Hem passat uns dies al departament francès del
Lot , situat en l’antiga Occitània, a quatre hores de cotxe del nostre país i
sobre Tolosa.
Fa onze anys aquesta regió ens va
portar a descobrir els encants culturals, naturals i turístics de França i des
d’aleshores hem recorregut tot el
Migdia-Pirineus cercant i trobant altres llocs fantàstics d’aquella geografia.
Enguany vam voler retornar al Lot, la zona que va ser la nostra porta d’entrada
a descobrir el nostre país veí.
El Lot és una zona rural del centre del país, que ha conservat
el caràcter i que ha complementat la seva economia amb el turisme.
La meva recomanació és començar
per la capital, Caors (Cahors en francès) , on hi destaca poderosament el pont
romànic fortificat més bonic d’Europa, el pont de Valentré.
Seguint el curs del riu s’entra
en l’anomenada vall del Lot, una riba motejada per pobles imprescindibles com
Sen Circ de la Pòpia (Saint –Cirq Lapopie) i on també es pot passejar pel camí de sirga de Bosiès (Bouziès) excavat en la cinglera.
Pujant el curs de la vall del riu
Célé s’acendeix al paratge natural de les Causses de Quercy. Sota aquest
altiplà on regna la pedra seca l’aigua ha erosionat la roca calcària i amb la
paciència de milions d’anys ha produït grutes i avencs tan impressionants com
les de Padirac, on es pot navegar per un llac soterrani a cent metres de la
superfície.
En aquest espai natural també
s’hi localitza el santuari de Ròcamador (Rocamadour). Corprèn la seva
verticalitat , molt ben explicada de la següent manera: “Les cases sobre el
riu, l’església sobre les cases, la pedra sobre l’església i el castell sobre
la pedra”.
El límit nord del departament el
defineix un altre riu i la seva vall: el Dordonya. Prop seu un seguit de pobles
catalogats, com el de Carennac, que mereixen una visita per la seva harmoniosa arquitectura civil, els seus
castells o les seves esglésies.
En aquesta ocasió ens vam
endinsar una mica cap el nord, en el departament de Corresa (Corrèze) per a
passejar de nou pel poble de Colonjas (Collonges la Rouge). Tot ell està
edificat amb pedra vermella que li dona
un aspecte singular i de conte, en contrast amb el blau del cel o el verd de la
natura. No sorprèn gens que fos aquí on va néixer la marca “les plus beaux
villages” de França.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada