El castell de Nyer
L’estructura social de l’època és fonamental per a
explicar el creixent bandolerisme català.
Hi
havia, certament, colles de saltejadors o bandolers de substistència. Però darrera
l’activitat de les quadrilles planava tot sovint l’ombra protectora i fins i
tot instigadora dels senyors locals.
“A
lo que se entiende, y no con poco fundamento – escrivia al rei, l’any 1615, el
vice-canceller català del Consell d’Aragó Andreu Roig – quien fomenta y
entretiene a los bandoleros son algunos cavalleros y gente poderosa para
conservar sus parcialidades y quizas por otros respetos peores”.
Aquests
cavallers eren els senyors bandolers
, l’antiga noblesa rural de Catalunya que actuaven com a senyors
jurisdiccionals, amb comitiva armada particular o amb facultat de convocar i
mobilitzar militarment vassalls i “aixecar bàndols”. D’aquí prové la paraula
bandolerisme.
Aquests
senyors bandolers han estat definits com una mena de “feudalisme tardà”, que
veia com els seus privilegis anaven minvant enfront del nou model social que
s’anava configurant. Amb tot i atès que la formació dels estats moderns no
estava totalment definida, encara mantenien força independència d’autoritat en
els seus dominis.
Els
senyors bandolers del segle XVI , com sempre s’havia fet en l’època feudal,
solien tenir conflictes entre ells i armaven petits exèrcits. Els dos oponents
d’aleshores eren Joan Cadell d’Arsèguel i Tomàs de Banyuls de Nyer. Eren els
caps dels bàndols “nyerros” i “cadells”.
Aquest
conflicte de bàndols s’estenia per tot el territori català i arribava amb
virulència a Osona i les Guilleries a causa de l’entroncament de lligatges.
Així, en aquesta zona la vinculació dels Vilademany i dels barons de Savassona
amb els Banyuls fou determinant per a la presència i pervivència del
bandolerisme. Aquestes dues famílies van ser unes de les principals faccions de
nyerros a Catalunya.
Tant
els Vilademany com els Savassona tenien fama de gent bel·licosa i expeditiva.
Antoni Vila, el mateix baró que autoritza i participa en els capítols
matrimonials de Joan Sala i Margarida Serrallonga, era el responsable de
vetllar per la pau i quietud pública a la ciutat de Vic i en les seves
possessions: Savassona, castell i cap de baronia, Tavèrnoles, Vilanova i Sant
Romà de Sau, Castanyadell Sant Andreu de Bancells, Querós, Tavertet ..., i
tenia plenes les seves baronies de bandolers i lladres , essent un dels principals fautors i protectors d’en
Serrallonga.
Els
bandolers o els seguidors dels senyors bandolers eren criats o lacais d’ofici
pagesos i vassalls de les baronies, oportunament mobilitzats i armats, que en
ocasions podien acudir com un veritable exèrcit a servir el senyor en un plet,
com és el cas de l’assalt que els Vilademany i els Savassona feren al castell
de Sant Mori.
I
en algunes ocasions aquests vassalls podien esdevenir autèntics capitostos com en
Serrallonga o membres regulars de veritables quadrilles, sempre sota la
protecció dins el territori del senyor a qui pertanyien, principal raó de la
impunitat i la llibertat d’acció dels bandolers de les Guilleries.
La
filiació d’en Serrallonga al bàndol nyerro al qual pertanyien els barons de
Savassona també li procurà amitats com el cavaller Vicenç Valls de Vic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada