No podem entendre en
Serrallonga sense el context social i històric de la Catalunya d’aquell moment.
L’aproximació al bandoler no es pot fer únicament des de la llegenda i el
romanticisme , doncs estaríem idealitzant un personatge de carn i ossos
producte del seu temps.
Hi ha suficient producció d’assaig
per a fer aquest exercici de prospecció en la història del bandolerisme. Em
permeto indicar-vos quatre llibres de referència que he incorporat a la meva
col·lecció particular sobre el bandolerisme català.
El primer: “Pirates, bandolers i bruixes” d’Agustí
Alcoberro (Ed. Barcanova,2004).
Les falconades dels corsaris
del Magrib i la construcció d'una xarxa de defensa a les costes catalanes. La
petjada del bandolerisme i els seus efectes socials i polítics. La cacera de
bruixes i els seus partidaris i detractors. Pirates, bandolers i bruixes: tres
factors de conflictivitat que van sotregar Catalunya en els segles XVI i
XVII.(*CR*)Aquest estudi històric, realitzat per un dels millors especialistes
del període, repassa, amb claredat i amenitat, les claus d'aquells episodis.
Una síntesi vibrant i una reflexió acurada sobre les seves causes i els seus
efectes, mitjançant les fonts documentals i literàries.
El segon: “Bandolers, pirates i hugonots” de Joan
Reglà (Ed. Selecta, 1969).
En aquest llibre sobre a
història de Catalunya durant els Àustries, tema que no pot ser més interessant
ni suggestiu pel lector curiós, es fa un minuciós examen de la política
catalana de Felip II, i es dibuixa una visió de conjunt de la vida del
Principat en una etapa decisiva en tot l’Occident d’Europa —la caracteritzada
per les guerres de religió. La consideració del país a mitjan segle XVI com a
finestra mediterrània europea, d’Espanya i per tant com a punt de contacte
entre doctrines i civilitzacions ha fet que l’autor s’hagi plantejat els grans
problemes de l’Espanya d’aquest segle, potència hegemònica de l’Europa de
llavors, a la llum de les pressions estrangeres a Catalunya. El resultat lògic,
com a reacció contra les pressions adversàries, va ésser la impermeabilització
ideològica d’Espanya per Felip II. Aquesta problemàtica va fer que Joan Reglà
valorés la veritable projecció europea d’un període ben apassionat de la
història de Catalunya, els esdeveniments, del qual, per altra part, foren
decisius en l’orientació futura de l’Espanya dels Àustries.
El tercer: “Nyerros i Cadells”, de Xavier Torres
Sans (Reial Acadèmia de les Bones Lletres, 1993).
A partir de les originàries
rivalitats pirinenques entre nyerros i cadells a fínals del segle XVI i
començaments del XVIII, l’autor ressegueix la seva repercussió als comtats de
Rosselló i Cerdanya, les terres de Ponent, la vegueria de Vic i algunes institucions
catalanes, com la Reial Audiència de Barcelona. L’estudi dels casos concrets
que es fa en aquest llibre ha comportat necessàriament un esforç de
reinterpretació d’aquestes rivalitats, tant del seu origen com de la seva
naturalesa.
I el quart: “Els bandolers. Segles XVI-XVII”, de
Xavier Torres Sans (Eumo Editorial, 1991).
L’historiador Xaver Torres fa una exploració sobre el
bandolerisme del barroc, el seu context
social i econòmic, els motius, l’evolució... En definitiva un importantíssim i
clarificador assaig sobre el bandolerisme català d’aquells segles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada