L’any
1959 l’editorial AEDOS publicava la primera edició del llibre “La masia
catalana” del qual era autor Joaquim Camps i Arboix.
Es
tractava del primer gran estudi dedicat a la masia catalana, una de les
institucions que tipifiquen la idiosincràsia dels catalans. En termes generals
es pot afirmar que les terres de masos tenen un tarannà diferent de les que no
en tenen o posseeixen escassament. El mas implica un esperit de treball, un
sentit pràctic de la feina, com implica una forta dosi d’abnegació degut a l’isolament
imposat, en molts casos, per la llunyania dels centres urbans.
D’altra
banda, l’arquitectura de les masies catalanes va influir intensament en al
configuració del país, matisant i donant forma al paisatge.
La
pagesia catalana, creadora de masos, la primera d’Europa redimida en bloc dels
mals usos feudals, va usar bé el seu alliberament; creà les cases pairals,
element bàsic d’estabilització i de prosperitat d’una classe rural que va exercir
enorme influència en al formació de l’ahir i de l’avui de la societat catalana.
Tot
això s’ha perdut en gran manera. El despoblament del món rural va ser
inevitable a partir dels anys seixanta. De fet, l’autor ho blasmava en el
darrer capítol del llibre, tot i fent propostes per a redreçar allò que ja era
inexorable.
Avui
en dia, quan caminem per muntanyes com les nostres Guilleries, en trobem de cara amb l’esquelet d’antigues
masies perdudes inexorablement per sempre. Aleshores ens envaeix una melancolia
inevitable, tot pensant en tota la vida que va abandonar aquell lloc fa molts
anys.
El
llibre de Joaquim Camps repassa les
diferents tipologies arquitectòniques de la masia catalana, els orígens, la
sociologia, el folklore i la història.
De punta a punta del país, sense deixar grans pairalies com la que domina les
Guilleries i encara està plena de vida: el Sobirà de Santa Creu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada