EL VILAR DE SANT BARTOMEU SESGORGUES

 

Prop de la festa de Tots Sants de l’any 1628, amb Serrallonga al davant, la quadrilla de les Guilleries va baixar a la plana de Vic per anar a robar una casa rica: el Vilar de Sant Bartomeu Sesgorgues, avui terme de l’Esquirol.

Els homes es van trobar en un bosc prop de la masia i quan fou la tarda van envestir-la. Van tancar els estadants dins la cuina i van pujar dalt la casa on espatllaren caixes i cobres i robaren el que trobaren.

El botí van ser trenta lliures i altres diners, una tassa de plata i roba, de la que en feren farcells i cadascú en carregà un.

Com que no els va semblar prou s’emportaren l’amo de la casa lligat per boscos i muntanyes per a obtenir-ne un rescat de dues-centes lliures que els portà un germà del segrestat.

Finalment es repartiren el rescat en un bosc que hi ha davant la masia dels Sanglas de Querós.

En aquell robatori i segrest hi participaren en Serrallonga, els seus germanastres Pere i Joan, Antic i Gabriel Gornés, els Ganyada de Rupit, Joan Vila de Gallifa, Gabriel Lloret i el Fadrí de Sau.

LA SANGLES DE RODA DE TER

En el municipi veí a Manlleu , a Roda de Ter, va tenir lloc un curiós episodi fruit de les desavinences dels mateixos homes de la quadrilla de les Guilleries.

L’agost de 1627 la quadrilla d’en Serrallonga estava a la Garriga i alguns van decidir anar a robar la masia de Can Vall de Monteugues sense dir-ho al seu cap. Serrallonga se’ls va avançar i amb alguns de la colla van fer el cop.

Amb en Serrallonga anaven els germans Gorners de la Cellera de Ter i en Miquel Campeny d’Arbúcies.

Els altres, amb el Fadrí de Sau al davant, es van “picar” i van decidir anar a robar  força lluny: el mas Sangles de Roda de Ter.

Segons el Fadrí de Sau “concertarem de anar ab lo Serrallonga y altres de la quadrilla a robar la casa den Valls de Montengues y apres lo Serrallonga y uns quants de aquells anaren a robarla y nosaltres anàrem a robar la casa den Sangles del terme de Roda “

Amb el Fadrí de Sau anaven en Puig de la Vall, en  Miquel Miarons, els germans Ganyades de Rupit, en Serrador de Susqueda i en Segimon Cors àlies “la Guilla”.

L’assalt els va sortir bé perquè en van emportar 300 lliures (que era un dineral), culleres de plata i anells d’or, roba de lli i de llana, que es van repartir a parts iguals entre ells.

Tot i aquesta picabaralla entre grups de bandolers, la fraternitat de la quadrilla era prou sòlida per a impedir cap traïció o abandonament.

 

CANÇONS DE BANDOLERS I LLADRES DE CAMÍ RAL: JOAN SALA I VILADRAU

 

Josep Gibert havia d'incloure en el seu recull de cançons de bandoler, necessàriament, la que es titula "Don Joan de Serrallonga".

La cançó amb mes versions de lletra i la més tradicional, junt amb "Les ninetes ploren".

És una cançó biogràfica amb arguments manllevats de la llegenda del bandoler i de les versions romàntiques del XVII (el fet de fer-se bandoler a causa d'una baralla en el joc de la pilota) i finalitza amb un episodi en el qual el bandoler i la Joana roben en un hostal.

És una balada que apareix en diversos cançoners (amb el títol que presentem aquí, "Serrallonga" o "Cançó d'en Serrallonga") i que ja aplega Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Folgueroles (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO.

 També la publica Milà i Foantanals al "Romencarillo Catalan" de l'any 1882. També la trobem inclosa dintre "Folk-lore musical - Cançons populars" (1908) d'Eusebi Bosch i Humet.

De versions en trobareu diverses i se s'han editat en disc. Jo em quedo amb la de Fermí Reixach de 1976. És la versió que de joves cantàvem pels marges de les festes majors, abans que sortís el sol. Records.

"TRUCAFORT, EL GRAN BANDOLER OBLIDAT DE CATALUNYA" DE CARLES RAURELL VIDAL

 

Faig una sincera  recomanació en aquest bloc "nyerro" d'un llibre sobre un "cadell":

"Trucafort. El gran bandoler oblidat de Catalunya" de Carles Raurell Vidal.

El treball de Carles Raurell sobre el bandoler osonenc va obtenir el Premi Plana de Vic de recerca i acaba de ser publicat per Farell Editors.

Gabriel Torrent de la Goula (c.1588-1616), conegut com a Trucafort, és el bandoler cadell més important de Catalunya i el cap de la quadrilla més poderosa del Principat. Amb aquest llibre rescatem la seva biografia de l’oblit. Trucafort nasqué a Sant Martí Sescorts, Osona, en el si d’una família masovera molt humil. La seva activitat bandolera transcorregué entre Solsona, Tous, Barcelona, Tossa de Mar i Montalbà del Castell (Catalunya Nord), i especialment a la Catalunya Central.

En destaquen les bregues amb Rocaguinarda a Ripoll el 1611 i l’assalt als carros de la moneda a prop de Tous el gener de 1612, fet pel qual fou durament perseguit pels comissaris reials. Robatoris, segrestos i bregues amb els sometents conformaren la seva quotidianitat. Fou sotmès a una trepidant i espectacular persecució el maig de 1616 que el portà des del Brull, en ple Montseny, travessant els boscos del Collsacabra fins a la vall d’en Bas, on finalment serà capturat i portat a Barcelona.

Un veritable protagonista del bandolerisme dels segles XVI i XVII que mereixia un llibre per a  donar llum a la seva biografia.

GABRIEL TORRENT DE GOULA, ÀLIES TRUCAFORT

 

Algunes fonts assenyalen que el de Manlleu seria en Gabriel Torrent de la Goula, bandoler cadell conegut amb el sobrenom de Trucafort. El cert, però, és que va néixer a Sant Martí Sescorts, terme del poble veí de l’Esquirol.

Els orígens de la seva família són a Sant Martí Sescorts per després establir-se com a masovers al mas la Goula de Torelló, cap a finals del segle XVI ja seran els propietaris. L'hereu de la Goula fou el seu germà gran Bernat, àlies Galant de la Goula, membre dels cadells. El qual s'uní amb els Coixard de Manlleu, fou capturat el 8 de desembre de 1605, per ser torturat i penjat a Vic a finals del mateix any. Aleshores en Gabriel i un altre germà, en Pau, entraren a formar part de la quadrilla del Coixard. Posteriorment cap al 1611, quan els Coixard van marxar cap al vescomtat de Bas, encapçalaren la facció a la Plana de Vic. Van ser coneguts amb el nom de la quadrilla d'en Trucafort.

El 1612 disposava d'una força d'aproximadament uns cinquanta homes. L'any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada; perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien. Durant cinc anys varen aconseguir ser els bandolers més buscats del Principat. El 22 d'octubre de 1615 es va produir una batussa a la Masia de la Vall, a Mura, entre la quadrilla d'en Gabriel Torrent de la Goula i la quadrilla d'en Jeroni Ramona.

Finalment, el mes de juny de 1616 va ser capturat en una masia de Sant Esteve d'En Bas, fou dut a Barcelona on fou executat a tall d'exemple, la sentència era "llevar los punys" que eren cremats davant el pres, per seguidament ser assotat i esquarterat públicament.

Si voleu saber més sobre aquest bandoler cadell esteu d'enhorabona perquè Farell Editors acaba de publicar el llibre "Trucafort, el gran bandoler oblidat de Catalunya", del qual és autor l'historiador sabadellenc Carles Raurell Vidal. Imprescindible per a conèixer la història d'aquest bandoler coetani d'en Serrallonga. En parlo en la propera entrada del bloc.

CRISTÒFOL MADRIGUERA A MANLLEU

 

En el procés sumarial d’en Serrallonga no hi ha notícies d’actuacions o estades del bandoler i la quadrilla en aquesta vila osonenca. No es buscarien problemes en un territori controlat pels Cadells, a diferència de les terres dels Vilademany i els Savassona (Taradell, Sau, Querós, ...) on gaudien de protecció i llibertat.

Tot i això  un dels nyerros de la quadrilla d’en Serrallonga s’hi podia acostar amb seguretat, es traçava de Cristòfol Madriguera, lloctinent de la quadrilla, bandoler nascut a Taradell.

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi tenim notícies del pas d’en Madriguera per Manlleu a partir de les declaracions d’un tal Rafel Soler que diu “he hoyt dir a molts en esta ciutat y també a gent de Manlleu que Cristofol Madriguera de Taradell lladre de pas reve algunes vegades en casa lo balle Pla de Manlleu que li es onclo y també en casa de Onofre Vilaro teixidor de dita vila de Manlleu que li es cunyat”

El fer que el batlle de la vila fos parent de Madriguera va permetre a aquest moure’s amb força seguretat en el municipi. Tot i que alguns procuraven com atrapar-lo.

Rafel Soler també declara que hauria tractat amb el veguer de Vic de trobar la manera de capturar a Madriguera durant les seves estades a Manlleu, cosa que no van aconseguir perquè el lloctinent de la quadrilla va acabar morint en la brega amb el sometent d’Osor al coll de Nafré, el gener de 1630.

ELS DE MANLLEU, CADELLS

 

Aquesta dita popular ens explica la filiació de la vila de Manlleu al bàndol Cadell, durant el conflicte que es va estendre des de l’Edat Mitjana i fins el segle XVII, amb els Nyerros. Manlleu se situà al costat dels cadells i ho va fer per al vinculació familiar dels Paratge de Bellfort amb els Malla, principals cadells de la plana de Vic.

La masia de Bellfort data del segle XII i es tracta d’una domus o casa fortificada que pertanyia a la petita noblesa. En el segle XVII passaria a mans de pagesos, però abans, a finals del segle anterior, era propietat de Segimon Paratge i de Bellfort, capitost bandoler de la facció dels Cadells.

Més llegenda que no pas història. Domingo Torrent i Garriga en el llibre Manlleu, croquis para su història, editat l’any 1893, ens explica que la quadrilla d’en Serrallonga feien aparició, l’any 1633, a la vila per la zona del torrent de Camporat, al nord de la vila manlleuenca, per tal de portar a terme les seves malifetes.

Els veïns de Manlleu, juntament amb els de Torelló, van aixecar el sometent i van vèncer una cruel batalla on deixaren una alta quantitat de cadàvers del bàndol dels bandolers.

Serrallonga va haver d’abandonar la zona a corre-cuita i es refugià amb la seva estimada Joana per les Guilleries, just abans de ser capturat.

Aquesta llegenda recollida per Domingo Torrent corrobora que Manlleu era vila de Cadells i que en Serrallonga no s’hi podia acostar.

En aquesta i les properes entrades del bloc us parlaré dels episodis de bandolerisme a l'entorn de la vila de Manlleu, que van donar cos a la presentació del llibre que hi vaig fer fa uns mesos.