dimarts, 13 de setembre de 2016

REDESCOBRINT EL LOT












Hem  passat uns dies al departament francès del Lot , situat en l’antiga Occitània, a quatre hores de cotxe del nostre país i sobre Tolosa.

Fa onze anys aquesta regió ens va portar a descobrir els encants culturals, naturals i turístics de França i des d’aleshores hem  recorregut tot el Migdia-Pirineus cercant i trobant altres llocs fantàstics d’aquella geografia. Enguany vam voler retornar al Lot, la zona que va ser la nostra porta d’entrada a descobrir el nostre país veí.

El Lot és una zona  rural del centre del país, que ha conservat el caràcter i que ha complementat la seva economia amb el turisme.

La meva recomanació és començar per la capital, Caors (Cahors en francès) , on hi destaca poderosament el pont romànic fortificat més bonic d’Europa, el pont de Valentré.

Seguint el curs del riu s’entra en l’anomenada vall del Lot, una riba motejada per pobles imprescindibles com Sen Circ de la Pòpia (Saint –Cirq Lapopie) i on també es pot passejar pel  camí de sirga de Bosiès (Bouziès)  excavat en la cinglera.

Pujant el curs de la vall del riu Célé s’acendeix al paratge natural de les Causses de Quercy. Sota aquest altiplà on regna la pedra seca l’aigua ha erosionat la roca calcària i amb la paciència de milions d’anys ha produït grutes i avencs tan impressionants com les de Padirac, on es pot navegar per un llac soterrani a cent metres de la superfície.

En aquest espai natural també s’hi localitza el santuari de Ròcamador (Rocamadour). Corprèn la seva verticalitat , molt ben explicada de la següent manera: “Les cases sobre el riu, l’església sobre les cases, la pedra sobre l’església i el castell sobre la pedra”.

El límit nord del departament el defineix un altre riu i la seva vall: el Dordonya. Prop seu un seguit de pobles catalogats, com el de Carennac, que mereixen una visita per la seva  harmoniosa arquitectura civil, els seus castells o les seves esglésies.

En aquesta ocasió ens vam endinsar una mica cap el nord, en el departament de Corresa (Corrèze) per a passejar de nou pel poble de Colonjas (Collonges la Rouge). Tot ell està edificat amb pedra vermella  que li dona un aspecte singular i de conte, en contrast amb el blau del cel o el verd de la natura. No sorprèn gens que fos aquí on va néixer la marca “les plus beaux villages” de França.