Durant aquells mesos
s’estigueren per diferents llocs de l’Empordà, en jaces i cabanes de pastors i
vaquers: al coll del Ton, a les jaces de Parbau, Gravet i Cervera. També en la
d’en Mateu d’Espolla, un fautor que proveïa de pólvora i projectils, reparava
pedrenyals i portava sabates per a en Serrallonga i la Joana.
Un tal Jaume, un tal Portes o un tal Arnau, eren altres vaquers i pastors empordanesos que també havien acollit en Serrallonga i la Joana en les seves jaces i cabanes.
Un altra fautor era en Puig de
Darnius. Amb qui havien sopat en una jaça, amb els vaquers i criats, i s’havia
ofert per a buscar algú que els passés a França si en Serrallonga li
demanava.
Però Serrallonga no va creuar la ratlla amb França i va tornar a les Guilleries. Qui sap si estava ja resignat i veia la seva fi ben propera? Sigui com sigui, va decidir tornar a la seva terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada