dimarts, 3 de març del 2015

PARADISOS PROPERS : BEGET







Acabem de passar un cap de setmana a Beget, agregat de Camprodón però en una vall més pròpia de l’Alta Garrotxa. 

El poble és veritablement de postal, enclavat al  bell mig d’una petita vall de costerudes parets boscoses i amb les seves poquetes i encantadores cases de pedra. Sols per aquesta pintoresca estampa ja val la pena fer-hi una escapada d’un dia.

Si voleu menjar bé i passar la nit en un hostal d’encant us recomano l’Hostal del Forn.

Una altra dels tresors de Beget és la seva espectacular església romànica, construïda amb carreus regulars, amb una gran àbside d'arcuacions llombardes , portalada decorada amb capitells i un altiu campanar llombard de quatre pisos .

Dins seu es guarda el Crist Majestat de Beget, una talla romànica del segle XII que es va salvar de la crema l’any 1936, gràcies a l’actuació dels veïns del poble. Un detall de la nostra història que ens remet als tristos fets que estant cometent actualment els  integristes àrabs a Mossul i que ens fa adonar que aquí, a Catalunya mateix,  no fa pas molts anys també ens les teníem amb els nostres tresors de l’antiguitat, fos per raons polítiques o religioses.

Una de les activitats que poden realitzar-se en un entorn tan privilegiat com Beget és el senderisme. Nosaltres vam optar per fer el camí dels contrandistes, que ascendeix fins arribar al coll de Malrem, on hi trobem la frontera amb la Catalunya Nord i, més enllà, el poble de La Menera.

Aquest era un dels camins de frontera que durant molts anys van utilitzar-se per passar contraban i segur que també un dels passos de la sal catalana durant al Revolta dels Angelets del segle XVII.

Avui podem sentir-nos una mica contrabandistes resseguint aquests camins fronterers d’alta muntanya, però el que ens emportarem al nostre farcell no serà rés material, sinó l’aroma d’aquesta natura que ens envolta i de les meravelloses vistes panoràmiques de ens envoltaran i de les que podrem gaudir durant la caminada. Vistes tan llunyanes com els perfils del Far, el Montseny o les formes més suaus però igualment altives de les Guilleries.

L’opció que vam triar per  retornar a casa va ser cap el nord,  visitant Rocabruna, Molló i entrant al Vallespir pel Coll d’Ares. Una opció que permet baixar a Prats de Molló i visitar un dels escenaris històrics de la Revolta dels Angelets.

Beget és natura, art i història. Definitivament un dels nostres paradisos propers.

1 comentari:

Quim Bou ha dit...

Bonic poble, sí senyor!
I les muntanyes del voltant déu n'hi do :)
100% d'acord!