Hem fet una caminada fins el mític cim de Burgarac (Bugarach en francès), al departament de l’Aude, en l’antiga Occitània càtara.
És un cim de
1.231 metres, amb un desnivell d’uns 800 metres i una distància de 13,47
metres. Molt modest, però distingit i apreciat per ser la muntanya més alta i
característica del massís de les Corberes, un sistema de muntanyes calcàries
que s’estén d’Est a Oest per l’antiga frontera entre el regne de Tolosa i
Catalunya.
També és una muntanya
especial perquè està invertida. És producte dels grans moviments teutònics dels
Pirineus i la part de dalt és la part geològica més vella, mentre que el plec
va deixar la part nova per sota. És l’única muntanya de les Corberes amb un cim
rocallós desvestit de bosc.
Tot plegat ha fet
que al llarg dels segles s’hagi popularitzat i, això la fa especial, s’hagin desenvolupat
teories i misteris al seu voltant.
Alguns diuen que
és una massa de forces tel·lúriques i energètiques. Altres que és un lloc on
aterren OVNIS. També que va inspirar a Jules
Verne i a Steven Spielberg. I es va creure que havia de ser l’únic lloc de la
Terra on sobreviure del cataclisme que va predir -i errar- el calendari Maya per
l’any 2012.
Tot plegat ens hi
havia de portar un dia. I així ho vam fer.
Una caminada fantàstica
que surt del poble de Burgarac, passa per un llac, un riu amb una cascada i s’endinsa
en una fageda abans de començar l’ascensió.
La pujada passa per
prats de dalla força drets on pasturen els cavalls, fins que s’arriba a la roca
i es comença a fer una entretinguda grimpada sense dificultat. Es passa per canals
i per un forat en al roca anomenat “la finestra” on emmarcar el paisatge amb
una bonica foto. Es continua cap el cim, per un sender que va perdent
inclinació.
El cim de Burgarac
atrapa els núvols, però el vent els va apartant al llarg de la jornada.
Nosaltres vam gaudir d’un dia radiant (amb vent, això sí) que permetre gaudir
plenament del regal que ofereix aquest cim: un panoràmica de tres-cents
seixanta graus ben vertical als paisatges de la plana, el mar en la llunyania,
tots els pujols i prats de la comarca, i tots els Pirineus fent teló de fons al
nostre davant. Realment espectacular. El premi del dia.
El descens és per
un camí fàcil que porta a la plana. No, sense abans oferir-nos altres pics i
crestes ben tortuosos i llaminers de la muntanya, que criden a ser escalats.
Arribats als
primers prats de la plana vam dinar-hi i vam continuar travessant el Coll de
Llinàs i tornant al poble per una pista que recomano. Permet gaudir d’una vista
en contrapicat de la muntanya que hem pujat, admirant la combinació de bosc i
parets de pedra ben verticals; i també d’un bosc que amaga un espai envoltat de
balmes molt curiós.
Al poc ja som al
poble i finalitzem la ruta.
Nosaltres vam
optar per al circula que puja per “la finestra”, considerada l’opció més complicada,
però sense perill. Ho recomano per a fer més segur i divertit el camí.
Puja al cim de
Burgarac és una fantàstica experiència, on el plaer de fer un cim es combina amb
el coneixement d’històries de misteris i fantasia. Ho tenim ben a prop de casa
i té propostes al seu voltant per complementar un encara més fantàstic cap de
setmana (balnearis, misteris, laberints verds, castells càtars...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada