SERRALLONGA A JAFRE (i 2)

 

 

 

Recreació de l'assalt i fotografia del mas Seguer de Jafre.

Monestir de Cervià de Ter i castell de Verges.

Una vegada realitzat el robatori al mas Seguer els homes de la quadrilla fugiren, tot desfent del camí, cap a les Guilleries. Tingueren temps d'aturar-se en una clariana d'un bosc abans d'arribar a Cervià de Ter (entre els nucli de Raset i de Sant Jordi Desvalls) on van sopar amb les viandes que havien robat al mas Seguer:

"y fet dit robo nos ne anarem deves Cervia exintnos del cami ral y arribarem en un bosch de alsines quey ha entre Sant Jordi y Raset y alli en dit bosch ferem foch y coguerem les dites vuyt botifarres y les menyarem y beguerem y menyarem del pa y vi que tambe prenguerem de casa del Seguer..."
Amb la panxa ja plena retornaren cap a les seves muntanyes i prop d'Anglès repartiren el botí:

"... y havent menyat aqui mateix nos ne anarem tots junts a la volta de Angles y en dit lloch ne entrarem en un bosch y alli tots junts nos partirem lo dit robo estenent una capa en terra y posant alli los diners si be los posarem primer dins un sombrero quen era casi ple entre menuts or y plata que de diners men tocaren a mi algunes catorse o quinse lliures y lo mateix toca a cada hu dels altres"

En aquest punt també podem explicar que de les peces de roba, joies o estris de cuina els bandolers en feien "encant". Una mena de subhasta on cada bandoler pagava , amb els diners robats, el que estimava per un o altre producte. Una vegada venut tot els diners recollits eren repartits en parts iguals entre tots els de la quadrilla. D'aquesta manera el repartiment era totalment equitatiu.

No havien passat molts dies de l'assalt al mas Seguer de Jafre que la justícia ja atrapà als dos germans Borrullet. La notícia del robatori de Jafre havia arribat arreu i el batlle d'Anglès veié "dos homes forasters e incognits armats de sos padrinyals ab ses capas de pastor y sarrons". Ordenà capturar-los, era el dia 18 de febrer.

Els dos homes eren Pere Borrullet, sabater de Sant Martí de Viladrau, i a Jafre mateix a Joan Borrullet, l'ermità del santuari de la Font Santa del mateix poble.

Foren conduïts al castell de Verges on foren jutjats i torturats.

En el sumari judicial hi trobem les seves declaracions, com també l'al·legat de la defensa:
"que vostra merce vulla aver raho de la depositio de dit Joan Borrullet y de la confessio en sa depositio per ell feta humilment suplicha a vostra merce tractarlo ab molta pietat y clementia y mirar sos merits y culpa ab ulls de misericordia".
 
 La sentència, dictada el 4 d'abril de 1623, no va ser gaire misericordiosa:

"Vos Pere Borrullet ja sabeu que ab la sentencia contra vos promulgada poch fa sou estat condemnat en haver de esser assotat y penjat per lo coll de tal manera que naturalment muriau fins a tant la vostra anima sia separada del vostre cos".

El procediment sempre era el mateix: primer la declaració dels encausats i la sentència, posteriorment la tortura per a que confirmessin la seva declaració:

"Siau tourmentat ratificat y confirmat tot el que vos haveu dit y confessat ab vostra depositio per vos lo dia trenta de mars prop passat".
Una vegada torturats, els dos germans Borrullet foren penjats a la forca en el castell de Verges.