divendres, 27 de gener del 2023

EL GOLLUT AL BALL D'EN SERRALLONGA

 




En Lluís Tallades, àlies el Gollut, va entrar  a formar part també d’algunes versions del ball d’en Serrallonga. No el trobem en tantes versions com el Petit Gornés de Plantadís (La Cellera de Ter), però fou prou conegut com per a trobar-lo almenys en dues.

La primera és la de 1900 de Guardiola de Font-Rubí (Penedès) . Forma part dels manuscrits dels balls al Penedès. Recollits i transcrits per Martí Figueres Gili (1859-1925), de Sant Martí Sarroca, pagès i folklorista conegut com el “Vell Saquetes” i publicades en facsímil en el llibre L’ombra d’en Serrallonga, editat el 2015 per a commemorar els 35 anys de la recuperació del ball a Vilafranca del Penedès.

En aquesta versió lo Gollut és un bandoler  que es fa el valent davant el Serrallonga, tot i haver-se trobat amb un dimoni que l’havia fet pujar dalt un arbre de tanta por:


Jo soch aquell gran bandoler anomenat lo Gollut, aquell del goll ben gros
Vinc de aquella terra que ja podeu anar vós.

Valga’m Déu Serrallonga
A on m’heu fet anar
Que ja hi podeu anar vós
Que jo no hi vull marxar.

Quan penso en anar allà
Tot ne tremolo de por
Quin espant me’n va ocupar
Lo dimoni del Trochó

Quan veig aquella bestiassa
Que venia camí ací
Jo que pujo dalt un roure
M’hi vaig estar fins l’endemà

Lo cor sempre m’he feia tripi i trapo
Que si està per aquí amagat
I amb baixo de lo roure
Te la pota com un nap

Serrallonga, de això no que quedeu admirat
Que sempre hi ha una hora al dia
Que el home viu descuidat.

Que si jo hi hagués ben pensat
Amb les que porto aquí al costat
Amb un cop de pistola
Li feia petar el cap

La segona versió del ball en que apareix lo Gollut és la de la vila de Gràcia. El folklorista la va recollit l’any 1933 en un llibret editat pel Club Excursionista de Gràcia. Aquí el paper del personatge és més curt, limitant-se a un intercanvi de tres frases.

El personatge diu, en el ball, ser de Querós, en comptes de Vilanova de Sau, com era l’autèntic bandoler:

 

Gollut -Serrallonga, Déu vos guard, jo som el Gollut de Carós, d’aquella mala terra d’on solíeu córrer vós.
Serrallonga -Vés, que t’en faig hereu de al Casa de Pinós.
Gollut- Vinguen los actes.
Serrallonga -Tira si pots
Gollut - Tiraré, mataré i robaré tant que podré.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Querós va pertànyer al municipi de Vilanova de Sau fins que al fer-se les províncies, el van segregar i el van sumar a Sant Hilari Sacalm, en província de Girona.
Quan en Serrallonga vivia Querós, això pertanyia al terme de Vilanova. Per tant, és igual de cert dir una cosa o l'altra.

rdilme ha dit...

Moltes gràcies per la informació.
Ara entenc perquè els capítols matrimonials d'en Serrallonga i la Margarida es van fer en al rectoria de Vilanova i no la de Querós.
Una informació molt útil.
Merci.

Ricard Dilmé