Acabem de passar un cap de setmana a Beget, agregat de
Camprodón però en una vall més pròpia de l’Alta Garrotxa.
El poble és veritablement de postal, enclavat al bell mig d’una petita vall de costerudes
parets boscoses i amb les seves poquetes i encantadores cases de pedra. Sols
per aquesta pintoresca estampa ja val la pena fer-hi una escapada d’un dia.
Si voleu menjar bé i passar la nit en un hostal d’encant us
recomano l’Hostal del Forn.
Una altra dels tresors de Beget és la seva espectacular
església romànica, construïda amb carreus regulars, amb una gran àbside d'arcuacions llombardes , portalada
decorada amb capitells i un altiu campanar llombard de quatre pisos .
Dins seu es guarda el Crist Majestat de Beget, una talla
romànica del segle XII que es va salvar de la crema l’any 1936, gràcies a
l’actuació dels veïns del poble. Un detall de la nostra història que ens remet
als tristos fets que estant cometent actualment els integristes àrabs a Mossul i que ens fa
adonar que aquí, a Catalunya mateix, no
fa pas molts anys també ens les teníem amb els nostres tresors de l’antiguitat,
fos per raons polítiques o religioses.
Una de les activitats que poden realitzar-se en un entorn
tan privilegiat com Beget és el senderisme. Nosaltres vam optar per fer el camí dels contrandistes, que ascendeix fins arribar al coll de Malrem, on hi trobem
la frontera amb la Catalunya Nord
i, més enllà, el poble de La
Menera.
Aquest era un dels camins de frontera que durant molts anys
van utilitzar-se per passar contraban i segur que també un dels passos de la
sal catalana durant al Revolta dels Angelets del segle XVII.
Avui podem sentir-nos una mica contrabandistes resseguint
aquests camins fronterers d’alta muntanya, però el que ens emportarem al nostre
farcell no serà rés material, sinó l’aroma d’aquesta natura que ens envolta i
de les meravelloses vistes panoràmiques de ens envoltaran i de les que podrem
gaudir durant la caminada. Vistes tan llunyanes com els perfils del Far, el
Montseny o les formes més suaus però igualment altives de les Guilleries.
L’opció que vam triar per
retornar a casa va ser cap el nord,
visitant Rocabruna, Molló i entrant al Vallespir pel Coll d’Ares. Una
opció que permet baixar a Prats de Molló i visitar un dels escenaris històrics
de la Revolta
dels Angelets.
Beget és natura, art i història. Definitivament un dels
nostres paradisos propers.
1 comentari:
Bonic poble, sí senyor!
I les muntanyes del voltant déu n'hi do :)
100% d'acord!
Publica un comentari a l'entrada