L’any 2022 Irene Solà estava
immersa en l’escriptura de la novel·la “Et vaig donar els ulls i vas mirar les
tenebres” i va contactar amb mi per fer-me una pregunta sobre en Serrallonga.
El procés de documentació previ
es demostra importantíssim per a l’autora, com es dedueix de l’ample relació
d’agraïments que fa al final del llibre, que demostra la quantitat de fonts que
ha utilitzat.
En aquest cas el seu llibre
transcorre a les Guilleries, en un lloc isolat com podria ser el mas Claver, i
apareix un bandoler entre els molts personatges que transiten en aquell espai.
La Irene em va preguntar sobre
com entenia jo que seria la religiositat d’en Serrallonga i li vaig respondre
el correu amb un text que, finalment, vaig reutilitzar en un dels capítols
finals del meu llibre. La meva conclusió és que Serrallonga , com tota la gent
de la seva època, havien de mantenir el sentiment religiós forçosament, tot i
que aquest no condicionés ni impedís la seva vida airada, doncs la subsistència
passa per sobre dels límits que puguin posar els manaments.
La meva petita i potser
insubstancial ajuda a la Irene va quedar recollida en el capítol d’agraïments,
com el meu bloc va quedar citat en la
llista de fons documentals.
I sempre m’ha agradat pensar que
aquell “mossèn Ricard de la parròquia de Castanyet” que apareix en un dels
capítols de la novel·la és una mena d’alter ego meu, imaginat per la Irene, per a fer-me passejar per aquelles tenebres
que tan bé va escriure i descriure.
Jo, per la meva banda, he fer
passejar a en Claver per unes il·lustracions
tenebroses d’homes llops a Sant Martí de Cantallops que algun dia us
explicaré.
I així, tots plegats, anem
compartint, imaginant i creant històries
que enriqueixen el corpus literari, imaginatiu i llegendari de les nostres
muntanyes.
En aquest cas, però, el mèrit és
de l'autora, que ha elevar el
protagonisme literari de les Guilleries i les històries reals i màgiques que s'hi podien viure. Gràcies Irene.
“Et vaig donar els ulls i vas
mirar les tenebres” és el darrer èxit literari de l’escriptora Irene Solà.
L’any 2023 es va publicar aquesta
complexa trama ambientada a Les Guilleries, concretament en un mas remot
habitat pràcticament només per dones que rep el nom de mas Clavell. L'argument
se centra en la història de la família en el devenir d'un sol dia, però
explicada des de diferents òptiques, barrejant el passat amb el present i de
manera fragmentària.
La nissaga comença amb la Joana,
una serventa de Seva que fa un pacte amb el dimoni per trobar un home per
casar-se. A partir d'aquest acord segella el futur de les dones de la família,
que neixen i creixen al mas i viuen vides plenes de misèries.
La novel·la s'emmarca en un
extens context històric canviant amb cada generació i que va des del
bandolerime, passant per les guerres carlines a la Guerra Civil, pintant un
entorn marcat per la vida salvatge i la violència. Durant la narració també
s'incorporen elements del folklore, la mitologia i la cultura popular de
Catalunya, així com algunes receptes tradicionals que doten el conjunt d'un
aire màgic i tenebrós.
El diable no deixarà de rondar el
mas Clavell, escenari físic permanent i
protagonista de la història.
Sempre que pensat que el mas
Clavell que va imaginar la Irene Solà podia ser el mas Claver de Montsonís. En la quadrilla d’en Serrallonga hi havia un
bandoler anomenat Clavell, era en Guillem
Estrany, però era de Viladrau.
Per tant el mas Clavell hauria de
ser aquest Claver que hem visitat.
No és el més remot de les Guilleries,
el mas Serrallonga ho és força més avui en dia, però el mas Claver evoca aquella
vida passada de famílies allunyades dels pobles, en masos que aprofitaven
fondalades i feixes escadusseres que havien guanyat a la boscúria per a plantar-hi
conreus de subsistència.
I amb l’enrunament de la casa i la
malesa que reclama el que va ser seu fa segles,
el sentiment de pèrdua o l’ofec de solitud
s’accentuen.
La darrera caminada que vam fer per
la riera d’Osor va ser una bona excusa per anar a fotografiar el que queda del mas
Claver de Montsonís, que queda prop de la ruta.
El mas Claver, que quedaria
situat entre Sant Hilari i el coll de Querós, sobre el camí que porta fins a
Serrallonga, va tenir protagonisme en al història d’en Serrallonga i també en la
història popular de Sant Hilari Sacalm.
En aquest mas hi va néixer un
entranyable personatge l’any 1871, es tracta d’en Jaume Traveries i Riera
conegut com en “Jaumet del flabiol” que els darrers anys de la seva vida els
passà portant un petit carret amb càntirs de la Font Vella que oferia pels
carrers de Sant Hilari per treure’n unes monedes. De petit s’havia quedat mut,
diuen que d’un espant que li va donar el seu germà gran que el volia cremar i
l’únic so que feia eren les tretze notes escadusseres que treia del seu
flabiol. El personatge va donar nom als populars dolços de Sant Hilari, els
jaumets.
En quan a la relació del mas amb
en Serrallonga, queda descrita en el procés sumarial del bandoler, on hi ha
inserides diligències de càstig per haver estat fautors de la quadrilla de les Guilleries.
L’onze de febrer de 1631 Josep
Fontanella, procurador general de la baronia dels Savassona, escriu un informe on
explica que “a quatre del corrent mes
de febrer he trets tots los mobles de la casa del mas Claver y he espalladas
las portas y finestras de dita casa y aquelles he fetes paradar comforme per
dita sa excellentia me hera estat mandat”
El 1631 els barons de Savassona
ja havien deixat de protegir els bandolers nyerros i els perseguien, actuant també
contra els fautors com era aquest cas. El càstig consistia en condemnar la casa
expulsant els estadants, arrencant portes i finestres i paredant les obertures.
Josep Fontanellas continua i “mana
a tothom generalment que desta hora en avant
ninguna persona de qualsevol estament grau ho conditio que sia que gosi
ni presumesca estar ni habitar en al casa del mas Claver de la parrochia de
Santa Maria de Munsuli bisbat de Vich ni espallar las portas y finestras que
estan paredades sots pena de la vida y de sich centes lliuras barcelonesas”.
Com tants i tants masos de les
Guilleries que van ser castigats per la seva fautoria amb en Serrallonga, el mas Claver es va poder tornar
a habitar i va continuar la seva història aixoplugant noves generacions.
La condemna, també com tants i
tants altres masos de les Guilleries, va arribar el segle passat, quan el mas
es va abandonar i la gent va deixar de viure-hi.
Aleshores va començar el procés que
ha portat a l’inevitable enrunament d’un mas que, encara es percep, havia estat
força gran. En les fotografies de Lluís
Balasch de l’any 2008 encara es veia la façana completa, tot i haver caigut el
sostre. Avui en dia mitja façana ja és a terra, la malesa ha ocupat tot l’entorn,
i la masia està totalment condemnada.
És un d’aquells llocs on t’atures
i, al mig del silenci, notes la presència de la història i la nostàlgia per la
vida que va marxar-ne. Tot això sota la mirada, no gaire lluny, dels esqueis de
la muntanya de la Coma, que semblen vigies petris de tot el que ha succeït als
seus peus.
La plana de Vic era una mena
de “far west” on campaven els bandolers.
El novembre de l’any 1628 el
Fadrí de Sau i altres bandolers de les Guilleries rondaven pel bosc d’en Mansa
de Taradell. Miquel Paracolls de Malla i Antoni Vila, el mateix baró de
Savassona, soparen a l’hostal de l’Albareda del municipi.
L’endemà se n‘anaren tots, excepte
el baró, cap a can Quadres, una masia important del terme de Gurb. En la colla
hi havia el Fadrí de Sau, l’Antic Gornés de la Cellera de Ter i en Cristòfol Madriguera
de Taradell i deu bandoler més.
Pel camí els bandolers van creuar
per Vic i a l’alçada de la capella del Remei es detingueren a descansar sense
que ningú els molestés. Allà sis bandolers es van separar del grup i la resta s’arribaren
fins el mas Quadres.
Arribaren a la gran masia amb
la pretensió de robar-hi, però com que la gent de la casa es va fer forta i no
la van poder assaltar, els bandolers van optar per cremar-los els pallers i una
cabana de l’exterior. Fet això seguiren el seu camí fins acabar al jornada.
Per les festes de Nadal de
l’any 1630 van fer el mateix amb els pallers del mas Presseguer de la Garga, a
Sant Martí de Centelles.
