divendres, 19 de juliol de 2019

SENYORS BANDOLERS, DE NÚRIA SALES





Un llibre imprescindible per a conèixer més dades sobre la importància de la baronia de Nyer és “Senyors Bandolers, Miquelets i Botiflers” de Núria Sales, editat l’any 1984 per Editorial Empúries.

En aquest llibre l’autora es proposà situar la història dels barons de Nyer  en el temps i l’espai en altres activitats no bandidístiques, tot fent el pont entre la historiografia del principat i la dels Comptats, atès que l’autora blasmava que per causa de les fronteres imposades s’havia separat la història d’una i altra banda i això impossibilitava comprendre el passat d’aquelles terres compartides.

Així, el llibre de Núria Sales ens presenta els barons de Nyer (els Banyuls)  des d’una òptica domèstica i més allunyada del paper de la nissaga en les guerres de bàndol i la seva ramificació cap a la Catalunya del sud.

Un primer capítol ens parla de  la situació geogràfica de la baronia de Nyer, especialment important per ser un enclavament de pas estratègic entre Catalunya i el regne de França  i ser la divisòria entre els Comtats i el Principat. La importància com a zona de pas ho acredita l’existència de l’ancestral “Lo solar de las xixanta voltes” que és el nom que es va donar antigament al camí de ferradura  que venia d’Oleta i la vall del Tet fins a la portella de Mantet i d’allí fins a Camprodon. Aquest camí , precisament, era vigilat per l’estratègic castell de la Roca, propietat dels Banyuls, a l’entrada del fantàstic congost de Nyer.

Aquest camí de les “xixanta voltes” és precisament el que va seguir en més d’una ocasió en Joan de Serrallonga en el seu anar i venir quer aquestes terres.

Un  segon capítol ens parla del llinatge dels barons de Nyer comprès en el període que va del 1640 fins el 1953, any en que va morir el darrer Banyuls-Montferrer exercint de militar a la guerra d’Indoxina.

La part més extensa de l’article el dedica al factor econòmic de la baronia, analitzant  les dades històriques per  valorar si els Banyuls van formar part de l’antiga noblesa de muntanya econòmicament empetitida i endeutada i també aportant dades sobre les reconegudes fargues de Nyer, que van produir metall de qualitat que es venia arreu.

Un darrer capítol el dedica a valorar si els barons de Nyer eren senyors alt-justiciers, això és si tenien encara autoritat per a exercir la més alta justícia en els límits de les seves posessions, una capacitat d’arrels feudals que els nous estats absolutistes anaven retirant a la noblesa territorial.  Sembla ser que els barons de Nyer continuaren essent senyors alt-justiciers fins a la Revolució francesa. Els documents en parlen, però en quest cas també en parla el medi físic doncs davant mateix del poble de Nyer, a l’altra banda del riu Mantet, encara existeixen les restes de les terrasses on anys enllà hi havia les “forques de Nyer” on es penjaven els condemnats.