dimecres, 15 de maig del 2013

HEM PUJAT AL FARELL DE LA MUNTANYA DE CALDES

 


Aprofitant la nostra estada a Caldes de Montbui per a presentar Serrallonga Els Angelets de la Terra, no ens vam poder estar d'arribar-nos fins a la gran masia del Farell.

Es tracta del mas que cito en aquesta entrada i també en aquesta entrada del bloc, les quals he actualitzat posant-hi les meves fotografies.

El Farell era en aquell temps un veritable santuari per a les quadrilles de les Guilleries i del Vallès i, per tant, és un dels principals escenaris de la història del bandolisme català.

La masia és un enorme edifici recentment restaurat i que disposa d'una masoveria adosada, pel gran volum de l'edifici es veu que realment devia ser un dels principals masos de la contrada.

La carretera que hi porta ascendeix nou quilòmetres des de Caldes de Montbui i, per tant, l'enclavament del Farell és privilegiat, alçant-se sobre tota la plana i gaudint d'unes vistes panoràmiques privilegiades.

Per un costat tota la plana del Vallès Oriental, amb Caldes de Montbui als peus, i amb la vista perdent-se fins la serralada del Montnegre, les grans estibacions del Montseny i el vistós rocam del parc natural de Sant Llorenç del Munt.

Es tracta d'una veritable talaia natural i no ens va estranyar que els bandolers trobessin aquest lloc com a idoni per al seu refugi.

El que ens va quedar clar és la llunyania que hi ha entre el Farell i les muntanyes de les Guilleries i , per tant, el sorprenent de les llargues distàncies que recorrien els bandolers d'aquella època, tot i que ja sabem que el sentit el temps ha canviat molt i molt amb els anys.

dissabte, 11 de maig del 2013

FAUTORS DE SUSQUEDA (i 2)

 
 
Espectaculars fotografies antigues del nucli urbà de Susqueda.
Extretes de la pàgina  web de l'Ajuntament.

A Susqueda hi trobem encara més fautors de la quadrilla d'en Serrallonga:

"En Pere Suy que te casa en la Segrera de Susqueda y en sa casa nos ha recullits y receptats moltes vegades"

La Maria Serradora, una dona vidua o soltera de Susqueda que "nos feye gran amistat a tots igualment yns neteyave les camises".

El pare i fill Colobrans "en sa casa so jo estat ab la quadrilla moltes vegades y dins della y altres vegades dins de una cabanya que te junt a sa casa nos donaven dints Colobrans a menyar y a beurer".

O la vidua Terrats: "viuda de Susqueda la qual per ser com es molt amiga y valedora nostra som estats jo y los demes lladres de la quadrilla moltes vegades en sa casa y dins della nos donave menyar y beurer de bona gana si be nosaltres ho pagavem perque es pobre dona ... y tambe es veritat que quant nosaltres haviam menester sabates y altres coses necessaries davem orde a dita Terrats quens ho anas a comprar y ella ho feye veritat es que li davem diners y asso feyem perque confiavem della".

El cas de Susqueda serveix per a il·lustrar , però, la violència del bandolerisme d'aquella època, els casos de col·laboradors i fautors dels bandolers contrasten els casos de morts violenta causada per les quadrilles de bandolers , per veïns o qui sap si també per autoritats reials.

En el llibre "Susqueda, la història submergida" d'Antoni Pladevall i Eva Viñolas, s'hi publica una relació de morts violentes recollides en el llibre d'Òbits o defuncions que demostra que la violència era gran en aquell terme municipal. Pensem que Susqueda disposava l'any 1626 de trenta cases i 164 habitants, doncs en poc més de cinquanta anys es recullen fins aquinze morts a causa de trets de pedrenyal.  Sense cap mena de dubte que el terror es devia apoderar d'aquestes terres en aquells temps.

dijous, 9 de maig del 2013

FAUTORS DE SUSQUEDA (1)

 La Grevolosa
 La Codina
Can Planiques

El poble de Susqueda amaga les seves antigues cases sota les aigües del pantà, però queden al descobert en tot el terme municipal diferents masies que van tenir un paper en la història del bandolers de les Guilleries.

En moltes d'elles en Serrallonga i els seus trobaven bona acollida per part de propietaris i masovers i tot això ha quedat escrit en el procés sumarial.

Malauradament, en aquest entorn muntanyós tan hostil, no ha faltat l'abandonament de tots aquests masos i avui quasi tots ells estan enrunats i a punt de desaparèixer. És gràcies a la tasca de Lluís Balasch que quedarà el record fotogràfic d'aquestes antigues cases, de fet m'he permès utilitzar aquestes fotografies extretes del seu bloc "Masies de les Guilleries i el Collsacabra" , on recull els darrers testimonis visuals que ens quedaran de tots aquests masos.

El pantà es va emportar sota d'ell el poble de Susqueda. I el temps farà que els bosc guanyi el seu terreny i engoleixi totes aquestes masies, borrant la memòria d'aquells que hi varen viure. Al meu parer no hi ha cosa més nostàlgica i trista que apropar-se a aquestes masies caigudes que tenim per tot el país, sentar-se davant i deixar anar la imaginació pensant en aquells anys quan estaven plenes de vida, de pagesos feinejant, padrines anant la comprar o vendre a vila, o mainada jugant pels seus entorns.

La centralitat de Susqueda en la zona d'acció de la quadrilla d'en Serrallonga es posa de manifest, com he dit, amb la quantitat de masos on hi trobava fautors i valedors.

Un d'ells era en Grevolosa "ques amo de la casa dita la Gravalosa  ... y en sa casa nos ha tinguts recullits y amagats lo temps quey voliam estar donantnos dit Gravalosa menyar y beurer de molt bona gana y ab molta amistat..."

Un altre era en Codina "que es lo amo de la casa dita la Cudina de Susqueda lo qual es molt gran amich fautor y valedor meu y dels demes lladres de la quadrilla".

O els  pare i fill de can Planiques, que "en sa casa so estat jo ab altres de la quadrilla moltes vegades y dins della dits pare y fill Planiques nos donaven a menyar y a beurer ab molta abundantia y gran amistat".

En Serrallonga explica que va ser en Planiques qui li va deixar un burro per anar a cavall, a conseqüència d'una ferida de pedrenyal:
"... y en lo que vostra merce me interroga quant jo fuy nafrat lo que fou es que jo y altres lladres tinguerem escopetades ab Miquel Paderneres comissari real ab les quals escopetades jo resti nafrat en la cuxa dreta y no prengui matxo de dit Gravalosa sino que prengui un burret de la casa dita les Planiques y ab dit burret men ani fins prop la rectoria de Susqueda y perque dit burret nom podia aportar jo manllevi la mula al rector de Susqueda que me la dexa de molt bona gana y ab dita mula men ani dret al bosch de Rocasalva y T. Marfa barber de Vich me cura dites ferides".


dimarts, 7 de maig del 2013

PRESENTACIÓ A CALDES DE MONTBUÍ

Aquest proper dijous faig la presentació del còmic Serrallonga Els Angelets de la Terra a Caldes de Montbuí, a la comarca del Vallès Oriental.

L'acte l'organitza la secció local d'Esquerra Republicana i és a dos quarts de vuit a la biblioteca municipal.

Els amics d'Esquerra es van posar en contacte amb mi en rebre informació de la presentació que vaig fer el febrer passat al Casal Català de Perpinyà i em van proposar fer-la a Caldes de Montbuí. Em va fer molta il·lusió atès que coincidia amb el moment en que estava elaborant les entrades d'aquest bloc sobre el pas d'en Serrallonga per aquella comarca.

En la presentació de dijous parlaré del meu darrer còmic i de la Revolta dels Angelets a la Catalunya Nord, però també m'agradarà fer alguns apunts sobre la relació d'en Serrallonga amb aquelles contrades.

Per un costat hi ha la història escrita que jo he explicat en el bloc sobre el pas d'en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries per Caldes de Montbuí, el mas Farell,el camí ral de Barcelona a Manresa...

Per un altre costat hi ha la llegenda que va publicar Joan Perucho sobre l'estada d'en Serrallonga al balneari de Caldes.

I per altre , com podeu veure en aquest enllaç, el fet que l'escola El Farell de Caldes hagi triat el personatge d'en Serrallonga per a elaborar un conte dins un projecte Comenius que estan duent a terme amb diferents escoles d'altres països.

La relació del bandoler Serrallonga és molt estreta amb Caldes de Montbuí. Com es pot veure, aquí s'hi sentiria com a casa.

diumenge, 5 de maig del 2013

FAUTORS DE SANT MARTÍ DE CANTALLOPS




Sant Martí de Cantallops (avui en dia Sant Martí Sacalm) és una antiga parròquia antigament subordinada a la de Susqueda i que actualment, en haver quedat aquella sota les aigües del pantà, resta com a petit i molt reduït nucli urbà, d'unes poques cases, del terme municipal.

El lloc es troba documentat en el segle XI amb els noms de Cataluporum o Cantalops i avui en dia és un entorn privilegiat, amb una excel·lent visió panoràmica dels cingles de Collsacabra i just sota la imponent cinglesa del Far. És un lloc on enamorar-se d'aquest nostre petit país.

En aquesta antiga parroquia en Serrallonga i els seus hi tenien molts fautors i cases on recollir-se. En el procés sumarial trobem diferents masos que havien ajudat el bandoler.

Matheu del Hom, masover del Puigjalí (avui en dia Can Puiggalí), el pare i fill de can Aubachs, l'Aumar ... tots ells eren coneguts de la quadrilla "molt grans amichs fautors y valedors meus y demes llades de la quadrilla ... que nos han recullits y recaptats  ... y dins sa casa nos han donat a menyar y veurer diverses vegades ...".

Un dels fautors més actiu - i "valent" segons les declaracions dels bandolers- devia ser l'amo de Can Triola:

"jo conech molt be a T. Triola de Sant Marti de Cantallops que per sobrenom li diuen lo Valent que es amo de la casa dita la Triola  y en sa casa som estats nosaltres tota la quadrilla moltes vegades ...y feye molt gran amistat particular al dit Jaume Fadri y tots feyem dell  molt gran confiansa y tambe en algunes ocasions nos es vingut a avisar si la persequtio exie contra nosaltres ...

... y haura mes de dos anys que un vespre arribant nosaltres al Roure de Fornils que jau sabie dit Triola vehent ell des de sa casa baxar per un grau quey ha una gent tement dit Triola que no fos lo balle de Rupit ab sa gent quens vingues a escopetejar vingue lo dit Triola tot corrent a avisarnos quens posasem en cobro y en aquexa occasio viu jo que lo dit Triola anave armat de dos o tres pedrenyals curts ... 

... y una nit havent sopat nosaltres en sa casa a la que volguerem exir per anarnosne baxa de dalt lo dit Triola molt enxarpat ab tres pedrenyals tots curts ys posa devant dient que ell volia exir primer per si hi havia parada y jurant digue que ell perdria la vida per nosaltres si ningu se atrevia cerca de sa casa a volernos escopeteyar fent alli molt del valent en favor nostre".


dissabte, 4 de maig del 2013

ON TROBAR ELS MEUS LLIBRES

Actualitzo la relació de llibreries i establiments on podeu adquirir els meus còmics i la guia d'en Serrallonga:

- Arbúcies: MUSEU DE LA GABELLA
- Cardedeu: llibreria ESPAI 31
- Girona:  LLIBRERIA LES VOLTES i CÒMICS 22 

- Perpinyà: LLIBRERIA CATALANA i a la botiga VISCA
- Sant Hilari Sacalm: VILAR RURAL DE SANT HILARI
- Osor:  TAVERNA DEL SOBIRÀ
- Santa Coloma de Farners: LLIBRERIA BUTINYÀ i PAPERERIA ROGER
- Susqueda / Osor : HOSTAL DEL COLL
- Vic:  llibreria MUNTANYA DE LLIBRES
- Viladrau: ESTANC DE VILADRAU 

I també em podreu trobar en la parades de les següents fires:



- Palamós: FIRA DEL CÒMIC AL CARRER (abril) 
- Folgueroles: FIRA DEL CÒMIC (juny)
- Girona: GIROCÒMIC (octubre)
- Oristà: FIRA D'EN ROCAGUINARDA (novembre)



dijous, 2 de maig del 2013

EL GERMÀ DEL BANDOLER ENTERRAT A SUSQUEDA



L'antiga església de Sant Vicenç de Susqueda, avui sota 
les aigües del pantà,  amb el cementiri adosat.
(fotografia extreta de la col·lecció de fotografies
antigues sobre el municipi que s'han col·leccionat
a facebook).

L'església de Susqueda, l'any 1909.
(fotografia: Josep Massot Palmés)
L'antiga masia del Quer de Susqueda, prop de
la qual va morir Pere Sala (fotografia: Lluís Balasch)

El poble de Susqueda va quedar enterrat sotes les aigües del pantà l'any 1966. L'aigua va amagar per sempre el bonic poble i les pedres que eren testimoni material de la seva història. Aquesta història, però, no s'ha perdut atès que llibres com "Susqueda, la història submergida" d'Eva Viñolas i Mn. Antoni Pladevall, permeten mantenir-la viva.

Una de les històries que van quedar sota les aigües la vull recordar en aquesta entrada: l'enterrament del mig germà d'en Serrallonga, Pere Sala, en el cementiri de Susqueda:

"... en una ocasio que Pere Sala mon mig germa venia ab nosaltres y essentse enmalaltit trobantnos nosaltres en casa dit Quer de Susqueda lo dit Jaume Fadri li recomana molt al dit Pere Sala dient a dit Quer que dit Sala estave de mala gana y que li donas recapte que dit Sala se estaria en lo bosch que es junt la casa de dit Quer y dit Quer respongue queu faria de bona gana com de fet feu y jo men pugi a Caros y quant torni me digueren mos companys que dit mon germa ere mort quel havia mort en Noguer de Batet a qui dit Pere Sala guardave que nosaltres lo portavem per composarlo y que dit Quer los havia dit que ell ere anat al bosch a portar recapte a dit Pere Sala y quel havia trobat mort que creye que essentse adormit lo dit Noguer de Batet a qui ell guardave lo havia mort y sen ere fugit y jo fiu soterrar en lo sementiri de Susqueda a dit Pere Sala mon mig germa que fiu cantar un capella de dita iglesia".

Els anys seixanta, abans que l'aigua deixés sota l'aigua el poble, les restes del cementiri de Susqueda foren traslladades al d'Amer. Qui sap si les despulles del germà d'en Serrallonga van traslladar-se a una fosa comuna o si queden, som les pedres de l'església i les antigues cases de Susqueda, com una part de la seva "història submergida".