ITINERARI JOAN PONS MASSAVEU

Joan Pons i Massaveu (Barcelona, 1850 — 1918) fou un poeta i escriptor costumista. Comerciant de professió i de formació autodidacta, començà a escriure a L'Escut de Catalunya i poc després a La Renaixença. També ho faria a La Il·lustració Catalana, Lo Gai Saber o L'Avenç. En aquesta darrera revista va publicar un article, en el número 7 aparegut el 15 d'abril de 1893, relatant una excursió que va fer aquell any, eixint de Sant Feliu de Buixalleu i baixant a Santa Coloma , tot descobrint i descrivint pel camí el magnífics monestir de Sant Pere Cercada i el castell de Farners.

 
Per això, recordant aquest pioner de l'excursionisme , hem fet l'itinerari fins al monestir i l'he identificat a wikiloc amb aquest nom i que podeu localitzar en aquest enllaç.

 
Pel camí Joan Pons va transitar per llocs i masies reconeixibles com can Sureda, l'Arboç, can Formiga, can Torrents, can Planiol...

 
Per a completar la nostra excursió circular, nosaltres hem ascendit fins a l'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda i no ens hem pogut estar de gaudir del privilegiat mirador de Roca Guillera, per a baixar a la plana pels sot dels Castanyerons.

 
Una bonica excursió per a conèixer alguns dels monuments més importants que guarden les nostres muntanyes de Farners i alhora resseguir les passes que van fer-hi alguns pioners de l'excursionisme com Joan Pons i Massaveu.

Les dues properes entrades del bloc  estan dedicades a conèixer l'excursió de Joan Pons.

L'EXPOSICIÓ D'EN SERRALLONGA AL VICÒMIC

Aquestes són algunes fotografies de com va quedar l'exposició "Serrallonga, dibuixant la llegenda" al Vicòmic, la Fira del Còmic de Vic,  que es va organitzar aquest cap de setmana passat.

L'exposició va quedar molt bé gràcies a l'obra dels companys que s'hi exposava: originals d'en Quim  Bou, en Joan Codina Negre i d'en Josep Nogué.

L'obra gràfica relacionada amb el bandoler es completava amb cartelsl de cinema, els primers gravats que van imaginar el Serrallonga romàntic en el segle XIX i les magnífiques portades de les edicions populars del segle passat.

En quan al festival, dir que és una proposta que s'ha d'anar consolidant i que per un "iaio" com jo, del tot clàssic, es fa estrany conviure àmb parades de manga i joves vestits de personatges japonesos. Suposo que ens hem d'adaptar.

El cap de setmana va ser una bona oportunitat per a retrobar-me i fer-la petar amb en Joan Mundet, gaudir de al companyia d'en Josep i la Montse, i fer il·lustracions , vendres i dedicar còmics.

L'any vinent, si em volen, més.

SERRALLONGA A VICOMIC, LA FIRA DEL CÒMIC DE VIC

 

Aquest proper cap de setmana, el dies 17 i 18 de febrer, es celebra a Vic el segon "Vicòmic", festival de còmic i altres ciències de la ficció de Vic.

Enguany hi seré present amb un estand de venda i signatura de còmics i també amb l'exposició "Serrallonga, dibuixant la llegenda".

A la zona d'exposicions del recinte firal el Sucre, on es realitza el festival, hi  munto l'exposició dedicada a coom hem imaginat i dibuixat el bandoler al llarg dels segles.

En l'exposició hi trobareu material de la meva col·lecció particular , des de les edicions i gravats del segle XIX fins els còmics actuals.

També hi haurà dibuixos i quadres originals dels autors que actualment hem dibuixat el bandoler, amb obra de Quim Bou, Josep Nogué i Joan C. Negre.

El diumenge dia 18 , a dos quarts de quatre, farem la presentació i explicació del contingut de l'exposició.

En aquest enllaç podru trobar més informació de les activitats previstes.

SERRALLONGA A “CHATEAUX ET SEIGNEURS (ET BRIGANDS) DE NYER”

Claude Marais és un senyor , bon amic , que resideix al municipi de Nyer, al Conflent. El petit municipi que senyorejava la noble família de Banyuls, els barons de Nyer, fautors d’en Serrallonga i caps de la facció dels “nyerros”.

Claude Marais va posar-se en contacte amb fa temps per a dir-me que estava preparant l’edició d’un llibret  dedicat a promocionar el poble mitjançant la història del lloc, la de la  família Banyuls i la riquesa patrimonial del terme.

Com que en aquesta història hi participava també el bandoler Joan de Serrallonga, arrel de les seves sovintejades escapades a Nyer, Claude em va demanar d’il·lustrar l’edició amb alguns dels meus dibuixos. Naturalment, no m’hi vaig negar.

Fa uns dies m’ha fet arribar la publicació, editada per l’Association Saint-Just La Roca, entitat creada per a recuperar i conservar el patrimoni de Nyer, i  m’ha agradat molt.

El llibret consta de 28 pàgines, d’edició senzilla, però que supura l’amor pel territori i la història de Nyer del seu autor.

En una primera part hi explica la història del patrimoni arquitectònic dels castells de Nyer, el medieval de la Roca, guardat dins el seu espectacular engorjat de pedra,  i el renaixentista , dominant el cim i guardant sota seu el petit poble de Nyer.

La segona part està dedicada a explicar la història de la família Banyuls, des de les seves primeres notícies en el segle XIII fins la marxa d’aquests (i venda del patrimoni) en el XVIII.

Pel mig d’aquesta història no hi falten els episodis dels nyerros, la protecció que trobava en Serrallonga en les terres de Tomàs de Banyuls  i també la participació dels Banyuls en la revolta dels Angelets de la Terra.

És en aquesta part que Claude Marais ha il·lustrat el text amb alguns dels dibuixos extrets dels meus còmic i llibres. La resta de l’edició conté magnífiques fotografies de l’entorn de Nyer i del seu patrimoni, incloent algunes de l’interior del castell.

Una edició imprescindible per conèixer el valor de la història i l’entorn del petit poble de Nyer, estretament vinculat amb la del nostre bandoler i el nostre país. Un petit poble del Conflent que aquesta edició ens convida a conèixer.

SERRALLONGA AL "PATUFET" (1969)

La revista "Patufet" va ser la de més èxit entre el públic infantil i juvenil català durant el segle passat. Va viure dues èpoques, la primera de l'any 1904 al 1938, just abans de l'adveniment del franquisme.

La segona època va ser del 1968 al 1973, contribuint en aquesta a la recuperació del català a finals del règim feixista.

En aquest segon període la revista era editada a Barcelona  per l'editor "Baguñá Hermanos S.L" i en ella hi col·laboraven  dibuixants , humoristes i escriptors catalans de reconegut prestigi. La seva vocació era la d'entretenir  i educar.

En el número 28 d'aquesta segona edició, aparegut el 19 de desembre de 1969 hi apareix un article breu signat pel col·laborador Josep Font i Solsona que ens parla del bandoler Serrallonga.

En concret, l'article informa de l'existència al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú de l'original manuscrit del procés sumarial al bandoler, trobat per l'historiador  Joan Cortada i que serviria per a poder conèixer i estudiar la figura històrica del bandoler.

En aquesta entrada del bloc reprodueixo la portada i l'article.

LA TRAGÈDIA D’EN SERRALLONGA: PENÚLTIM ACTE

En el treball “Serrallonga i la seva època” el seu desconegut autor, a banda d’oferir-nos un excel·lent i documentat recull històric, també ens regala un dels paràgrafs més literaris i romàntics que he llegit sobre la penúltima tragèdia (la darrera seria la seva mort) del bandoler: el moment en que es queda sol per les Guilleries, amb la quadrilla ja desfeta, i acompanyat tan sols per la Joana Macissa i l’ajut d’alguns fautors.

En aquesta tragèdia també em sembla reminiscències del moment actual que viu el nostre país, de l’actitud de les autoritats espanyoles i de les sensacions que tenim els catalans.

L’inici d’aquesta quasi darrer acte tràgic de la vida del bandoler la situa a partir de l’estiu de 1631, moment en que el Fadrí de Sau ha estat capturat i confessat. La justícia tardaria encara dos anys en capturar-lo.
 

El text, a banda, crec que és una lúcida observació sobre els motius que van portar el poble , fins el coetani, a mitificar el bandoler. Un mite que encara dura i que potser tindrà molt a veure amb la idiosincràsia del nostre país i de la nostra gent. Un mite que també va inspirar , n’estic segur, a Víctor Balaguer quan va escriure el seu Don Joan de Serrallonga.

La qualitat i valor del text mereix ser reproduït i servir d’inspirador per a la il·lustració que he fet jo mateix per acompanyar-lo. Espero que el gaudiu com he fet jo.

“Tenim al Serrallonga vagant pel món, per les Guilleries potser, no ho sabem ben bé del cert. Probablement ara Cardona i Marimon (virrei i governador del Principat respectivament) ja han pres la mesura típica amb la que es combatie els bandolers: la casa Serrallonga de Querós ha estat enderrocada. Sí, no era d’ell, era la dot de la seva dona, la Margarida. No hi fa res. La família Serrallonga –cunyades, fills, sogre, la Margarida- han hagut de refugiar-se allà on bonament han pogut. Ningú, o molts pocs, saben què fa el Serrallonga la tardor del 1631.

Aquell home esdevé, de mica en mica, una silueta que era per les Guilleries, les cames enfonsades fins al genoll entre les falgueres del sotabosc, que , que s’esvaeix entre pibets i castanyers.

La boira i la pluja encara fan més imprecís el contorn de la figura. Aquest vagarejar misteriós adquireix certa grandesa tràgica. I també un to de fatalitat.

Si més no als ulls esbalaïts i somniadors del poble, que comença a fer-se tot tipus de cabòries sobre on para el Serrallonga i el què fa. L’únic que saben, que sabem, és que aquest Serrallonga, ara, ja no és el també protegit de l’aristocràcia.

Ara els seus fautors son només pagesos normals –“poble”- i aquest poble comença a veure en ell tota la rauxa i l’energia catalanes, en lluita contra tot i contra tothom, però al costat dels qui pateixen la situació social i econòmic que empitjora a passes de gegant.

Si l’any passat el blat es pagava a 70 sous la quartera, ara va a més de 110! Els catalans tornen a saber el què és la fam. I el bandoler amb ells.

Aquest reconèixer-se en el Serrallonga, en una mena de projecció primària i un xic infantil, serà el camp adobat on florirà tot un procés de mitificació, al que la poesia popular donarà forma.

No costa gens d’imaginar –i ho han insinuat altres estudiosos- que la cançoneta que després saltarà a les pàgines de la literatura i que perdura a Catalunya durant segles, fos ja d’aquesta època. Una mena de premonició.

Va arribar a sentir-la el propi Serrallonga?

Les ninetes ploren,
Ploren de tristor,
Perquè en Serrallonga
N’és a la presó"