EL TURÓ DEL MAL SOPAR PINTAT PER JOSEP NOGUÉ

Continuo les entrades del bloc dedicades a la imatge i la llegenda del turó del Mal Sopar amb dues reproduccions dels quadres que hi va dedicar l’artista i bon amic Josep Nogué.

Amb el seu ofici i estil d’il·lustrador en Josep Nogué ha recreat en uan sèrie de quadres al vida quotidiana d’en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

No hi podia faltar un díptic amb la llegenda del turó del Mal Sopar, un quadre en els que es pot veure la quadrilla dalt del turó veient-se sorpresos pel sometent i un en el que es pot veure en Serrallonga i la Joana intentant escapolir-se per la palanca del Ter, amb la sorpresa que aquesta se l’ha emportat la riuada (podria ser que el llegendari salt fos en realitat un per salvar aquest obstable?).

Per tant , asseguro que no hi ha millor manera de retrocedir en el temps i fer visible el deambular d'en Serrallonga i els seus bandolers per aquestes muntanyes que mirar els quadres d'en Josep Nogué. Amb total seguretat dic que ell, en Josep, és el "pintor dels bandolers de les Guilleries".

DEL PASTERAL A PLANTADÍS: MINES, AIGUA I MUNTANYES IMPRESSIONANTS

Un dels racons que més m’impressionen de la meva comarca és l’esplèndida canal oberta pel Ter a la zona de Lloret Salvatge, entre el Pasteral i la presa de Susqueda. Aquí les faldes de les muntanyes són altíssimes i imponents , banyant-se en les aigües dels meandres formats per la presa del Pasteral. Quan hi camines et sens recollit i engolit per la natura i la muntanya.

El lloc és silenciós,  buidat de gent avui en dia; però per cada racó trobes vestigis d’activitat humana pretèrita. I t’adones que aquest lloc havia estat un espai farcit de vida, treball i gent amunt i avall.

Des de coves i restes i restes prehistòriques, fins a explotacions mineres i aprofitaments hidràulics, passant per l’activitat a bosc i les masies avui tancades ... durant mil·lenis aquí va haver-hi un tràfec de gent espectacular.

Ara tot està en silenci i el paisatge s’ofereix salvatge, amb boscos que guanyen terreny i rierols que formen cascades i recorden que aquest és també un terreny dominat per l’aigua.

Una ruta veritablement recomanable per a sentir-se traslladat a altres temps, per  a conèixer també les entranyes de la terra i per a gaudir del paisatge abrupte però deliciós.

Aquesta ruta circular parteix del Pasteral i ascendeix fins el Colldegria, per a seguir fins la històrica zona de Plantadís. El retorn es fa per  un sender recentment recuperat i per  la pista que ressegueix el curs del Pasteral. Totalment recomanable.

EL TURÓ DEL MAL SOPAR A "L'ABELLA D'OR" (1930)

L"Abella d'or" va ser una col·lecció de petites guies del país editades entre finals del XIX i els anys trenta del segle passat.

Una publicació de petit tamany, produïda per Editorial Altés, que contenia itineraris, folklòre, contes i qualsevol cosa de la "Catalunya pintoresca".

Es van editar molts números d'aquesta publicació, dedicada a ciutats i municipis. I un d'ells, publicat el 1930, ho va ser a Sant Hilari Sacalm i les Guilleries. El bon amic Albert Roura me'n va fer a mans un exemplar digitalitzar.

L'escriptor Joan Santamaria va ser l'encarregat del text, il·lustrat amb diferents fotografies i gravats, en el qual desgrana una vinguda a les Guilleires des d'Anglès, tot passant pel Pasteral, Susqueda i Querós.

En arribar a Querós feren estada al molí, que també feia d'hostal, abans de fer la pujada fins a Mondois.

Abans d'iniciar la caminada a Mondois el rector li pregunta a l'excursionista si vol baixar a veure el "Puig del mal sopar".

"Aquella rocassa dreta i gegantina que hi ha al bell mig del Ter, davant per davant el molí de Querós, la qual, segons diu la llegenda , serví d'amagatall al bandoler Serrallonga i a la seva intrèpida amiga donya Joana. Per bé que, si massa anem a mirar, totes aquestes serres i timbres ja en tenen els posats d'amagatalls i llorigueres. Poc li devia costar, doncs, al nostre heroi popular d'esconillar-se per ací, on el seu record encara és viu i perenne en cada roca, en cad casa i en cada revolt de camí"

Joan Santamaria Munné (Lleida 1997, Barcelona 1955) va ser un advocat i escriptor català reconegut pels seus relats fantàstics i també pels relats excursionistes.

Com a novel·lista atret per a la literatura d’Edgar Allan Poe cultivà el relat de por, macabre i fantàstic amb obres com les seves “Narracions extraordinàries”.

Com a excursionista i gran coneixedor de tot el nostre país, publicà infinitat d’articles descriptius del territori en els tres volums de “Visions de Catalunya” , en “l’Abella d’Or” i en altres publicacions, tot això abans de la guerra.

Enamorat de la seva terra, Joan Santamaria l’havia recorreguda totalment i l’havia descrita amb amor i passió, creant un manual pràctic i poètic de les belleses de les comarques catalanes.

En el seu viatge l’autor va buscar i va saber descriure els indrets poc fresats, eliminats per rutina dels itineraris excursionistes o turístics i els llocs més reclosos i accidentats de les nostres muntanyes, com és el cas del seu viatge descriptiu per les Guilleries més profundes.

Amb això que podem afegir un altre personatge il·lustre del nostre país, en aquest cas l'escriptor i excursionista Joan Santamaria Munné, a la llista d'enamorats de les nostres Guilleries.

EL TURÓ DEL MAL SOPAR EN LA PUBLICACIÓ ARTÍSTICA VIC (1935)

Els anys 1934 i 1935 es van editar dos números de la revista “Vic. Publicació artística” d’aparició anual . La revista era de qualitat, amb acurat i avançat  disseny, segur que ajudada a finançar per al publicitat. Era una revista gràfica, on predominava la fotografia i era editada per l’Agrupació “Amics de la Ciutat”. Donava a conèixer els diferents aspectes comercials, artístics i turístics de la ciutat de Vic i també de la comarca.

En el número editat el 1935 hi apareix un article sobre la catedral il·lustrat amb quaranta-tres magnífics gravats que reprodueixen els cèlebres frescos de Josep Ma. Sert.

En aquest mateix número hi apareix un interessant article signat per Ramon Rierola i Alibés titulat “Vic, porta de les Guilleries”, en el qual fa una profunda descripció geogràfica de les nostres muntanyes. 

L’article, il·lustrat amb fotografies de X. Bach i R. Masferrer, repassa els pobles i  indrets més característics del massís, sense deixar de banda detalls de la seva història i de les seves llegendes.

No s’està, doncs, de parlar del bandoler Serrallonga en arribar a Querós, descrit com el terreny més difícil i salvatge de les Guilleries. La fotografia que il·lustra aquest apartat és la del turó del Mal Sopar amb l’església de Querós al fons i les restes de la palanca en primer terme.

L’article és una agradable i poètica simbiosi de mite i territori, de simbiosi entre la fortalesa abrupte de les Guilleries i la que deuria tenir el bandoler que més la va rondar:

“Riu avall, en cosa de dues hores, us trobareu ensotats a Querós; vall i boscúria plena d’història i de llegenda, baluard del famós pubill de la casa de Serrallonga, lladre de pas protegit i utilitzat per gent de pro, senyors feudals i abats. Des del recó de món de Querós us doneu compte del molt pit molta cama que havia de tenir  en Serrallonga i els seus homes per anar i venir des del sot de Querós, com guineu que vaivé del cau per fer les seves malifetes, transitant per mig Catalunya.

Cal imaginar-se deu o dotze anys de córrer amb gran alè per la muntanya, fent trapelleries amb el pedrenyal i amagant-se per les baumes i barraques perseguit, amb un gran instint de feram per escondir-se i travessar boscos amb ulls avesats a la fosca, sabent de nord totes les vessants, les afraus i les carenes. Descobrint corriols i dreceres que potser mai més no petjarà, per comprendre que en Serrallonga per ésser un tan gran lladre havia d’ésser un gran geògraf amb bon garrot de cames.

Una guia de la Guilleria feta per en Serrallonga no tindria preu”.