Les hostilitats dels nord-catalans amb les autoritats franceses s'allargaren encara durant uns anys tot i la desfeta del gros dels Angelets de la Terra en el Coll de Regina.
La lluita va agafar un caràcter d'aixecament antifrancès i els guerrillers col·laboraren amb les autoritats hispàniques i catalanes en un intent d'aconseguir la reunificiació dels Comtats a Catalunya. Josep Trinxeria, Carles de Banyuls, Manel Descatllar i els altres caps de la revolta van preparar la conspiració de Vilafranca de Conflent.
La intenció era ocupar aquesta plaça forta amb un exèrcit de soldats espanyols i miquelets catalans que entrarien des de Catalunya per la Cerdanya. Els Angelets de la Terra desplegarien una operació de distracció a l'alta conca del Tec i Vilafranca, amb el seu batlle al davant, s'aixecaria en armes. La conspiració, prevista pel dissabte de glòria de 1674, fou descoberta per l'intendent francès responsable de la plaça de Vilafranca, Cardin Le Bret.
Molts dels conspiradors foren detinguts i alguns , com Trinxeria o Carles de Banyuls, es refugiaren a Catalunya. Manel Descatllar fou detingut i traslladat a Perpinyà, reconeixent els seus actes sota tortura, i executat a la plaça de la Llotja el 2 d'abril de 1674. Molts d'altres conjurats pagaren la cooperació amb els revoltats amb la presó i al pèrdua del seu patrimoni.
Finalment els Comtats foren envaïts per les tropes franceses i la repressió va afectar a tota la població: empresonaments, condemnes a galeres, execucions, confiscacions de béns i multes radicals als municipis que s'havien significat en la revolta.
La revolta es consideraria totalment finalitzada l'any 1675.
L'alçament dels Angelets de la Terra no va aconseguir mantenir la unitat dels Comtats amb Catalunya, tot i que van estar a punt d'aconseguir-ho.
Fins a tres ocasions, a causa de la revolta dels Comtats, el rei francès va negociar amb els representants del monarca hispà la devolució de les comarques del Rosselló,Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya a Catalunya, retornant a les fronteres anteriors al Tractat dels Pirineus. El francès proposava bescanviar els Comtats nordcatalans per Flandes, però el rei espanyol s'hi negà.
L'any 1713 Castella perdria definitivament els seus dominis als Paisos Baixos. Pocs anys abans s'havia permès el luxe de renunciar la darrera possibilitat d'unificar Catalunya retornant les terres nordcatalanes a aquesta. Vaja, el tracte que sempre ha dispensat Madrid al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada