Avui faig 50 anys. Això és terrible.
Us ho explico a aquells qui no us ho hagi dit el Sr. Feisbuc, que quasi és tan intel·ligent i savi com el Sr. Gugle.
Aquesta és la cara d'acollonit que jo feia fa quasi cinquanta anys quan veia tot el que se'm, venia a sobre.
Però repassant-t'ho tot ara, tampoc em sembla tan greu.
Tinc des de fa temps un projecte d'èxit entre mans. Es diu Anna, Ànnia i Mireia. Sols per veure com està de bé aquest projecte ja val la pena haver arribat fins aquí.
En aquesta hora encara ens acompanya tota la família, germans, cunyats, nebots i fins i tot els quatre avis, que són uns veritables herois.
He conegut i tinc record de molt bona gent, un record que em fa creure encara que la humanitat es pot salvar, els Pere, la Carme, el Josep, en Joan...
Passo molt de temps amb dues companyes de feina que són igual de bona gent: la Rosa i la Mònica. I d'aquesta manera els llargs dies es fan molt més agradables.
Participo i he participat d'alguna manera en tirar endavant el meu país i el meu poble.
Visc en un país farcit de paradisos propers.
I mantinc la curiositat i creativitat , sentint-me viu quan escric, descobreixo o dibuixo coses d'en Serrallonga.
Definitivament, els 50 any no són pas tant terribles.
3 comentaris:
No et queixis, Ricard que jo en tinc 60 i no passa res, de veritat, se suporta.
Felicitats. Ets el millor.-
No sols és que hagis estat una bona persona en cada passa que has fet durant els últims 50 anys sinó que has aconseguit convertir-te en un referent per a molts, i especialment per mi! Ets el millor!!
Una mica (o força) tard...
Per molts anys, senyor! :)
Publica un comentari a l'entrada