dilluns, 11 de gener del 2021

LA FI DE PERE PAU RIBAS



He trobat un article publicat per Lluís Barceló Bou (Cruïlles,1873-Calonge, 1951), historiador i bibliotecari de Palamós,  que ens aporta llum sobre aquest cas,   la violència existent a la vila costanera en el segle XVII i el trist final del donzell Pere Pau de Ribas.

L’article es titula “Una romeria accidentada” i parteix de la transcripció d’una làpida existent a l’exterior de l’església de Sant Joan de Palamós que diu “A 6 de juny de 1628 se donà sepultura en la present Iglesia al cavaller –Pere Pau de Ribes y de Terrades- en la torre de Ribes a les hores habitant. Dos enemichs li tiraren ab pedrinyal agenollat en est puesto devant la vera creu de la processó de Palamós venint de N.S. de la Pietat la última festa de sinquagesma”.

L’historiador localitzà més informació en el “Llibre de Deliberacions y Acords” municipal :

“1628- 13 de juny - ... lo poble, junt ab lo clero, ab profesó  de la Capella de Ntra. Sera. De la Pietat...  no ha dubtat Pere Pau de Ribas acompanyat de alguns fadrins ab ma armada, posarse cerca los graons del cementiri del lloch de Sant Joan y arribant allí lo honorable Christofol Corsà Jurat en cap de la present vila, qui per rahó de dit cárrech assistia y anava davant al professó y per dir al honorable Joan Casanovas Batlle de la present vila que’s servis fer que aquells senyors estaven allí ab ma armada se retirassen, se tirarli dits sos fadrins sense mes ni mes, acordadament , en pedrenyal, nafrantlo tan malament que stá ab molt poch esperances de sa vida...”.

A l’infortunat Pere Pau de Ribas el mataren quan passava la processó l’any 1628. Aquest donzell devia tenir raons continuades amb els jurats del Comú de Palamós, atès que Rafel Morell havia estat un dels bandolers que protegien  Cristòfol Corsà  i altres autoritats enemistades amb el noble quatre anys abans.

Lluís Barceló es pregunta , en el seu article, qui eren els enemics del Pere Pau de Ribas i, essent aquell el temps del regnat d’en Serrallonga i la seva quadrilla, creu que podria ser que aquells haguessis estès les seves accions fins a Palamós.

Lluís Barceló no anava tan encaminat. No està documentat que en Serrallonga actués per aquells verals, però si que ho va fer un dels bandolers de la seva quadrilla, en Rafel Morell.