dimarts, 29 d’agost del 2017

L’EXCURSIÓ D’EUDALD CANIBELL PER ARGIMON I L’ESPARRA




 
 
 

A banda dels entorns del terme de Santa Coloma el nostre excursionista visità el castell d’Argimon, el raval i la torre medieval de l’Esparra.
Ens trobem en l’actual terme municipal de Riudarenes, antigues possessions del vescomtat  de Cabrera qui havien disposat de diferents fortificacions en aquestes terres.

La torre de l’Esparra , també coneguda com a torre de la Roqueta o torre de les Bruixes, és una antiga domus o casal medieval fortificat del segle XIII.

El santuari d’Argimon , per la seva banda, es composa de la suma de diferents edificacions: l’antic castell medieval amb elements defensius i la capella i l’església nova edificada en el segle XVIII.

Eudald Canibell va visitar aquests espais en la seva excursió de 1881, evocant primer de tot les panoràmiques que va gaudir durant l’excursió:

“Si vaig tenir una desil·lusió per lo que respecta á trobarhi construccions d’altras edats, com podia esperar per la típica agrupació que corona la  montanya, en cambi no hi hagué per qué penedirse del camí fet, tota vegada qu’es una de les alturas més delicioses de la provincia de Girona”.

Del santuari d’Argimon , aleshores encara amb ermitans residint-hi, explica: “Argimon era un castell en la Edat mitjana; avuy un santuari modern ocupa la major part de l’altura, y las construccions restants son destinades á habitacions pera la família del ermità. Entre aquestes s’hi compta l’últim resto del castell feudal; es una iglesieta de reduhidas dimensions, antiquíssima, edificada sense nivellar lo pis, demanera que, bona part d’una de les parets es la penya viva”.
Després d’haver-se recreat amb la panorama Canibell emprengué la tornada cap a Santa Coloma dirigint-se a l’Esparra, petita vila situada al peu d’Argimon. Veient d’allí al torre s’hi van voler acostar:

“Com se pot veure per lo dibuix adjunt, la torre de la Esparra, de forma quadrangular, construïda ab dúas classes de pedra que li donan lo aspecte de restaurada, es un monument, si tal pot dirse, verdaderament original. Dos rengles de aspitlleras á cada cara son las únicas oberutras que conté, á excepció de la que podríam anomenar fatxada ó sia la cara que mira vers Argimon, que al nivell del pis té una porta de rehuidas dimensions y demunt, en l’espay corresponent á l’estancia superior, una finestra d’arch de mitj punt al igual de la porta, únichs indicis per ahong vaig col·legir que la tal torre es al menos del sigle XIV.

A disposar de més temps , hauria tornat á la vehina població de la Esparra á preguntar algo d’aquella torre y al mateix temps indagar quí guarda las claus pera poder veure lo interior que potser no deixi de oferir alguna particularitat –cal notar que avui en dia la torre no disposa ja de porta que la tanqui-.

Després de haver apuntat lo lleuger cróquis que s’acompanya y no coneixent lo camí emprenguérem lo retorn”.