publicar per la ciutat a deu de setembre pròxim passat esta prohibida la entrada y tot genero de comers a las peronas robas y mercaderies que entraven del Regne de França y dels Comptats de Rosselló, Y consta notòriament que las persones que Don Bernat de Cabrera y los demes de sa comitiva ab los delinqüents que aporta ason carrech venen del Regne de França ... – el Consell adoptà l’acord d’impedir l’entrada de la comitiva pel temor a al pesta que contagiava França- ...nos done entrada al dit Don Bernat de Cabrera ni als pressos ni als que venen en sa companya ... per a que desta manera estigue la salut de la ciutat mes assegurada”.

Aquest document , al qual he pogut accedir gràcies a Roser Jaume Massana, ens permet llegir un moment històric de primer ordre de la biografia dels bandolers d’en Serrallonga i sentir-nos transportats fins l’any 1631, acompanyant l’agutzil durant els deu dies que va durar el seu periple entre Barcelona i Durban.