Toni Catany (Llucmajor,1942-Barcelona
2013) fou un fotògraf mallorquí de formació autodidacta.
Va residir a Barcelona des del
1960 on es va iniciar en la professió com a free-lance el 1966, realitzant
reportatges de viatges que van començar a publicar-se l’any 1968 a la revista
Destino i a la Vanguardia. Aviat es va decantar per terrenys diferents a la
fotografia de premsa: natura morta, paisatges i arquitectura mediterrània.
Una obra creativa que es va
iniciar amb la imitació de les tècniques antigues com el daguerreotip i el calotip
i més endavant els polaroids i fins la fotografia digital. Va esdevenir un dels
fotògrafs artístics més reconeguts. La revista Life el va incloure en el
llistat dels 100 fotògrafs més influents del món. El Govern francès el va
nomenar Cavaller de l’Ordre de l’Art i les Lletres i el 2001 el Ministeri de Cultura
li va concedir el Premi Nacional de Fotografia.
A banda de la fotografia de
viatges i l’artística Catany va retratar els anys seixanta i setanta una llarga
llista d’artistes i fent reportatges de l’activitat musical del moment.
Entre aquesta activitat
artística dels anys setanta, Catany va fer un reportatge fotogràfic de l’obra “Àlies
Serrallonga” dels Joglars.
He afegit a la meva col·lecció
deu d’aquestes fotografies, editades en format gran (A5) i en blanc i negre.
S’afegeixen així a les de Pau
Barceló (de les quals també n’hi ha tres en aquest conjunt que he aconseguit),
per la qual cosa vull pensar que corresponen també a l’estrena de l’obra que es
va fer al Teatre Casino de Granollers el
14 de desembre de 1974, en el marc del 3r Cicle de Teatre que organitzava l’entitat
Teatre d’Acció Cultural.
Les fotografies de Catany són molt
properes als actors i als escenaris distribuïts per la platea, mentre que les
de Barceló són fetes des de d’un pla més zenital i allunyat, situat a les llotges.
Les de Barceló van ser
incloses en un article publicat a les
revistes Destino i Triunfo. Desconec si les de Catany foren publicades.
Aquestes darreres, per la
proximitat amb els actors permeten inserir-nos més en l’acció de l’obra,
reconèixer perfectament a Fermí Reixach en el seu paper de Serrallonga o a l’actor
Jaume Sorribas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada