dimarts, 29 de gener del 2019

LA CÚPULA DELS JOGLARS






Ben a prop de l’església de Pruit, al costat mateix de la carretera, ens sorprèn l’arquitectura desentonant però pràctica de la cúpula d’assaig de la companyia de teatre Els Joglars.

Es tracta de la cúpula geodèsica construïda l’any 1976 per a servir d’espai d’assaig a la companyia de teatre que trobem vinculada al nostre bandoler per haver creat i representant l’obra “Alies Serrallonga”.

La imatge del bandoler també va ser utilitzada per al companyia dirigida per Albert Boadella, amb una visió particular i que de nou demostra la mal·leabilitat interpretativa que es pot fer d’en Serrallonga.

Ho explicava el crític teatral Xavier Fàbregas en la revista Destino l’any 1975:

“Alies Serrallonga és una reflexió sobre Catalunya i els catalans, on el sarcasme serveix als Joglars de revulsiu i de definició, al mateix temps, davant la peripècia col·lectiva, la nostra, feta de queixes, justificades algunes i demostració d’una ineficàcia secular i congènita les altres.

A Alies Serrallonga la figura del bandoler apareix envoltada d’una sèrie d’elements populars ja que en realitat és ell mateix qui s’ha convertit en un element més dels signes identificadors d’una cultura. Dins d’aquest context s’ha de considerar l’actuació del bandoler i dels seus homes, a fi de comprendre la seva dialèctica amb el poder constituït, un poder llunyà i estrany que no brota del país, sinó que plana sobre ell.

A l’obra podem distingir tres etapes successives. En una primera la societat agrícola s’autoabasteix, sense advertir que el seu esforç col·labora a sostenir les forces que frenen el progrés i que acabaran per enfonsar-la; un segon moment el defineix la falta de béns necessaris i la insurrecció que segueix; la tercera etapa ens il·lustra sobre els mecanismes de repressió i ens situa davant dos mons que mútuament s’exclouen.

En el sarcasme abocat sobre el món convuls i vital dels pagesos i bandolers –dues vessats d’una mateixa manera de ser- apareixen els tons càlids que donen la comprensió a un fet entranyable; el món del poder, representat per la cort dels Habsburgs, el veiem en tot moment com un món grotesc, d’una negativitat radical. Al no mantenir relacions amb el poble el poder es converteix en una superestructura que sols pot sobreviure mitjançant la negació de la història; i aquesta negació sols pots prosperar mitjançant la violència sistemàtica”.


Uns Joglars encara arrelats a la terra, amb tot el potencial creatiu i sarcàstic, que conreaven bones crítiques i eren la punta de llança del teatre català més inquiet i reconegut. Amb els anys les coses canviarien dins el cap d'Albert Boadella.

En Serrallonga dels Joglars no es va arribar a assajar dins al cúpula de Pruit atès que l’obra va estar en cartellera de 1974 a 1976 i la cúpula fou construïda en aquest darrer any.

Sí que ho feren a Pruit, doncs el grup teatral s’hi havia instal·lat el 1972 i els assajos d'”Àlies Serrallonga” es feren entre juliol i novembre de 1974.

divendres, 25 de gener del 2019

LA LLEGENDA DEL BAC DE COLLSACABRA




El Bac de Collsacabra és una de les masies més impressionants de la rodalia, construïda al segle XVIII, esmentada ja al segle XII. Té una estructura semblant al Palau Episcopal de Vic. Té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser. Verdaguer hi passà alguns estius acompanyant en algunes ocasions el bisbe Josep Morgades (l'agost de 1885 i de 1886, l'agost i setembre de 1887 i 1889). 

L’ impressionant edifici pairal explica prou bé que devia ser una de les principals i riques de la contrada i per aquest motiu no és d’estranyar l’existència de llegendes al seu voltant, com era propi d’anys passats. I alguna d’elles relacionada amb el bandoler Serrallonga.

Francesc Badia, en el seu recull “Llegendes i romanços del Collsacabra” (2016) n’explica una que relaciona el bandoler amb aquesta masia. 

En aquesta ocasió situa la llegenda en aquest mas del Collsacabra, però també la reconeixereu ubicada en una altra masia important del país, com és el Sobirà de Santa Creu a Osor.

El nom de la llegenda és “En Serrallonga, l’amo del Bac i la mesura rasa”.

“L’amo del Bac de Collsacabra tornava a Pruit acompanyat pel rector d’aquesta parròquia. Desprès d’acomiadar-se del capellà i prop de la casa del Bac, en un lloc conegut com a roures de l’amo, un escamot de trabucaires d’en Serrallonga el segrestà.  Varen dur-lo al castell de Cornils, situat sobre el Puig de la Força de Tavertet, tancant-lo dins la presó, i, un cop fet això demanaren un rescat d’una mesura rasa  d’unces d’or.

A can Bac van acceptar el pagament, essent en Roig, el masover, qui els hi va dur.

El sac era tant ple, que la mesura quedà encimbellada. Era de nit. Un cop arribat al lloc acordat, i, en presència dels seus homes, en Serrallonga passà la punta del trabuc per damunt la mesura, fent aqueixa quedés rasa. Un plegat de monedes varen caure al terra, mentre la quadrilla s’ajocava a collir-les. En Serrallonga va ventar un cop amb el trabuc en arribar-hi, cridant-los-hi que les deixessin estar...

-  A cada u, el que sigui seu! Tracte és tracte. “

Al Bac també hi havia fet de pastor en Salvador Casasubiranes, àlies Manxol, detingut pel haver acompanyat en Serrallonga i la Joana Macissa per les muntanyes del Cabrerès.

A en Manxol el perseguia l'hereu Sitjas , batlle de Sant Andreu de la Vola. L'atraparen al puig Urri, un puig situat prop del Bac :" uns dels meus fadrins encontraren al dit Manxol a la sima de Puig Hurre segons me digueran y mel portaren".


dilluns, 21 de gener del 2019

"JO SO JAUME GANYADA"




En Jaume Ganyada, havia anat amb la quadrilla de de bandolers i segons les declaracions del bandoler Guillem Estany:  una vegada viu que lo Jaume  Ganyada encomana a dit Curriol dos pedrenyals curts pera quels hi fes adobar y dit Curriol sels ne porta yls feu adobar y al cap de dos dies los torna y dona a dit Ganyada bons y adobats”.

A banda d’altres referència que trobem d’ell en el procés sumarial d’en Serrallonga, el trobem com a un dels protagonistes de la brega que va tenir lloc al coll de Nafré l’any 1630 amb els homes del batlle d’Osor, incident objecte del procés sumarial obert per la Cúria d’Osor amb la finalitat d’aclarir la certitud de la mort de Cristòfol Madriguera.

El 24 de gener de 1630 la quadrilla d’en Serrallonga era pels entorns d’Osor i el batlle , en Benet Quintana, i els seus homes els perseguiren fins a coll de Nafré. Allí va tenir lloc un intercanvi de trets i , segons un testimoni, en resultaren ferits en Cristòfol Madriguera de Taradell , en Joan Caminades “àlies Barrubau” de Vilanova de Sau  i en Jaume Ganyada de Rupit.

Tots tres es refugiaren a Can Marquès de Susqueda, mentre la resta fugien pel bosc de Rocasalvas perseguits pel batlle i el sometent. 

El batlle d’Osor van recular fins a can Marquès i posaren setge a la casa. Ja a la nit la resta de la quadrilla tornà a la casa i enmig de moltíssimes escopetades alliberaren els companys atrapats, moment en el qual fou mort pels lladres Gaspar Carbonell d’Osor.

Segons un dels testimonis que declaren en el procés en Cristòfol Madriguera caigué ferit de  mort a coll de Nafré i dos homes se l’emportaren a pes - un d’ells seria en Jaume Ganyada- mentre la resta de bandolers mantenien a ratlla el sometent.

En Jaume Ganyada devia ser un tipus abrandat, doncs segons les declaracions  Joan Montsegur , en dels testimonis, que l’identificà : “estant arrimats ab unas alsinas y, nosaltres, en campa ras, los quals jo no’ls coneguí, sinó sols a hu que’s diu Jaume Pandís, dit Ganyada, lo qual, ab alta veu, cridava “Jo só Jaume Ganyada”. Y ab la paraula jo’l coneguí molt bé, perquè abans que ell se posàs ab mal ni anàs aquadrillat, jo l’havia hoït a parlar en algunes ocasions”.