dimarts, 17 de març de 2015

EL TRABUCAIRE TOCABENS




Can Massot a Darnius (Alt Empordà)
Monument dedicat als mossos d'esquadra que van
morir en la brega amb els trabucaires pels entorns de Taradell.


Gravat publicat al llibre "Historia de las escuadras de Cataluña" (1858) i que representa
la descoberta del cadàver de Joan Massot a la cova dels trabucaires.

Però, qui era el veritable “Tocabens”?

“Tocabens” era l’àlies de Joan Simon (Conca de Barberà,1821- Ceret-1846), també conegut pel sobrenom de Collsuspiner. Va ser un guerriller de la  primera Guerra Carlina que, un con finalitzada aquesta, s’exilià al Rosselló i va crear una banda de tretze homes dedicats al bandidatge. Eren coneguts amb el nom d’Els Trabucaires i les seves incursions arribaven fins l’interior de la Catalunya del sud. El 1845 tota la quadrilla fou atrapada a Corsaví (Vallespir) i ell fou executat a Ceret l’any següent , després del procés judicial, amb tres dels seus homes.

S’ha escrit força sobre l’episodi de la quadrilla dels trabucaires de Tocabens, en síntesi el succés pel qual foren atrapats i jutjats fou el segrest i mort de l’hereu de Can Massot, una masia principal de Darnius (Alt Empordà). Aquesta és la síntesi de la història, que he extret del bloc "La serralada litoral":

"Sobre el riu Tordera el camí passa enmig de boscos densos i en resignada solitud. Els cavalls travessen decidits el turó del Suro de la Palla. És el dia 27 de febrer de l'any 1845 i cap a les deu, hora foscant. Una dotzena de trabucaires atura la diligència i comença el martiri pels tres homes que varen segrestar per canviar-los per diners. Eren el jove Joan Massot, fill d'una família benestant de Darnius, el jove Josep Roger, fill d'un comerciant i banquer de Figueres,  i en Josep Ballber un negociant de 70 anys de la ciutat de Girona.

Amb els hostatges marxen cap el Montseny per mil camins perduts i el fred aclaparador. En Josep Ballber, d'avançada edat, no resisteix i mort abandonat enmig de la neu, prop de Can Gat cap a Viladrau. Els malfactors van rodant perduts per la zona amb els somatents seguint-los. Hi ha un enfrontament en un bosc entre Arbúcies i Joanet, i cau la sang. Dos homes d'ordre moren sota els trets dels trabucaires i algun d'ells és ferit. Però poden fer-se escàpols.

Passen els dies i res no se sap fins que uns veïns de Taradell avisen els mossos d'esquadra que hi ha gent sospitosa i de mala factura a Can Pere Sala de Terrasola, una masia propera a la població. El dia 25 de març hi ha la topada d'una dotzena de mossos amb els bandolers que guardaven els dos hostatges. Trets i més trets varen acabar amb la vida de dos mossos i la d'en Josep Roger.

Els de la colla armada s'amaguen dins una balma, difícil de trobar enmig de la boscúria i a la que hi pujaven amb un pi tallat. Aviat es divideixen i van cap a França passant pel coll de Romegats. Lluny el viatge, per mitja Catalunya enduent-se a Joan Massot, el darrer hostatge viu. A la fi s'amaguen a una petita cova sota el Puig de les Pedrisses al massís de Les Salines, a la part francesa.

El cap de colla, en Joan Simó de renom Collsuspina, antic mercader de safrà, escriu a la família d'en Massot perquè paguin per la seva llibertat. Catorze cartes va escriure amb el seudònim de Tocabens. Però varen acabar assassinant-lo després de tallar-li les orelles i altres turments.

Amunt i avall anaven els trabucaires pels racons del Pirineu francès robant i fent dolenteries. Es reunien moltes vegades a l'hostal de Les Illes i a altres indrets remots. Però se'n varen fer l'estella un dia que reposaven al Cortal de l'Aloi, una casa propera al poblet de Corsaví, vora Arlés de Tec.

Jutjats i condemnats, el dia 27 de juny de 1846 la pena capital executada amb la guillotina la varen patir en Josep Balmes (a) Sagal i en Josep Mateu (a) Xicolata a l'Esplanada de Perpinyà. I en Joan Simon (a) Collsuspina i en Geroni Icases (a) Llorenç a la plaça de Ceret. No hi varen faltar pares amb els fills que varen rebre la preceptiva bufetada".