Ben a prop de l’església de Pruit, al costat mateix de la carretera, ens sorprèn l’arquitectura desentonant però pràctica de la cúpula d’assaig de la companyia de teatre Els Joglars.
Es tracta de la cúpula geodèsica construïda l’any 1976 per a servir d’espai d’assaig a la companyia de teatre que trobem vinculada al nostre bandoler per haver creat i representant l’obra “Alies Serrallonga”.
La imatge del bandoler també va ser utilitzada per al companyia dirigida per Albert Boadella, amb una visió particular i que de nou demostra la mal·leabilitat interpretativa que es pot fer d’en Serrallonga.
Ho explicava el crític teatral Xavier Fàbregas en la revista Destino l’any 1975:
“Alies Serrallonga és una reflexió sobre Catalunya i els catalans, on el sarcasme serveix als Joglars de revulsiu i de definició, al mateix temps, davant la peripècia col·lectiva, la nostra, feta de queixes, justificades algunes i demostració d’una ineficàcia secular i congènita les altres.
A Alies Serrallonga la figura del bandoler apareix envoltada d’una sèrie d’elements populars ja que en realitat és ell mateix qui s’ha convertit en un element més dels signes identificadors d’una cultura. Dins d’aquest context s’ha de considerar l’actuació del bandoler i dels seus homes, a fi de comprendre la seva dialèctica amb el poder constituït, un poder llunyà i estrany que no brota del país, sinó que plana sobre ell.
A l’obra podem distingir tres etapes successives. En una primera la societat agrícola s’autoabasteix, sense advertir que el seu esforç col·labora a sostenir les forces que frenen el progrés i que acabaran per enfonsar-la; un segon moment el defineix la falta de béns necessaris i la insurrecció que segueix; la tercera etapa ens il·lustra sobre els mecanismes de repressió i ens situa davant dos mons que mútuament s’exclouen.
En el sarcasme abocat sobre el món convuls i vital dels pagesos i bandolers –dues vessats d’una mateixa manera de ser- apareixen els tons càlids que donen la comprensió a un fet entranyable; el món del poder, representat per la cort dels Habsburgs, el veiem en tot moment com un món grotesc, d’una negativitat radical. Al no mantenir relacions amb el poble el poder es converteix en una superestructura que sols pot sobreviure mitjançant la negació de la història; i aquesta negació sols pots prosperar mitjançant la violència sistemàtica”.
Uns Joglars encara arrelats a la terra, amb tot el potencial creatiu i sarcàstic, que conreaven bones crítiques i eren la punta de llança del teatre català més inquiet i reconegut. Amb els anys les coses canviarien dins el cap d'Albert Boadella.
En Serrallonga dels Joglars no es va arribar a assajar dins al cúpula de Pruit atès que l’obra va estar en cartellera de 1974 a 1976 i la cúpula fou construïda en aquest darrer any.
Sí que ho feren a Pruit, doncs el grup teatral s’hi havia instal·lat el 1972 i els assajos d'”Àlies Serrallonga” es feren entre juliol i novembre de 1974.
Es tracta de la cúpula geodèsica construïda l’any 1976 per a servir d’espai d’assaig a la companyia de teatre que trobem vinculada al nostre bandoler per haver creat i representant l’obra “Alies Serrallonga”.
La imatge del bandoler també va ser utilitzada per al companyia dirigida per Albert Boadella, amb una visió particular i que de nou demostra la mal·leabilitat interpretativa que es pot fer d’en Serrallonga.
Ho explicava el crític teatral Xavier Fàbregas en la revista Destino l’any 1975:
“Alies Serrallonga és una reflexió sobre Catalunya i els catalans, on el sarcasme serveix als Joglars de revulsiu i de definició, al mateix temps, davant la peripècia col·lectiva, la nostra, feta de queixes, justificades algunes i demostració d’una ineficàcia secular i congènita les altres.
A Alies Serrallonga la figura del bandoler apareix envoltada d’una sèrie d’elements populars ja que en realitat és ell mateix qui s’ha convertit en un element més dels signes identificadors d’una cultura. Dins d’aquest context s’ha de considerar l’actuació del bandoler i dels seus homes, a fi de comprendre la seva dialèctica amb el poder constituït, un poder llunyà i estrany que no brota del país, sinó que plana sobre ell.
A l’obra podem distingir tres etapes successives. En una primera la societat agrícola s’autoabasteix, sense advertir que el seu esforç col·labora a sostenir les forces que frenen el progrés i que acabaran per enfonsar-la; un segon moment el defineix la falta de béns necessaris i la insurrecció que segueix; la tercera etapa ens il·lustra sobre els mecanismes de repressió i ens situa davant dos mons que mútuament s’exclouen.
En el sarcasme abocat sobre el món convuls i vital dels pagesos i bandolers –dues vessats d’una mateixa manera de ser- apareixen els tons càlids que donen la comprensió a un fet entranyable; el món del poder, representat per la cort dels Habsburgs, el veiem en tot moment com un món grotesc, d’una negativitat radical. Al no mantenir relacions amb el poble el poder es converteix en una superestructura que sols pot sobreviure mitjançant la negació de la història; i aquesta negació sols pots prosperar mitjançant la violència sistemàtica”.
Uns Joglars encara arrelats a la terra, amb tot el potencial creatiu i sarcàstic, que conreaven bones crítiques i eren la punta de llança del teatre català més inquiet i reconegut. Amb els anys les coses canviarien dins el cap d'Albert Boadella.
En Serrallonga dels Joglars no es va arribar a assajar dins al cúpula de Pruit atès que l’obra va estar en cartellera de 1974 a 1976 i la cúpula fou construïda en aquest darrer any.
Sí que ho feren a Pruit, doncs el grup teatral s’hi havia instal·lat el 1972 i els assajos d'”Àlies Serrallonga” es feren entre juliol i novembre de 1974.
