Lluís Tallades, àlies lo
Gollut va participar en la mort d’Antoni Molins de Viladrau, el de juny mes de 1628.
L’historiador Rafel Ginebra i Molins publicà un article en la revista “Monografies del Montseny” titulat “Tradició i Història: l’assassinat d’Antoni Molins (1628) i el duel entre Serrallonga i Fèlix de Torrelles”.
L’article partia del relat
de Josep Molins que va deixar escrita, a finals del segle XIX, la memòria de la família. Segons aquesta Antoni Molins hauria mort d’un tret, a la
plaça de Viladrau, en una discussió del joc de pilota. La realitat, però, fou
que Molins va morir en una topada amb la quadrilla d’en Serrallonga.
El curiós del cas, però, és
que realitat i fantasia es van relligar de tal manera que la família Molins va
arribar a donar per certa una teoria que arrancava de la literatura. En la
comèdia “El catalan Serrallonga y vandos de Barcelona”, de Coello, Rojas i
Vélez, el noble Don Joan de Serrallonga es llençava a la vida de bandoler
després de tenir unes raons al joc de pilota amb Carles de Torrelles que van
acabar amb la mort d’aquest darrer. Les diferents generacions dls Molins de
Viladrau van arribar a pensar que la mort del seu avant-passat hauria inspirat
la trama de la comèdia.
Anaven equivocats. Va ser la comèdia la que va inspirar la
teoria sobre la mort d’Antoni Molins.
Rafel Ginebra dubtava sobre
la veracitat de la història i va trobar la veritat en el procés sumarial del bandoler Joan de
Serrallonga, on el bandoler declarava:
“E
més dich señor que lo dia que nosaltres matàrem a Antoni Molins de Viladrau
nosaltres anàrem a robar la casa de T. Ginesta de Montseny , que nosaltres érem
Lluís Tallades dit lo Gollut, Pau Moner, Miquel Coma de Fornils, Francesc Moner, T Llorens de Sant Esteva de Llèmena y
T. Roure de Anglès ... y essent exit lo sometent y entransen per lo bosch hont
nosaltres erem y haventnos descoberts comensarem de envestir-nos y nosaltres
tornarnos a ells a cops de escopetades, y aprés sabérem havíem mort al dit
Antoni Molins”.
Vet aquí com s’esdevingué realment la mort d’Antoni
Molins, participant com a sometent alçat el 15 de maig de 1628.
Història i ficció es
confonent en aquest episodi. Una demostració de com la llegenda ha envoltat
sempre els territoris on va viure en
Serrallonga.
Antoni Molins va deixar una
sola filla, Maria Molins, que el 1639 es casaria amb Pere Iglésies, del mas
Iglésies de Santa Creu d’Horta (avui terme d’Osor i una de les heretats
principals del terme). Es dóna la curiositat que Pere Iglésies va comprar la
Sala de Viladrau (la masia on va néixer en Serrallonga) el 23 de setembre de
1648, quan després de la mort de Serrallonga i del seu germà i hereu Antoni i d’uns
plets, el gran casal fou subhastat. La Sala va romandre dins el patrimoni dels
Molins de Viladrau (o Iglésies de Santa Creu d’Horta) fins l’any 1748, quan fou
venuda a la comunitat de Beneficiats de la Pietat de Vic.
Una ironia de la història: el casal dels Sala en mans d’una família que havia patit en carn pròpia els actes delictius del fill més cèlebre que hi havia nascut.
L'article sencer sobre la mort d'Antoni Molins el podeu llegir en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada