divendres, 21 d’octubre del 2022

LA CANÇÓ "LES NINETES PLOREN"

 





Empès per «la pruïja de romàntic deliri catalanista» que es vivia a Catalunya l’any 1900, entre el febrer del 1901 i el desembre del 1913, Aureli Capmany (Barcelona 1868-1954) va editar cent cançons tradicionals catalanes en fullets de quatre pàgines —algun excepcionalment de vuit— i al preu popular de deu cèntims. Al principi es publicaven a la impremta de La Renaixensa, però amb els anys es varen estampar a diverses impremtes barcelonines. Ara bé, malgrat els canvis tipogràfics, de qualitat del paper i de criteris ortogràfics, sempre varen mantenir la mateixa disposició d’espai: a la primera pàgina un gravat obra d’un artista modernista que hi col·laborava de franc, i la notació musical; a les pàgines interiors, el text de la cançó i els comentaris de tot ordre que sobre la cançó elaborava Capmany, i que acabaven a la pàgina del darrere. Cada tres o quatre setmanes apareixia una cançó.

Aquest cançoner popular va recollir les cançons d'en Serrallonga, entre altres la primigènia "Les ninetes ploren".

La il·lustració de l'exemplar va anar a càrrec de Josep Lapeyra.

dimarts, 18 d’octubre del 2022

LA MEVA VINYETA D'HUMOR A "LA REPÚBLICA"

 

He encetat una nova col·laboració artística que em retorna al passat.

Una vinyeta d'humor mensual al diari digital "La República", on intentaré expressar pensaments o interpretar la realitat del moment amb ironia per arrencar un somriure i crítica per a fer reflexionar.

Retorno a l'humor gràfic després que fa vint-i-cinc anys el practiqués en la revista RESSÒ de Santa Coloma. Crec que el dibuix és un bona plataforma per expressar l'humor. 

En quan a l'estil, entre la caricatura i el dibuix realista, em remeto a un pioner com va ser el gran Tomàs Padró i Parcet (Barcelona, 1840-1877), el primer il·lustrador d'en Serrallonga, però també el gran humorista de revistes com La Flaca o Un tros de paper.

Publicaré una vinyeta mensual. Per començar he realitzat aquesta titulada "El somriure d'Aznar".

Podeu llegir-la en aquest enllaç. 

divendres, 14 d’octubre del 2022

LA PRIMERA CARICATURA D'EN SERRALLONGA (1865)






"Un tros de paper" fou una publicació periòdica satírica en català dirigida per Albert Llanas, que es publicà des del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866.

Els seus articles estan escrits amb un caire satíric i irònic, i reflecteixen la vida sobretot barcelonina del fin de siècle: els costums, les modes, els esdeveniments com les epidèmies de còlera, alguns acudits, relats breus escrits amb un bon sentit de l'humor, etc. En un principi fou una publicació quinzenal, però més endavant fou setmanal.

Hi van col·laborar en els textes amb diversos pseudònims,  Conrad Roure , Frederic Soler "Serafí Pitarra",  Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso  i d'altres.

En l'apartat gràfic hi va col·laborar intensament el cèlebre Tomàs Padró.

En el número 18 del setmanari hi apareix un article titulat "Lo ball de'n Serrallonga" que es dedica a explicar com evolucionava el popular ball en una plaça de Barcelona  i les sensacions que provocava als espectadors. Es tracta d'una mena de crònica que ens explica molt bé l'excitació per la representació, com la premsa barcelonina havia menystingut l'espectacle i amb un al·legat final de l'autor defensant que li ha agradat la proposta.

La crònica va signada per "X", el pseudònim de Robert Robert i Casacuberta, polític, periodista i poeta.

"Un tros de paper" incorporava una pàgina (de les quatre, de gran format, que constava la publicació) amb il·lustracions sobre els articles publicats.

És així com trobem, en la pàgina 3, una il·lustració del ball d'en Serrallonga feta pel gran il·lustrador  Tomàs Padró.

Si fem cas a la cronologia aquesta seria la primera caricatura sobre el bandoler. El seguirien la caricatura de l'Esquirol (1868) i la de Lo Xanguet (1869). Abans, el 1858, tenim els gravats d'estil realista i romàntic que il·lustraren les novel·les de Víctor Balaguer.
 

dimarts, 11 d’octubre del 2022

DON JUAN DE SERRALLONGA, D'EDITORIAL ALAS (1948)

 






Cap l'any 1948 es va publicar el darrer exemplar que jo he trobat de literatura popular dedicada a en Serrallonga.

Es tracta d'un quadernet molt senzill de trenta-dues pàgines i coberta a dos colors grapada. Un llibret molt econòmic publicat per l'editorial Alas dins la seva col·lecció "Biblioteca Aventura".

Editorial Alas va néixer l'any 1932 a Barcelona. En el moment d'editar aquest quadern arribava als vint-i-cinc anys de vida. I encara perdura, però ara estrictament dedicada a publicar revistes sobre arts marcials.

El relat d'aquest llibret dedicat a Serrallonga venia signat per Juan de Muro, però l'argument era una síntesi de la novel·la de Víctor Balaguer, per tant no aportava res de nou en l'àmbit literari.

Sí que representa el cant del cigne de la literatura popular de baix cost. Això, junt amb els dibuixos que il·lustren l'edició, la fan entranyable.

Per mi també té un valor especial, atès que feia anys que sabia que existia però no el podia trobar enlloc. Va ser pocs dies abans d'iniciar l'exposició "Tresors d'en Serrallonga" que vaig poder aconseguir-ne un exemplar que, possiblement, tanca la producció de literatura popular, d'aquest tipus més senzill,  sobre en Serrallonga en el segle XX.


divendres, 7 d’octubre del 2022

EL MOSSUR DE VIVER





Fent de contrafort del Conflent trobem les muntanyes que guarden l’antiga comarca catalana de la Fenolleda i sobre de l’altiplà de Sornià (Sournia en francès) hi trobem el petit poble de Viver, a la comarca de les Fenolledes.


La característica principal d'aquest petit poble de noranta habitants envoltat de natura, és el perfil del seu castell. Per les restes que en romanen dempeus deduïm que en el passat devia ser una fortalesa força espectacular, un castell fronterer de quan la comarca era catalana i limitava amb terres gal·les.

Era la residència del Mossur Enric Montserrat de Viver, un dels senyors de frontera, en terra que encara no era prou “gavatxa” i que mantenia molt bones relacions amb els Nyer del Conflent.

Serrallonga hi feia estada tot sovint, quan s'amagava més enllà de la frontera. Així ho feu en el primer viatge a França, l'any 1626:

"Y de alli me passi en França y arribi al Viver y doni a mossur del Viver la dita carta y alli me tingui dit del Viver alguns dos mesos y jom feye dir Hieronym Camps ques lo nom que la carta que jo portave deye y allent en lo maig men volgui tornar en Cathalunya ym despedi del mossur del Viver y ell me feu una carta per a Thomas de Banyuls fill del senyor de Anyer"

Com veiem, el mateix senyor de Viver va escriure una carta que permeté a Serrallonga presentar-se al Tomàs de Banyuls. En la declaració sumarial la Joana Massissa explica com en la seva estada al Viver ella s'allotjava a l'hostal del poble, mentre que en Serrallonga ho feia al castell del senyor del lloc.

En una altra ocasió en Serrallonga relata com regala un gos de caçera al seu amfitrió:

"un cosi germa meu ques deye Antoni Tallades (que mori a la preso) me deixa la su amula per anar jo a cavall y de alli dit corder (un corder de Rupit que acompanyà en Serrallonga en aquell viatge en el que estava malalt) y jo tots dos nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de al Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat".

"y arribat en França ani dret al Viver ahont estigui una passada malalt y quant lo dit corder sen torna ab la mula de dit Tallades jo li encomani quem portas un gos de cassa que ja li digui hont lo trobaria que jol havia promes al fill de mossur del Viver y dit corder lo ana a cercar hil me porta...".

El lloc, a banda d'en Serrallonga, també havia de ser refugi d'altres bandolers catalans:
"him digue que en Guiller Clavell li havia dit si hi hauria lloch pera ell alli en França y jou digui a mossur del Viver lo qual me respongue quel fes venir que bastave que fos amich meu", "al cap de uns quants dies ja dit Guillem Clavell fou aqui yns estiguerem al Viver fins a prop de les festes de Nadal que jo men volgui tornar en Catthalunya a mudarme de roba".






dimecres, 28 de setembre del 2022

ROBEN EN SERRALLONGA A VILAFRANCA DE CONFLENT




L'any 1626 en Serrallonga havia fet la seva primera fugida a França per a escapolir-se de la pressió de les autoritats a les Guilleries. En aquell viatge va escapar fins al Viver i d'aquí fins a Nyer.

Fou quan passava prop de Vilafranca de Conflent quan tres o quatre bandolers li van robar el que portava, armes, xarpa , dos anells d'or i quaranta lliures. En Serrallonga ho explicà al baró de Nyer quan estigué al seu castell.

En el procés sumarial les declaracions del Fadrí de Sau ens expliquen que "restaren molt sentits dits de Anyer y Thomas son fill dient a dit Serrallonga que segons les senyes que ell los havie donades dels fadrins quel havien robat havien de ser aquells per forsa y vist axo lo dit Thomas fill de dit de Anyer de picat envia a sercar a Bernat Pellisser de una parrochia ques diu Euna prop de dit lloch de Anyer". 

Bernat Pellicer digué quins eren els fadrins que havien  robat en Serrallonga a Vilafranca.

I "tornantsen ell dit Serrallonga al castell del Viver quan fonch en lo lloch mossur de Sornia li envia a dit Serrallonga en dit castell del Viver dits dos pedrenyals xarpa y guarnitions y dits dos anells de or dient dit Serrallonga que dit Thomas fill del de Anyer los havie enviats a dit mossur de Sornia perque los hi envias a ell al Viver y que los hi porta un fadri ques diu Barthomeu que esta ab dit mossur de Sornia".

Podem veure en aquest relat les relacions de connivència entre els petits nobles de frontera francesos i catalans.

En aquells temps les relacions a banda i banda de frontera podien ser conflictives per als Estats, però els vincles familiars o de negoci entre els petits nobles de frontera (mossur és un una derivació de la paraula francesa "monsieur", o sigui "senyor") francesos - Sornià, Viver, Duban...- i catalans - Banyuls, Llupià ...- eren permanents i continuats. 

Els vincles comercials comprenien, per exemple,  el prohibit comerç de cavalls d'Espanya cap a França. Altres activitats habituals, com veiem, també era amagar bandolers catalans rera la ratlla de la frontera.

En aquest episodi de la història d'en Serrallonga hi trobem la participació del mossur de Sornià, petit municipi situat a la comarca del Fenolledès, en un altiplà fronterer amb el Conflent.

És un paratge d'alta muntanya, lluny dels circuits turístics i de les ciutats. Tot i així el municipi disposa d'un  complex d'apartaments turístics situat en un antic molí fariner totalment acollidor per a descansar uns dies. L'entorn ferèstec també devia ser perfecte per al pas discret dels nostres antics bandolers.

dilluns, 19 de setembre del 2022

EL PES DE LA HISTÒRIA I EL SILENCI A QUERÓS

 






Hem fet la nostra primera caminada fins a Querós. Potser el penúltim "espai Serrallonga" que em faltava per visitar.

Hi hem sentit tot el pes de la història i també la llosa de la solitud i el silenci més sepulcrals d'aquest lloc abandonat, engolit per les aigües del pantà de Susqueda i emergit ocasionalment.

Hem baixat des del santuari de Montdois, la catedral de les Guilleries, i una pista i un sender encaixonats en un dels espais més perduts de les muntanyes, ens han baixat fins el lloc de Querós.

Hem transitat per la mortalla de l'església, que cau a trossos, on Antoni Serrallonga, fill del bandoler,  fou rector i va escriure el famós "Llibre de Notes" on recollia part de la història del seu pare.

Hem pujat dalt el Turó del Mal Sopar, ara que les aigües ja no el converteixen en un illot, i ens hem sentit protagonistes de la llegenda, mirant si venia el comissari i el soldat a atrapar-nos.

Hem trepitjat els terres enrunats de les masies de Can Gumbau i de les Palanques, i ens ha semblat rememorar aquella gent que abandonava fa anys les seves llars, mentre veien pujar lentament l'aigua del pantà que ho engoliria tot.

I hem dinat sobre el terra enllosat de la plaça de Querós, darrera mateix de l'església, i tancant els ulls ens ha semblat veure els fantasmes de tota la gent d'aquell poble dispers, aplegada un dia de festa en aquell mateix lloc, ballant als sons d'una mitja cobla. 

Serrallonga i els fantasmes de Querós. El pes de la història i la llosa del silenci.

Una visita indispensable per a qui vulgui sentir-se atrapat per un dels espais més màgics i únics del nostre territori. No deixa indiferent a qui s'hi acosta.