La vila de Sant Joan de les
Abadesses, a la comarca del Ripollès, és
una de les més carregades d’història majúscula del nostre país. Història i mitologia. Des de la importància
del seu monestir al llarg dels segles, fins el record del mite del Comte Arnau.
Però a tota aquesta història i
a tots aquests mites hi podem afegir encara moltes més històries i llegendes
sobre bandolers. I, sorprenentment, també sobre el bandoler Joan de
Serrallonga.
Hi ha històries i records
precisos del seu pas per Sant Joan. Però abans d’ell en trobem d’altres que
evoquen el record d’altres bandolers i també dels nyerros.
En el segle XIX el sacerdot i
historiador català Pau Parassols Pi, precisament nascut a Sant Joan de les
Abadesses l’any 1828, escrivia en el seu treball “Nyerros i cadells” que Bernat
Cadell, un dels capitostos del bàndol cadell (la facció enfrontada als nyerros del
Conflent) era nascut a la casa forta de la Serra de Cadell, una masia important
de Sant Joan de les Abadesses.
Segons Parassols els cadells
haurien infringit fortes pèrdues als nyerros en una brega succeïda a Ogassa,
port del serrat dels cadells, on durant anys s’hi trobaven restes d’armes i
restes d’homes morts en la lluita, en una fondalada anomenada “sepultura dels
nyerros”.
Amb tot, les apreciacions de
Parassols s’han demostrat incertes i les hem d’entendre en el marc de la protohistòria
del nostre país. Lluís Maria Soler i Terol, historiador i biògraf del bandoler
Rocaguinarda, va desmentir la vinculació dels Cadell de Prullans amb els
cadells d’Arsèguel.
També forma part d’aquest “error”
de la protohistòria catalana la teoria escrita l’any 1895 per Celestí Barallat Falguera. Aquest advocat, botànic i erudit, va defensar
que el bandoler Serrallonga provenia de la família noble de Bernat Hug de
Serrallonga, al Vallespir. Aquesta nissaga medieval entronca amb Sant Joan de
les Abadesses perquè en el segle XIII van comprar possessions a l’abadia, en
concret els castells de Llaers i Milany.
Però l’intent de Celestí
Barallat per atorgar pàtina de noblesa al Don Joan de Serrallonga també va ser
més invenció que no pas erudició.
Segons Joan Fuster la
mitologia del mite d’en Serrallonga es va tancar l’any 1900 amb la publicació
del poema “La fi d’en Serrallonga” de Joan Maragall. El mateix que va fer
estades sovintejades a Sant Joan de les Abadesses, on va trobar la inspiració
per al famós poema “La vaca cega”. Qui sap si en una d’aquestes estades va
sentir parlar a Sant Joan del bandoler i va trobar aquí també la inspiració per
al seu poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada