REDESCOBRINT EL LOT

Hem  passat uns dies al departament francès del Lot , situat en l’antiga Occitània, a quatre hores de cotxe del nostre país i sobre Tolosa.

Fa onze anys aquesta regió ens va portar a descobrir els encants culturals, naturals i turístics de França i des d’aleshores hem  recorregut tot el Migdia-Pirineus cercant i trobant altres llocs fantàstics d’aquella geografia. Enguany vam voler retornar al Lot, la zona que va ser la nostra porta d’entrada a descobrir el nostre país veí.

El Lot és una zona  rural del centre del país, que ha conservat el caràcter i que ha complementat la seva economia amb el turisme.

La meva recomanació és començar per la capital, Caors (Cahors en francès) , on hi destaca poderosament el pont romànic fortificat més bonic d’Europa, el pont de Valentré.

Seguint el curs del riu s’entra en l’anomenada vall del Lot, una riba motejada per pobles imprescindibles com Sen Circ de la Pòpia (Saint –Cirq Lapopie) i on també es pot passejar pel  camí de sirga de Bosiès (Bouziès)  excavat en la cinglera.

Pujant el curs de la vall del riu Célé s’acendeix al paratge natural de les Causses de Quercy. Sota aquest altiplà on regna la pedra seca l’aigua ha erosionat la roca calcària i amb la paciència de milions d’anys ha produït grutes i avencs tan impressionants com les de Padirac, on es pot navegar per un llac soterrani a cent metres de la superfície.

En aquest espai natural també s’hi localitza el santuari de Ròcamador (Rocamadour). Corprèn la seva verticalitat , molt ben explicada de la següent manera: “Les cases sobre el riu, l’església sobre les cases, la pedra sobre l’església i el castell sobre la pedra”.

El límit nord del departament el defineix un altre riu i la seva vall: el Dordonya. Prop seu un seguit de pobles catalogats, com el de Carennac, que mereixen una visita per la seva  harmoniosa arquitectura civil, els seus castells o les seves esglésies.

En aquesta ocasió ens vam endinsar una mica cap el nord, en el departament de Corresa (Corrèze) per a passejar de nou pel poble de Colonjas (Collonges la Rouge). Tot ell està edificat amb pedra vermella  que li dona un aspecte singular i de conte, en contrast amb el blau del cel o el verd de la natura. No sorprèn gens que fos aquí on va néixer la marca “les plus beaux villages” de França.

L'HOSTAL DE L'ARRUPIT

 

Amb en Xavier, l'actual propietari, vam estar parlant de la història de l'hostal i de l'episodi d'en Serrallonga i ens va ensenyar l'edifici.

Vam poder descobrir els molts detalls que el seu pare ha anat posant i afegint a l'edifici  al llarg de la restauració. Plaques que recorden el pas de personatges il·lustres per l'antic hostal, una fita quilomètrica amb les distàncies a Barcelona i a la frontera ... Tot posat amb detall i voluntat de mantenir visualment viu el record de la llarga història de l'edifici.

Una placa, en el jardí de l'edifici, recorda l'assalt dels homes d'en Serrallonga i no em vaig poder estar de fer-m'hi la fotografia de rigor. 

En Xavier també ens va acompanyar a visitar les conegudes "roques de l'Arrupit", un conjunt de blocs granítics situats en els boscos de la finca. 

El moment que més recordo és, però, quan vam entrar a l'antica cuina de l'hostal. En aquella estança, davant aquella llar de foc que molt possiblement ja existia l'any 1630,  vam  recular en el temps i vam sentir com mai l'alè d'en Serrallonga. Va ser un moment màgic que agraeixo de tot cor al nostre amfitrió.

Amb en Xavier continuarem trobant-nos i parlant de bandolers. M'ha ofert d'ensenyar-me antics camins per aquells entorns de Riudarenes, els quals em permetran obrir en el bloc les entrades sobre la història dels bandolers de les Guilleries prop del camí ral.

HEM ESTAT A L'HOSTAL DE L'ARRUPIT

 

 

Fa unes setmanes va contactar amb mi en Xavier, l'actual propietari de l'històric Hostal de l'Arrupit, que em va convidar a anar-hi, coneixedor del meu interés per la història i el paisatge del bandoler Serrallonga.

Situat a la carretera que va de Mallorquines a Hostalric, aquest edifici va ser un dels més coneguts hostals a peu del camí ral de Barcelona a França.

Se'n tenen referències  i anotacions històriques molt diverses.

Pep Vila, en un article publicat a la Revista de Girona l'any  2001, ens en dona algunes:

"L'ambaixador venecià Segismondo Cavalli, que va visitar Espanya el 1567, va passar el 15 de març per la Jonquera ... i el dia 18 de maig va fer parada i fonda en un hostal, possiblement l'hostal de Rupit o de l'Arrupit, situat al cosatat del camí ral i de la riera de Santa Coloma, del qual ha sobeviscut aquest refrany: "A l'hostal de l'Arrupit, ben pagat i mal servit". El 7 de desembre de 1536 l'emperador Carles V, procedent de Palamós i amb destinació a Barcelona, s'aturà també en aquest hostal".

L'Arrupit també és famós -i d'aquí ja poseu suposar el meu interés per visitar-lo- perqué va ser objecte d'una rellevant i coneguda acció de la quadrilla d'en Serrallonga.

El mes de març de 1630 en Joan de Serrallonga i catorze homes de la quadrilla baixaren de les Guilleries fins l'hostal de l'Arrupit i allí, armats amb els seus pedrenyals, assaltaren a uns trenta o quaranta viatgers que feren entrar dins la cuina de l'edifici on els robaren les pertinences. Acabat  això retornaren cap a la banda de Querós.

Aquest episodi és relatat en el procés sumarial pel mateix Serrallonga, pel Fadrí de Sau i també per altres bandolers que hi participaren i el transcriure en una propera col·lecció d'entrades del bloc.

De moment, en les properes entrades, us deixo amb algunes de les fotografies que vaig fer de la nostra estada en aquest emblemàtic lloc; el qual forma part, de manera destacada, del que anomeno "tresor d'en Serrallonga", els espais i edificis que ens recorden la seva història.

Per a  conèixer més sobre l'hostal us recomano aquesta entrada del bloc "Antics hostals de camí ral".

SERRALLONGA A SANT LLORENÇ DE LA MUGA

Cada estiu fem una breu excursió d’un dia amb els companys de vacances de l’Estartit. L’ànim és el de passar-nos-ho bé tot descobrint o redescobrint pobles o paratges de les nostres magnífiques comarques.

Enguany vam descobrir un poble extremadament recomanable: Sant Llorenç de la Muga, a l’Alt Empordà.

L’entorn natural que rodeja aquest petit poble de 250 habitants  és envejable, a les portes dels espais naturals de Salines-Bassegoda la natura que envolta el poble comença a ser exuberant. El riu Muga, amb els seus gorgs, apareix també com una immillorable opció per a fer una bona remullada.

El poble conserva a més la traça arquitectònica del seu passat medieval, amb torres i muralles, portals d’accés a l’antic recinte emmurallat, el pont gòtic, l’església romànica, les restes del castell i la torre que tot ho vigila des d’un pujol enlairat proper. Als dos carrers del casc històric també s’hi aboquen les cases de pedra molt ben recuperades.

Un lloc que cal conèixer i és de molt ben recomanar.

A banda, aquest poble també forma part del paisatge del bandoler Serrallonga, doncs hi trobem documentat el seu pas en el procés sumarial.

En les seves fugides a França, quan s’incrementava la pressió de les autoritats en el nostre país, ell i els companys de quadrilla van utilitzar diferents rutes; en una de les ocasions va utilitzar aquesta, venint d’Olot, passant per Sant  Llorenç de la Muga i continuant per Ceret fins creuar la frontera amb França.

Així ho descriu en el procés sumarial:

“Per lo que jom trobave de mala gana men volgui tornar en França y dits Coma de Fornils y germans Moners me acompanyaren fins a la montanya que es en vista de Olot ahont dit Coma de Fonils perquè jo anas mes dissimulat me llevat les polseres y cercaren un home quem acompanyas que ere un corder de Rupit que feye vesch  que ja es mort y un cosi  germa meu ques deye Antoni Tallades me dexa la sua mula per anar jo a cavall y de alli nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de la Muga y dret a Seret que ani per cmi que may hi ere passat y arribat en França ani dret al Viver”.

A banda d’utilitzar aquesta ruta val a dir que hi ha dues curiositats en aquest episodi: que en Serrallonga es tallà els cabells (les “polseres”) per no ser reconegut i que en comptes de fer la ruta a peu com sempre la va fer a cavall d’una mula.

AVUI FAIG 50 ANYS

Avui faig 50 anys. Això és terrible.

Us ho explico a aquells qui no us ho hagi dit el Sr. Feisbuc, que quasi és tan intel·ligent i savi com el Sr. Gugle.

Aquesta és  la cara d'acollonit que jo feia fa quasi cinquanta anys quan veia tot el que se'm, venia a sobre.

Però repassant-t'ho tot ara, tampoc em sembla tan greu.

Tinc des de fa temps un projecte d'èxit entre mans. Es diu Anna, Ànnia i Mireia. Sols per veure com està de bé aquest projecte ja val la pena haver arribat fins aquí.

En aquesta hora encara ens acompanya tota la família, germans, cunyats,  nebots i fins i tot els quatre avis, que són uns veritables herois.

He conegut i tinc record de molt bona gent, un record que em fa creure encara que la humanitat es pot salvar,   els Pere, la Carme, el Josep, en Joan...

 

Passo molt de temps amb dues companyes de feina que són igual de bona gent: la Rosa i la Mònica. I d'aquesta manera els llargs dies es fan molt més agradables.

Participo i he participat d'alguna manera en tirar endavant el meu país i el meu poble.

Visc en un país farcit de paradisos propers.

 

I mantinc la curiositat i creativitat , sentint-me viu quan escric, descobreixo o dibuixo coses d'en Serrallonga.

 

Definitivament, els 50 any no són pas tant terribles. 

 

UN PLÀNOL DE BEAULIEU AMB LES GUILLERIES I EL COLLSACABRA

Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674), senyor de Beualieu-le-Donjon i cavaller de l’orde de Sant Miquel, conegut com el Cavaller de Beaulieu, fou un militar i enginyer francès considerat com a pare de la topografia militar.

Al llarg de la seva vida va confeccionar, per encàrrec del rei Lluís XIV , un enorme catàleg de mapes i plànols de setges, batalles i expedicions franceses. Des de la batalla de Rocroi fins a la presa de Namur, Beaulieu, amb el concurs de diferents gravadors, elaborà i publicà làmines a partir de 1646 i , continuant l’obra els seus familiars, fins el 1694.

La cartografia de Beaulieu és immensa i de valor incalculable per a conèixer el territori, les ciutats, les fortificacions i les batalles del segle XVII. Entre tot aquest material hi destaca també tot el que va realitzar durant la Guerra dels Segadors a Catalunya, entre el qual hi ha els coneguts gravats del setge de la ciutadella de Roses de 1645 i el de la batalla del Ter de 1694.

Beaulieu no es va centrar únicament en els mapes de batalla o els plànols i vistes de ciutats emmurallades, sinó que també va dibuixar , al llarg de les seves expedicions amb els militars francesos a Catalunya, mapes del país.

Un d’aquests, datat aproximadament l’any 1668 i contingut dins l’atles “Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne” , és el mapa titular “Carte du gouvernement de Gironne”.

En aquest mapa hi trobem una de les primeres aproximacions cartografiades de les Guilleries i el Collsacabra, junt amb l’extens territori de les comarques gironines que, seguint el curs del Ter, abasta des de Vilanova de Sau (Osona) fins a Colomers (Baix Empordà).

Aquest mapa primigeni serveix per a presentar la situació aproximada dels municipis i de la xarxa fluvial a l’entorn de la ciutat de Girona. Hi apareixen a la banda esquerra els territoris de les Guilleries i el Collsacabra, amb l’esquematització de les zones muntanyoses i les diferents batllies com Querós, Tavertet, Cantallops, Susqueda, Anglès, Santa Coloma ....

Es tracta d’un dels plànols més antics de la zona, que en la part feréstega de la Selva (com es detecta per les distàncies dels municipis) fa una aproximació idealitzada que no es corregiria fins que el 1880 Juli Serra va aixecar la planimetria definitiva d’aquest espai tan salvatge.

L’altles de Beuaulieu, amb tots els plànols que va realitzar a Catalunya, es pot consultar en aquest enllaç.