A banda dels
entorns del terme de Santa Coloma el nostre excursionista visità el castell d’Argimon,
el raval i la torre medieval de l’Esparra.
Ens trobem
en l’actual terme municipal de Riudarenes, antigues possessions del vescomtat de Cabrera qui havien disposat de diferents
fortificacions en aquestes terres.
La torre de
l’Esparra , també coneguda com a torre de la Roqueta o torre de les Bruixes, és
una antiga domus o casal medieval fortificat del segle XIII.
El santuari
d’Argimon , per la seva banda, es composa de la suma de diferents edificacions:
l’antic castell medieval amb elements defensius i la capella i l’església nova
edificada en el segle XVIII.
Eudald
Canibell va visitar aquests espais en la seva excursió de 1881, evocant primer
de tot les panoràmiques que va gaudir durant l’excursió:
“Si vaig tenir una desil·lusió per
lo que respecta á trobarhi construccions d’altras edats, com podia esperar per
la típica agrupació que corona la
montanya, en cambi no hi hagué per qué penedirse del camí fet, tota
vegada qu’es una de les alturas més delicioses de la provincia de Girona”.
Del santuari
d’Argimon , aleshores encara amb ermitans residint-hi, explica: “Argimon era un castell en la Edat mitjana;
avuy un santuari modern ocupa la major part de l’altura, y las construccions
restants son destinades á habitacions pera la família del ermità. Entre aquestes
s’hi compta l’últim resto del castell feudal; es una iglesieta de reduhidas
dimensions, antiquíssima, edificada sense nivellar lo pis, demanera que, bona
part d’una de les parets es la penya viva”.
Després d’haver-se
recreat amb la panorama Canibell emprengué la tornada cap a Santa Coloma
dirigint-se a l’Esparra, petita vila situada al peu d’Argimon. Veient d’allí al
torre s’hi van voler acostar:
“Com se pot veure per lo dibuix
adjunt, la torre de la Esparra, de forma quadrangular, construïda ab dúas
classes de pedra que li donan lo aspecte de restaurada, es un monument, si tal
pot dirse, verdaderament original. Dos rengles de aspitlleras á cada cara son
las únicas oberutras que conté, á excepció de la que podríam anomenar fatxada ó
sia la cara que mira vers Argimon, que al nivell del pis té una porta de
rehuidas dimensions y demunt, en l’espay corresponent á l’estancia superior,
una finestra d’arch de mitj punt al igual de la porta, únichs indicis per ahong
vaig col·legir que la tal torre es al menos del sigle XIV.
A disposar de més temps , hauria tornat
á la vehina població de la Esparra á preguntar algo d’aquella torre y al mateix
temps indagar quí guarda las claus pera poder veure lo interior que potser no
deixi de oferir alguna particularitat –cal notar que avui en dia la torre no disposa ja de
porta que la tanqui-.
Després de haver apuntat lo lleuger
cróquis que s’acompanya y no coneixent lo camí emprenguérem lo retorn”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada