Serrallonga ha tingut temps de fugir d’aquell infern, saltant fora de la balma, l’únic que es podia fer. No han tardat a apagar-se els crits del darrer home viu que hi quedava.
I a la carrera al mig del bosc, Serrallonga ha pogut sentir el galop i el grunyit, darrera seu i aproximant-se, de la bèstia que el perseguia.
Per un moment ha pogut veure perfectament retallada la seva silueta dins el cercle de la lluna plena.
El terror corria paral·lel, fins que no hi ha hagut espai per
córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada