EL POBLE DE SERRALLONGA (i 3)

Barallat i Falguera creu encara que el cognom Serrallonga s'enllaça amb el nom de Bernat Sala, de Prats de Molló, i fa reviure la figura del pare de Serrallonga, un noble que apareix en el drama amb el nom de Bernat de Serrallonga. També cita que la casa de Sau va estar en relació amb la de Rocabertí-Serrallonga en el segle XV i ciuta un tal Joan de Sau, cavaller de Castelló d'Empúries.

En quan a la casa de Torrelles, d'on provindria l'heroina del drama Joana de Torrelles,diu que era una de les més importants del bàndol dels "cadells" i opina que la casa senyorial correspondria a Torroelles d'Agly , Rosselló.

Tota aquesta  relació històrica va ser recollida també per Víctor Balaguer en la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1863), de tal manera que, almenys fins el llibre desmitificador de Joan Cortada, el bandoler Serrallonga va tenir unes arrels nobles i senyorials que tenien com a origen aquesta baronia del Vallespir.

Avui en dia ja sabem, quan passegem pels carrers de Serrallonga, que aquest poblet no té relació amb el nostre bandoler. Això no deixa que continuem gaudint del lloc i de la seva història.

El poble de Serrallonga va tenir la seva història. Durant la Revolta dels Angelets, per exemple, les muralles que protegien el poble foren enderrocades com a represàlia del suport que havia donat el poble als revoltats.

Dels temps pretèrits queda dempeus la bonica església romànica amb la seva portalada i el conjurador als quatre vents, des d'on obtenir una magnífica panoràmica de totes les muntanyes del Vallespir i l'altiu Canigó.

EL POBLE DE SERRALLONGA (2)

Joan Givanel i Mas (Barcelona 1868-1946) fou filòleg, erudit, crític literari i especialista en literatura de Cervantes. Va escriure un extens article sobre l'obra de teatre de Coello, Rojas i Guevara "El catalan Serrallonga" i és en aquest article on hi trobem la informació sobre la presumpta relació entre el bandoler i el poble de Serrallonga.

Givanel ens explica que fou Barallat i Falguera qui va creure trobar en aquest lloc del Vallespir els origens nobles del bandoler:

"Barallat i Falguera abraça més camp d'acció, atès que cita llocs corresponents a la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, situant en aquests respectius punts: el castell de Nyer, la torre dels cadells i la baronia de Serrallonga. Al tractar aquesta darrera ens diu que "el castell de Serrallonga és el castell de Cabrenys, prop de la Menera, del qual en queden imponents restes". Analitza i estudia la citada casa feudal des del segle XI, citant com a baró de Serrallonga a Raymond, de cognom el Bracat. Assenyala després a Bernard Hug de Serrallonga, qui va ajudar als comptes de Beziers i de Tolosa; Guillem Hug de Serrallonga; Bernat Hug, "company del rei Pere en el combat singular de Burdeus, i Guillem Galcerán, darrer dels Bracats. Segueix després una nova branca, producte de la unió de Beatriu de Serrallonga amb el vescompte de Rocaberti, fent menció de Guillem Rocabertí Cabrenys , o Serrallonga, i alguns més, fins que l'any 1589 acaba la segona branca, o sigui la dels Rocabertí-Serrallonga.

Si interessants resulten le pàgines consagrades a historiar la baronia de Serrallonga, no ho són menys les dedicades a Joan Serrallonga i a la casa de Torrelles; però hem d'assenyalar que, per més bona voluntat que hi hagi per a unir els descendents de la baronia de Serrallonga amb la Sala de Viladrau i la casa de Serrallonga de Queròs, no resulta molt clar i explícit aquest parentiu".

EL POBLE DE SERRALLONGA (1)

Serrallonga (Serrallongue en francès)  és un petit poble d'uns 250 habitants que trobem en agafar una bonica carretera des de Sant Llorenç de Cerdans. Podem visitar-hi la seva església romànica del segle XI i el seu "conjurador", una capella als quatre vents que servia antigament per predicar contra les tempestes. També és el punt de sortida per a l'itinerari a peu que mena fins al castell roquer de Cabrenç.

La relació entre el poble i el bandoler de les Guilleries, a banda de la coincidència amb el nom , es troba en el mite iniciat a partir del drama "El catalán Serrallonga" escrit l'any 1636 per Antonio Coello, Francisco de Rojas i Luis Vélez de Guevara. 

Aquest drama és el primer document escrit que recull la imatgeria del bandoler (sols dos anys després de la seva mort!) i el podeu trobar en el següent enllaç: El catalán Serrallonga.

En aquest drama teatrealitzat (com reprendria el 1858 Víctor Balaguer en les seves obres de  teatre i novel·la ,que no eren més que  un plagi  de la trama i personatges d'aquesta primera) es descriu Serrallonga com un personatge de noble linatge, nyerro i en lluita contra els cadells. Per la seva banda Joana Macissa es transforma en la famosa Joana Torrelles. Aquesta és la génesi del mite del bandoler cavaller, d'orígens nobles i no pas humils, que tindria continuïtat fins que Joan Cortada va escriure la veritable història del bandoler.

Celestí Barallat i Falguera (mort a Barcelona l'any 1905) , advocat i escriptor , va escriure la ponència "Nyerros i Cadells" l'any 1891. Coetani amb Víctor Balaguer, va creure trobar els orígens nobles del bandoler de les Guilleries , precisament, en la baronia de Serrallonga, al Vallespir.

TERRA DE CONTRABANDISTES

No tenim notícies del pas d'en Serrallonga per Costoja, però aquest poble ha tingut sempre molta història com a lloc de pas. El nostre bandoler podria haver-hi passat en una de les seves rutes de fugida, quan venint des d'Olot, passant per Sant Llorenç de la Muga, ascendia per a creuar els Pirineus i baixar fins a Ceret.

El poble de Costoja ha estat un lloc de pas com demostra la via romana que el creua i que des de l'antigor va ser utilitzada com a camí ramader. La seva situació fronterera ha permès que fos escenari privilegiat per a contrabandistes i també una de les rutes de l'exili després de la nostra guerra civil.

En el segle XVII va ser un dels llocs per on circulava la sal de contraban que els catalans portaven fins al Vallespir. Després del Tractat dels Pirineus els francesos van imposar la gabella, un nou  impost sobre la sal que va alterar l'economia dels antics Comtats catalans i que va motivar la revolta dels veïns del Vallespir i el Conflent. Va ser l'anomenada revolta dels Angelets de la Terra, el darrer intent de retornar aquelles terres a Catalunya.

Una placa deixa constància d'aquesta activitat en el camí romà que creua el nucli urbà.

En el segle XX també va viure a Costoja el darrer maquis català, en Quico Sabaté. A principis de 1947 va traslladar-se amb la seva famíla, tenia dona i dues filles, a Casanove Loubette, a dos quilòmetres de Costoja. Des d'aquí accedia al Principar per a realitzar les seves accions de sabotatge.

COSTOJA

El primer municipi que trobem passada la ratlla de França i ja entrats en la comarca del Vallespir és Costoja.

És un poblet preciós, envoltat de natura i amb traces de carrers medievals. 

Hi destaca la seva impresionant església , amb una magnífica portalada romànica, un esbelt campanar i el seu absis. És veritablement una joia arquitectònica del romànic que mereix, per si sola, la visita al poble.

Costoja, a més, ofereix dues propostes singulars.

Una és l'antic i romàntic cementiri a cel obert, davant mateix l'església i dins el nucli urbà.

L'altra és el nom dels carrers. Cada carreró i plaça està distingit amb una placa bilingüe- en català i francès- i l'han batejat amb imaginatius noms i descripcions. El passeig pels carrers ens permet gaudir d'aquests noms.

Sense cap dubte va ser una bona iniciativa batejar aquests llocs : "via crucis dels somnis inconfessables", "lloc del pou inoblidable", "escapatòria de tenaços xiuxiuejadors" ... Una singular proposta que convida el visitant a passejar i anar descobrint amb sorpresa cadascún d'aquests racons.

UNA NOVA RUTA D'EN SERRALLONGA PEL VALLESPIR

Us vull proposar una nova ruta per a resseguir els camins històrics del bandoler Serrallonga.

Aquesta ens portarà fins al Vallespir, a les muntanyes dels antics comtats de la Catalunya Nord, i resseguirà un dels recorreguts de fugida d'en Serrallonga quan anava a França. També veurem espais relacionats amb la mitologia del bandoler i amb les rutes del contrabandisme i l'exili.

Per accedir-hi hem de dirigir-nos fins a l'Alt Empordà i prendre la carretera GI-502 que ens portarà fins a Darnius i Maçanet de Cabrenys. A partir d'aquest darrer poble una carretera en molt bon estat ens conduirà fins a la frontera amb França. Entrarem en la comarca del Vallespir.

El recorregut entre la GI-502 i el punt final de la nostra ruta, a la torre Batera, serà d'uns 86 quilòmetres, tots ells per paisatges bellíssims d'alta muntanya i que s'han de fer amb la paciència necessària per a saber gaudir-los, sense presses i admirant cadascun dels detalls que ens ofereix el nostre preciós país.

POESIA DE CARLES FAGÈS DE CLIMENT

El bon amic Carles Sapena m'ha fet arribar un document que jo desconeixia i que considero molt interessant. Es tracta de la poesia titulada "Diàleg de Fra Jeroni Climent, cellerer, després abat de Sant Pere de Roda, amb en Joan Serrallonga, lladre de pas".

La poesia forma part del gran recull de poemes "Somni del Cap de Creus"  del  poeta figuerenc Carles Fagès de Climent (1902-1968) que es va editar posteriorment a la seva mort. En aquest recull poètic Fagès de Climent glosava el paisatge del seu Empordà i els seus mites. 

Jordi Pla, en un estudi aproximatiu a l'obra del poeta figuerenc, ens diu: "Pel que fa al "Diàleg de fra Jeroni Climent..." a parer nostre un dels millors poemes del llibre, l'autor ens conta, a tall de romanç, el sojorn clandestí del mític bandoler a Sant Pere de Roda on l'abat Fra Pons de Turull -que pertanyia al mateix bàndol dels nyerros- l'acull i l'ajuda a escapolir-se cap a França. Joan de Serrallonga ens és descrit a la manera dels herois romàntics, com havia fet, abans que Maragall, Anitet de Pagès".

A banda de l'interès intrínsec de l'obra de Fagès de Climent aquest poema resulta molt interessant atès que relata de manera molt fidel l'episodi de la primera fugida d'en Serrallonga a França l'any 1626, cosa que demostra que el poeta s'havia documentat sobre aquell episodi.

En el poema hi apareix en Serrallonga amb el nom de Jeroni Camps (el seu parent de Can Camps de Sant Amanç, a nom de qui anava la carta de recomanació per al baró de Viver), hi apareix també la carta de reconamació que li havia fet l'abat de Banyoles, els barquers de Cadaqués que l'han de portar a Leucata ...

L'episodi històric amb en Jeroni Camps - Serrallonga serveix a Fagès de Climent per a fer un descripció amorosa del paisatge del Cap de Creus i els seus mites. En definitiva, un poema històric i èpic i un cant al nostre país.