En aquesta entrada del bloc , referida a les llegendes i tradicions sobre en Serrallonga a la ciutat de Barcelona, vaig parlar de l'antiga casa senyorial que situada al carrer Basea era coneguda com a la "casa o palau d'en Serrallonga".
La tradició popular deia que aquesta era la residència del bandoler (el capitost nyerro imaginat per Balaguer) quan arribava a la capital. Lluís
Almerich i Sellarès (Barcelona, 1882-1952), periodista i escriptor més
conegut amb el pseudònim Clovis Eimeric, va recollir la llegenda en el seu llibre “Los
viejos rincones de mi ciudad” (Ed.
Millà, 1946).
Aquest edifici, com molts d'altres de la zona, va ser enderrocat per la reforma urbanística de 1912 que hi obriria la Via Laietana.
Una recerca a la pàgina web de l'Arxiu Històric de Barcelona m'ha permès localitzar quatre fotografies i un dibuix de la casa.
Les fotografies de Timoteu Colomines daten de l'any 1908 i ens mostren detalls arquitectònics de l'edifici (les finestres decorades, que possiblement van acabar essent posades en algun altre edifici del barri "gòtic" de la ciutat) que demostren que era una casa noble i principal. En una altra de les fotografies hi podem veure els treballs d'enderroc de l'edifici.
L'arxiu barceloní també guarda un dibuix de la façana de la casa i el carrer Basea fet per Dionís Baixeras, realitzat en el moment d'executar al reforma urbanística que faria desaparèixer per sempre l'edifici.
Gràcies a aquesta documentació s'ha pogut preservar la memòria d'aquest històric i llegendari edifici.
1 comentari:
moltes gracies
Publica un comentari a l'entrada