dimecres, 3 d’octubre del 2012

AUGE I CAIGUDA DEL BANDOLERISME CATALÀ: ELS SENYORS BANDOLERS


El castell de Nyer
L’estructura social de l’època és fonamental per a explicar el creixent bandolerisme català.

Hi havia, certament, colles de saltejadors o bandolers de substistència. Però darrera l’activitat de les quadrilles planava tot sovint l’ombra protectora i fins i tot instigadora dels senyors locals.

“A lo que se entiende, y no con poco fundamento – escrivia al rei, l’any 1615, el vice-canceller català del Consell d’Aragó Andreu Roig – quien fomenta y entretiene a los bandoleros son algunos cavalleros y gente poderosa para conservar sus parcialidades y quizas por otros respetos peores”.

Aquests cavallers eren els senyors bandolers , l’antiga noblesa rural de Catalunya que actuaven com a senyors jurisdiccionals, amb comitiva armada particular o amb facultat de convocar i mobilitzar militarment vassalls i “aixecar bàndols”. D’aquí prové la paraula bandolerisme.

Aquests senyors bandolers han estat definits com una mena de “feudalisme tardà”, que veia com els seus privilegis anaven minvant enfront del nou model social que s’anava configurant. Amb tot i atès que la formació dels estats moderns no estava totalment definida, encara mantenien força independència d’autoritat en els seus dominis.

Els senyors bandolers del segle XVI , com sempre s’havia fet en l’època feudal, solien tenir conflictes entre ells i armaven petits exèrcits. Els dos oponents d’aleshores eren Joan Cadell d’Arsèguel i Tomàs de Banyuls de Nyer. Eren els caps dels bàndols “nyerros” i “cadells”.

Aquest conflicte de bàndols s’estenia per tot el territori català i arribava amb virulència a Osona i les Guilleries a causa de l’entroncament de lligatges. Així, en aquesta zona la vinculació dels Vilademany i dels barons de Savassona amb els Banyuls fou determinant per a la presència i pervivència del bandolerisme. Aquestes dues famílies van ser unes de les principals faccions de nyerros a Catalunya.

Tant els Vilademany com els Savassona tenien fama de gent bel·licosa i expeditiva. Antoni Vila, el mateix baró que autoritza i participa en els capítols matrimonials de Joan Sala i Margarida Serrallonga, era el responsable de vetllar per la pau i quietud pública a la ciutat de Vic i en les seves possessions: Savassona, castell i cap de baronia, Tavèrnoles, Vilanova i Sant Romà de Sau, Castanyadell Sant Andreu de Bancells, Querós, Tavertet ..., i tenia plenes les seves baronies de bandolers i lladres , essent  un dels principals fautors i protectors d’en Serrallonga.

Els bandolers o els seguidors dels senyors bandolers eren criats o lacais d’ofici pagesos i vassalls de les baronies, oportunament mobilitzats i armats, que en ocasions podien acudir com un veritable exèrcit a servir el senyor en un plet, com és el cas de l’assalt que els Vilademany i els Savassona feren al castell de Sant Mori.

I en algunes ocasions aquests vassalls  podien esdevenir autèntics capitostos com en Serrallonga o membres regulars de veritables quadrilles, sempre sota la protecció dins el territori del senyor a qui pertanyien, principal raó de la impunitat i la llibertat d’acció dels bandolers de les Guilleries.

La filiació d’en Serrallonga al bàndol nyerro al qual pertanyien els barons de Savassona també li procurà amitats com el cavaller Vicenç Valls de Vic.