Quan cau la nit jeuen els seus racons, però sense tancar
els ulls. Un dels homes queda fora de la cova, fent la guàrdia. La lluna plena
brilla de nou en el cel.
L’home esguarda entre la foscor, és aleshores quan el temor
se li torna terror, la bèstia ha emergit rera seu. Allò que se li abraona és la
imatge del dimoni? Un animal pelut gegantí, amb rostre de llop i grans
mandíbules, però amb cos d’home sota una coberta de pèl.
I se li tira a sobre. I té temps de disparar-li un tret de
pedrenyal. I la llum de la pedra foguera és com un llampec que il·lumina
breument la nit, com breu és el temps que li queda a aquell pobre desgraciat
abans de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada