UN TRET EN LA NIT

 

Quan cau la nit jeuen els seus racons, però sense tancar els ulls. Un dels homes queda fora de la cova, fent la guàrdia. La lluna plena brilla de nou en el cel.

L’home esguarda entre la foscor, és aleshores quan el temor se li torna terror, la bèstia ha emergit rera seu. Allò que se li abraona és la imatge del dimoni? Un animal pelut gegantí, amb rostre de llop i grans mandíbules, però amb cos d’home sota una coberta de pèl.

I se li tira a sobre. I té temps de disparar-li un tret de pedrenyal. I la llum de la pedra foguera és com un llampec que il·lumina breument la nit, com breu és el temps que li queda a aquell pobre desgraciat abans de la mort.

EL LOUP-GAROU DE LA GASCUNYA

 

I és en aquell espai arrecerat on un dels homes de la quadrilla, l’occità conegut com  “el gavatx  d’en Serrallonga” els parla del “loup-garou”, una bèstia apareguda en els boscos de la seva  Gascunya natal que matava pagesos d’una manera horrible, igual com havien trobat el company. 

La història és terrible i aquells homes  rudes i descreguts comencen a sentir l’alè de la por.

I A FORA CAU LA TEMPESTA

 

Els bandolers segueixen el camí després d'enterrar les despulles del seu desafortunat company. Ara ho fan callats i una mica temerosos, potser ara ja no busquen una bruixa sinó un dimoni.

Són en els altiplans del Collsacabra, han deixat enrere les Guilleries, quan el cel s’ha tapat de sobte, i els llamps han vingut cedits d’una tempesta d’aigua  com mai havien vist. 

Sort que han trobat refugi dins una balma. Fora, cau la tempesta.

UN COS -DESTROSSAT- AL BOSC

 

Amb les primeres llums del dia i les boires de la matinada Serrallonga i els seus es sorprenen de no trobar el vigia al lloc. 

Enlloc seu, un rastre de gotes de sang presa entre la malesa de falgueres. 

El segueixen fins arribar a una clariana on troben el cos del seu company. Queden petrificats. 

El troben totalment destrossat, un grumoll de carn i roba plenes de sang. Terrible. 

Quina bèstia pot haver fet aquella carnisseria?

UNA BÈSTIA EN LA NIT

 

Amb les darreres llums del dia els bandolers busquen una balma on passar la nit i un d’ells es queda fora fent guàrdia. 

Estem en el cicle de lluna plena i aquesta emergeix i s’imposa dalt el cel fosc. El silenci cau, trencat només per la remor d’unes branques que es mouen. Una bestiola pensa el vigia sense fer-ne cas, uns senglar o una daina...

Però a l’home se li ha glaçat la sang, la remor s’ha acostat i s’hi ha afegit el ronc d’una bèstia, al que ha seguit el baf pudent d’una boca plena d’ullals, la boca d’un infern.

Massa tard, ha estat només una llambregada, la terrible bèstia se li ha tirat al coll.

La sang que ha  brollat ha callat qualsevol crit i la mort ha estat ràpida i silenciosa.

UN MAS SENSE ÀNIMA

Al mig de l’espessa boscúria apareix el Mas Clavell. Semblaria un lloc de vida al mig d’aquell immens paratge perdut i solitari, però la vida és el que menys sobra en aquell mas. 

Hi viu en Clavell sol, un home rude i més feréstec que el mateix entorn.  

Malcarat, de curtes paraules, en aquell home ha desaparegut  qualsevol bri d’humanitat. 

No en treuen res quan li pregunten per la bruixa. I  segueixen el seu camí, deixant enrere aquell mas isolat.

 

LA CACERA DE LA BRUIXA

 

Allò no pot quedar així, la bruixa ha de ser castigada. 

Els homes de la quadrilla arriben al mas Serrallonga, aquell dia no aniran a robar cap mas ni cap camí ral. Aquell dia han de caçar una dona.

I s’endinsen de nou en els boscos de les Guilleries, llòbrecs i atapeïts. Sense quasi camins, sembla un lloc que es tanca sobre si mateix per a impedir que ningú el traspassi. 

De fet això sempre ha estat la protecció d’aquells homes fora de la llei.