Antiga font de Sant Salvador.
(Font: Fons família Cuyàs, Memòria Digital de Catalunya)
Acabo
les entrades del bloc sobre l’article d’Eudald Canivell i la seva excursió a
Farners amb la part que va dedicar a la vila de Santa Coloma.
L’originalitat
d’aquells primers excursionistes era la de saber conèixer el territori i l’avidesa
per explicar-lo en els butlletins de les seves entiats o en les conferències
que hi programaven.
En
qualsevol dels casos és una delícia llegir aquelles descripcions acurades de
llocs i sensacions, viscudes amb ulls de viatger del segle dinou.
“Sta. Coloma de Farnés res
ofereix de particular en sos edificis. Participa bastant del caràcter de ciutat
sense que reuneixi las comoditats de aquesta. Los carrers céntrichs son regulars
y en especial la part moderna guarda la línia de construcció, De nit los
carrers urbanisats del tot son il·luminats ab fanals de petroli.
La Iglesia aparroquial, á
pesar de comtpar llarga fetxa, no es més que un edifici com molts d’altres,
ostentant demunt seu un recort de cada época á comptar desde la transició románico-bisantina,
sense que cap estil haja deixat allí cap de sos primors.
Tal volta lo poch curió
que podia haverhi á Sta. Coloma es lo palau senyorial, incendiat durant la última
guerra civil per los insurrectes. Estave situat al costat de la Iglesia y avuy
lo perimetro que ocupava constitueix una bonica plassa.
Los encontorns de la
població son lo més atractiu de Sta. Coloma, però en especial lo costat de la
riera que baixa del Albó, poblet ó caseriu situat entre boscos de castanyers,
quals habitants mereixerían un atent estudi per llur diminuta estatura y lo
desarrollo del coll, en lo sota-barba.
Al peu de la vila y en lo
marge oposat de la riera naix una font abundant, de aygua clara y fresca, qu’es
lo punt de reunió del jovent que no se’n mou fins mitjanit en los mesos d’estiu.
No lluny d’allí també neixen altres fonts, y segons noticies, en una propietat no
molt distant, una de elles conté aygua mirenarla per l’estil de la de Caldas de
Malavella”.
Com
podem llegir Eudald Canivell valora la riquesa natural dels contorns de la
vila, en particular l’esplèndida vall de Castanyet, i fa referència a la casa
senyorial dels Farners que havia estat incendiada, a la font de Sant Salvador i
també al a deu d’aigua calenta que anys més tard esdevindria Balneari Termes
Orion. També és curiosa la descripció antropològica dels habitants del mas Albó,
alguns dels quals devien estar afectats per la malaltia del goll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada