ENRIC SIÓ A LA DESCOBERTA DEL "TERRITORI SERRALLONGA"

 

L’intens treball de documentació de l’Enric Sió no acabava amb la història del bandoler. El volia completar ( i en això m’hi veig perfectament reflectit) amb un treball de camp que l’havia de portar a visitar i fotografiar els llocs que apareixen en la història d’en Serrallonga.

Com jo he fet, Enric Sió va extreure els noms dels llocs del treball mecanoscrit i es va disposar a identificar-los i visitar-los. El quadern que es guarda a la Biblioteca de Catalunya conté diferents pàgines amb aquest propòsit.

Una de les pàgines indica “Expedició a Querós”, per a fer fotos de la masia de Sanglas, l’Abadia, el mas Serrallonga i, més enllà, arribar a Susqueda, can Camps i can Planella de Sant Amanç, ca l’Agustí de Castanyet i ja a l’Empordà  fins l’ermita de Requesens i el coll del Torn.

Una altra de les pàgines conté sis esquemes de rutes a diferents zones preparades amb coherència territorial. Per exemple la de la comarca la Selva l’hauria de portar a Santa Coloma, les Esposes, Salitja, l’Esparra i la Creu de Franciac.  Una nota posa que havia previst fer les rutes el mes d’octubre.

I les rutes l’havien de portar fins la Catalunya Nord, l’espai de fugida i refugi d’en Serrallonga: Nyer, Oleta, Vilafranca de Conflent, Viver, Elna. I fins i tot a Durban i a Perellós.

A falta d’Internet, Enric Sió es va armar d’un bon nombre de mapes de la Catalunya Nova i de la Catalunya Nord,  a on hi va assenyalar els llocs que volia visitar i fins i tot algunes rutes, com la de la fugida per mar entre Llançà i Elna, la de Nyer fins la portella de Mentet o, molt més elaborada, una ruta que ressegueix els darrers camins que va fer en Serrallonga amb la Joana Macissa l’any 1633.

Com el conjunt del projecte, aquest treball de camp no es va completar. Amb tot les carpetes de la Biblioteca de Catalunya guarden un bon conjunt de fotografies d’algunes d’aquestes rutes.

Hi ha fotografies de la Sala de Viladrau i d’altres indrets d’Osona i les Guilleries.  Algunes, com les de Vilanova de Sau i Tavertet van ser fetes anys abans. Una carta manuscrita de l’any 1978 adjunta una pel·lícula fotogràfica que conté imatges de Vilanova de Sau, Savassona i els cingles de Tavertet. La carta descriu que “el paisatge era més bonic amb pluja que en un dia serè”. Per tant, la descoberta d'aquell territori és força anterior al projecte de pel·lícula d'en Serrallonga que maduraria l'any 1984.

Entre tot el material fotogràfic hi destaca sens dubte una excursió que els va portar del pantà de Sau fins l’església de Querós

Aquest darrer reportatge fotogràfic és molt extens i ressegueix perfectament tota la pista sobre el Ter, captant tots els elements arquitectònics i naturals que van poder. És el mateix camí que amb l’Anna i l’amic Albert Roure vam fer el juliol de 2024 i, ben curiós, també va ser en un període de sequera atès que els nivells del Ter eren mínims (tot i que no tan severs com els darrers).

Les fotografies permeten veure la llera del Ter molt baixa, el meandre del Saliberc, la masia del Bracs encara no envoltada tota pel bosc,  el pont romànic i l’església de Querós, l’església i l’etern Turó del Mal Sopar.

El treball fotogràfic permet veure traslladar-nos a una part del territori Serrallonga i fer-ne una mirada quaranta-sis anys enrere. Sens dubte Enric Sió, com a gran creador que era,  es volia documentar perfectament de tot el paisatge i els llocs que podien ser protagonistes del seu projecte fílmic.

A mi m’agrada pensar que, tal com  m’ha passat a mi, projectar les rutes i fer-ne algunes el va portar a descobrir  i sentir-se fascinat pel país i el territori que et permet descobrir la història de Joan de Serrallonga.

El conjunt de diapositives que l’Enric Sió vestit de trabucaire, també guardades en el fons de la Biblioteca de Catalunya, que segur que li havien de servir de model per als dibuixos perfectes que realitzava. Però a mi m’agrada pensar que també jugava a sentir-se una mica bandoler.

Malauradament el projecte no va tirar endavant i mai vam poder veure la pel·lícula sobre la història d’en Serrallonga. Però gràcies al fons guardat en la Biblioteca de Catalunya sabem que aquest projecte va existir, que Serrallonga, de nou, va ser valorat com a element culturalment atractiu i que un artista es va sentir atret per la figura del nostre bandoler. 

Aquest artista, total i reivindicable, va ser Enric Sió.