ELS CAMPS TAMBÉ EREN LLADRES

Els Camps de Sant Amanç també havien participat en els robatoris d'en Serrallonga. La Joana ho explica en el procés sumarial:

"Lo vespre que dits Serrallonga Salvi Camps y Miquel Puig Llulell robaren en ma presentia la casa de Puig de Brunyola en la qual robaren les faldilles un llansol y tela blanca aquella mateixa nit anarem en casa de dit Bonmati (un fautor del barri de Constantins, avui terme municipal de Sant Gregori) que devia ser mitja nit y lo Salvi Camps pega una pedrada en la finestra y fentse en ella lo dit Bomati y vehent que erem nosaltres baixa a obrir y nosaltres entrarem en casa y soparem dins de aquella".

"Y estant sopant present lo dit Bonmati dit Serrallonga li conta com veniem de robar la casa den Puig de Brunyola y amostrantli les faldilles y llansol li digue que noy havien trobades quatre centes lliures que ells cercaven y dit Serrallonga dona lo llansol a dit Bonmati y en haver sopat que ja ere casi de dia nos ne anarem a bosch que es prop de llur casa en lo qual bosch estiguerem dos o tres dies que lo matex Bonmati nos partave a menyar".

Es veu com -segons explica també la Joana- aquells homes no tenien gaires manies a robar-se a ells mateixos. Així, un dia, robaren al propi Jeroni Planella, cosí germà d'en Serrallonga i oncle de Salvi Camps:

"nos vingueren a trobar a bosch lo dit Salvi Camps en companyia del sobredit Taverner de Castanyet quens trobarem en lo bosch que es junt la casa de Yeronym Planella de Santamans en lo qual bosch nosaltres dit Serrallonga y jo reveniem molt amenut y per no tenir res que sopar anarem al corral de dit Hyeronym Planella y de aquell robaren dits Serrallonga Taverner y Salvi Camps un molto yns ne anarem tots quatre a bosch y alli lo coguerem yl menyarem".

Es veu, però, que a Jerno Planella no li devia saber molt greu atès que "a les hores dit Planella nou sabe pero apres parlant ab ell y dientli del robo de dit molto dit Planella sen reye".

EL COMTE DESPERTAFERRO

Una recomanació: el còmic El comte Despertaferro. El primer capità dels almogàvers.

El bon amic Josep Ramírez Burgada (en Jou) ha editat el seu primer còmic basat en la història de Guillem Galceran, comte d'Hostoles i primer capità dels almogàvers.

Es tracta d'un episodi amb base històrica narrat amb rigor i pedagogia per tal que els joves lectors de còmics gaudeixin d'un relat ple d'aventures mentre aprenen i coneixen les arrels de la nostra història.

Guillem Galceran va ser un noble català de la Vall d'Hostoles, senyor del castell de Falgons i les serres de Rocacorba, que va acudir a la crida del Rei en la conquesta de Sicília de l'any 1282.

La història que s'hi relata és entretinguda i , dirigida a un públic de totes les edats, serveix per a donar a conèixer una part important de la història del nostre país. S'acompanya d'una guia històrica per a completar el valor d'aquest còmic que, més enllà de l'entreteniment, esdevé una immillorable eina per aprendre i conèixer un personatge històric català força desconegut.

UN BON CAP DE SETMANA A SANT HILARI

S'ha acabat la festa Torna Serrallonga de Sant Hilari. La llàstima és que el mal temps va deslluir-la el dissabte, però al final tot va anar prou bé.

El dissabte vaig fer la presentació de la guia El tresor d'en Serrallonga i vaig projectar el curt La caiguda del mas Serrallonga , amb el qual vull sensibilitzar sobre la pèrdua del nostre patrimoni històric que representarà la ruina del mas Serrallonga de Querós.

El cap de setmana va ser ben agradable gràcies a la bona companyia dels organitzadors de la festa, atents, compromesos i animats per continuar amb la seva proposta tot i les dificultats en què es troben (manca de diners públics per ajudar-los a finançar l'activitat).

Com a veïns de la meva parada de venda de llibres vaig tenir els joves que finalitzen l'ESO al col·legi Sant Josep de Sant Hilari i que tenien una parada per a recollir diners per a la seva excursió de final de curs. Una d'aquestes joves vol estudiar batxillerat artístic i intentarà seguir estudis d'art. Gràcies a la seva habilitat en el dibuix va pintar uns plafons on els visitants podien fotografiar-se posant la cara darrere d'uns personatges diversos.

Un d'aquests personatges, com no podia ser d'altra manera a Sant Hilari, era un Serrallonga inspirat en el bandoler dels meus còmics (vestit i capa negra). No vaig poder estar-me de fotografiar-me i així col·laborar.

Per un moment em vaig poder sentir com el meu personatge de Bandera Negra!

CUREN EL FADRÍ DE SAU A CAN CAMPS DE SANT AMANÇ

El Fadrí de Sau fou ferit en més d'una ocasió pel somatent i les autoritats reials. En una d'elles fou atès i curat a Can Camps de Sant Amanç:

"Haura sis anys poch mes o manco nos vigue a trobar en dit bosch lo dit Hyeronym Planella hins digue que alla baix era lo sometent de las Esposes y dit Serrallonga nos digue a nosaltres quels anassem a batre y escopetejarem a dit sometent hils ferem recullir en dit bosch de les Esposes si be los de dit sometent se tornaren quem feriren a mi him travessaren per les espatlles".

"Y en estar jo ferit mos companys me portaren en casa de dit Salvi Camps y Planella y alli lo dit Camps me posa dins la cabanya que te just a sa casa y alli nos porta dit Camps y Salvi son fill a sopar him promete lo dit Camps major que al vespre me enviarie a sercar un barber pera curarme".

"Vingueren en dita cabanya y alli me cura lo dit barber lo qual barber era de Amer y al cap de una estona uem hagueren curat ells soparen en dita cabanya que jou viu perque jo no sopi y dits pare y fill Camps soparen tots junts a dit Serrallonga y demes companys"

UNA MASIA DELS CAMPS VORA EL COLL DE RUSCALL

Els Camps de Sant Amanç eren propietaris d'una altra casa prop de Coll de Ruscall, l'encreuament de camins rals que, dalt de Santa Bàrbara, havia esdevingut un dels llocs preferits per assaltar traginers. El Fadrí de Sau explica una estada que van fer en aquesta casa el desembre de l'any 1627:

"Una matinada ferem cap en una casa o masia que te lo dit Salvi Camps y Planella en lo coll de Ruscall a effecte de menjar en dita casa com acostumavem molt sovint anarhi y trobantse com se trobaven -els pare i fill Camps- com se trobaven algunes vegades en dita casa nos donaven a menjar".

"Y aqueix dia quey arribarem trobarem en la hera que es devant dita casa al dit Salvi Camps menor ab alguns fadrins que batien y en beurens lo dit Salvi se dexa del que feya hins dona la benvinguda y lo Serrallonga lo Gavaig y jo nos apartarem al cap de la hera y alli parlarem ab dit Salvi y li donarem rao de com voliem pendrer un home vei de dita casa per composarlo".
Pel que es veu els Camps també eren coneixedors de les intencions de segrest de la quadrilla.

"Y apres viu que la captura que voliam fer de dit home no tingue effecte y segons me apar me digueren dits Serrallonga y Gavaig que no convenia ferho en aquella ocasio perque eram estats vistos en dita hera per los altres fadrins que treballaven y a ell dit Salvi no li convenia".

Van tornar a beure i menjar:

"Salvi Camps menor nos dona a beurer de la carabassa y tots menjarem y beguerem pa y vi y formatge que tenie ja en dita hera y haver menjar nos ne anarem en una font quey ha sobre casa dit Camps y alli nos estiguerem tot lo restant del dia y al vespre nos ne anarem y dexarem en dita casa pa dur quens ne aportarem de fresch quens dona dit Salvi Camps y en aquella occasió tambe hi here Jaume Planella oncle de dit Salvi Camps menor".

ELS CAMPS PARTICIPEN EN EL REPARTIMENT DEL BOTÍ

La proximitat de Sant Amanç amb els camins rals de Vic a Girona i el d'Olot a Santa Coloma, explica la raó per la qual els bandolers van estar tantes vegades en companyia dels Camps o de Jeroni Planella. El Fadrí de Sau continua el seu relat:

"En una ocasio que nosaltres lo Serrallonga y jo y altres de la quadrilla robarem en lo cami real de Gerona als traginers y altres passatgers despres de haver fet dit robo perço que lo cami de tornarnosne a montanyaen passar prop les cases de dits Camps nos aturarem y ferem pausa en lo dit bosch y alli vingueren a trobarnos dits Salvi Camps y Salvi Camps son fill".
Les trobades de la quadrilla amb els Camps devien estar a l'ordre del dia:

"Perço que cada vegada que ells sabien que se havia robat en lo cami real de Gerona ja pensant que nosaltres fariem cap en dit bosch a causa que es alli lo pas nos venien a trobar en ell".

I també participaren una vegada en la col·lecta del robatori:

"En aquexa occasió havent nosaltres robades moltes marxandises telas tafatanets y altres coses y venintnos a trobar dits pare y fill Camps en dit bosch lo Serrallonga jo y altres los donarem molts taffatanets ab pessas de diversos colors tiretas de seda pessas de veta de filadis y altres coses robades dientlos quen fesen part a la muller y filles y axi sen ho portaren despres que agueren menjat y begut ab nosaltres que quan vingueren jans portaren pa y vi y alguns ous cuyts".

MENJANT EN ELS BOSCOS DE SANT AMANÇ

La part del procés sumarial a Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, és la que més dades ens aporta sobre l'estada sovintejada dels bandolers a Can Camps de Sant Amanç. Trobem fins a cinc fulls del procés on el Fadrí de Sau explica aquestes estades:

"En llur casa y dins de aquella havem nosaltres menjat y begut moltissimes vegades perque en arribar a la porta picant en ella y en anomenarnos en lo punt obrien les portes hins feyen aparellar de menjar pera tots ab abundantia y si ere ocassio que ells encara no aguessen sopat menjaven tots dos (el pare i fill Salvi Camps) en nostre companyia".

"En ocassio del mal temps nos ne entravem en una cabanya o pallissa que esta apagada ab la casa de dit Camps y alli nos estavem un dis dos dies y tres dies si convenia y dits pare y fill camps nos treyan a manejar hins lo portaven en dita pallissa".

"Y en altres ocassions no convenintlos a ells que nosaltres arribassem en llurs cases nos entretenien en lo bosch que es prop de llur casa y alli nos venien a trobar dits pare y fill Camps hins portaven provisio de pa y vi"

"Portant nosaltres algunes vegades alguns trossos de molto ovella o tossino y cohentho a bosch los dits pare y fill Camps menjaven ab nosaltres y en lo mateix bosch ho cohiem hiu menjavem en sa companyia y algunes vegades restantnos alguna cuxa o trossos de carn quant dits pare y fill Camps sen anaven sen portaven en llur casa los trossos de carn que restaven y asso es estat moltes vegades".