TOCABENS

El segon quadernet de la col·leccions “Bandidos célebres españoles” porta el títol de “Tocabens” i està dedicat a un hipotètic  bandoler del segle XIX.

Explica la història d’un tal Pere Mateu, tractant de xais de Berga a qui tothom coneixia pel sobrenom de “Tocabens” , donat el tipus de negoci al que es dedicava. Per mostrar la seva valentia, el relat explica que un dia va anar a Ripoll per a fer negocis i en tornar tres lladres de pas el van acorralar en el camí, dels quals en va poder fugir plantant-los cara i al galop de la seva mula.

Els problemes de veres per al protagonista van començar amb l’arribada de les tropes franceses de Napoleó a Berga i l’ocupació forçosa que els soldats feien en els masos i cases de la vila.  En una baralla per a protegir la seva muller, la Clara, de les ires d’un oficial francès, els soldats dispararen contra “Tocabens” i la mataren a ella. Ell es va venjar, matant l’oficial, però va haver de fugir cap a les muntanyes.

Així començà la seva vida de proscrit, perseguit pels soldats francesos , sense que aquests mai  poguessin donar-li caça.

El petit relat es clou dient que amb l’aixecament dels espanyols contra l’ocupació francesa no es tornà a parlar més d’un tal “Tocabens”, tot i que uns anys més tard constaria la defunció a França del propietari d’una carnisseria establert a Marsella, qui confessaria per escrit ser el tal “Tocabens” que temps enllà havia estat el terror de les tropes d’ocupació en una comarca catalana.

Presumeixo, a manca d’altres dades, que el relat és creació literària que aprofitaria dues coses: per un costat el nom (Tocabens) d’un popular trabucaire del segle XIX del qual parlaré en la propera entrada del bloc; i per altra banda el clàssic episodi del bandoler proscrit de la Guerra del Francès, que ens remet directament a la gènesi de bandolers andalusos de Ronda, causada precisament per la invasió francesa.

El relat del nostre “Tocabens” de Berga no és altra cosa que una versió catalana del bandoler andalús oposat als francesos; la transposició a Catalunya d’un clàssic com el Curro Giménez que tots coneixem.