divendres, 18 de juliol del 2025

CLAVER, CLAVELL... ELS ESPAIS EVOCADORS DE L'IRENE SOLÀ

 

Foto: Lluís Balasch (2008)


“Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres” és el darrer èxit literari de l’escriptora Irene Solà.

L’any 2023 es va publicar aquesta complexa trama ambientada a Les Guilleries, concretament en un mas remot habitat pràcticament només per dones que rep el nom de mas Clavell. L'argument se centra en la història de la família en el devenir d'un sol dia, però explicada des de diferents òptiques, barrejant el passat amb el present i de manera fragmentària.

La nissaga comença amb la Joana, una serventa de Seva que fa un pacte amb el dimoni per trobar un home per casar-se. A partir d'aquest acord segella el futur de les dones de la família, que neixen i creixen al mas i viuen vides plenes de misèries.

La novel·la s'emmarca en un extens context històric canviant amb cada generació i que va des del bandolerime, passant per les guerres carlines a la Guerra Civil, pintant un entorn marcat per la vida salvatge i la violència. Durant la narració també s'incorporen elements del folklore, la mitologia i la cultura popular de Catalunya, així com algunes receptes tradicionals que doten el conjunt d'un aire màgic i tenebrós.

El diable no deixarà de rondar el mas Clavell,  escenari físic permanent i protagonista de la història.

Sempre que pensat que el mas Clavell que va imaginar la Irene Solà podia ser el mas Claver de Montsonís.  En la quadrilla d’en Serrallonga hi havia un bandoler anomenat Clavell, era en Guillem  Estrany, però era de Viladrau.

Per tant el mas Clavell hauria de ser aquest Claver que hem visitat.

No és el més remot de les Guilleries, el mas Serrallonga ho és força més avui en dia, però el mas Claver evoca aquella vida passada de famílies allunyades dels pobles, en masos que aprofitaven fondalades i feixes escadusseres que havien guanyat a la boscúria per a plantar-hi conreus de subsistència.

I amb l’enrunament de la casa i la malesa que reclama el que va ser seu fa segles, 

el sentiment de pèrdua o l’ofec de solitud s’accentuen.