VOLANT SOBRE EL SETGE DE SALSES

Aquesta és una de les pàgines que més m'agraden del llibre.

Es tracta d'un vol en picat al llarg del camp de batalla del setge de Salses, fent una aproximació cap a la fortalesa i arribant fins a la trinxera on es troben els protagonistes del còmic.

Les imatges mostren el procés creatiu, des del primer esboç, passant per les tres vinyetes entintades i la pàgina definitivament acabada a color.

La fortalesa de Salses

El magnífic castell o fortalesa de Salses era un enclavament estratègic en la frontera catalana amb França. De sempre havia estat el bastió protector de l'entrada al Rosselló català.

L'any 1639 , durant la Guerra dels Trenta Anys que mantenien França i Espanya, els francesos havien ocupat la fortalesa fronterera. Dotze mil catalans van anar-hi per a recuperar-la en el conegut com a Setge de Salses que va durar tres mesos. La meitat d'aquests catalans hi van deixar la vida.

És un dels espectaculars casos de mobilització dels catalans en defensa de les seves terres.
El 1659, amb el Tractat dels Pirineus, Espanya va cedir tot el Rosselló català a la corona francesa i es va perdre tot allò que vint anys havia costat tant de defensar.

EL MEU PRIMER SERRALLONGA

L’any 1985 vaig publicar un dels meus primers còmics d’aficionat a la revista local de Santa Coloma de Farners RESSÒ: “La vida i la mort de lo bandoler Serrallonga”.

Les dues pàgines que publicava mensualment van ser editades en format de llibre per la mateixa revista l’any 1987.

El meu dibuix no era pas massa bo, però almenys va servir per a donar a conèixer la biografia del mític bandoler de les Guilleries.

Aleshores ja vaig veure que era un personatge molt atractiu per al públic del país.

Jo mateix feia la distribució del llibre i allà on el portava s’acabava esgotant (Arbúcies, Viladrau ...). També el vaig portar a l’estand que amb els companys de la revista El llibre de la Selva teníem en el Saló del Còmic de Barcelona el 1987 i , tot i que allò estava ple dels millors còmics dels millors autors mundials, vaig acabar venent els cinquanta exemplars que vaig poder carregar amb mi.

Jo vaig quedar atrapat pel personatge , com també per l’època històrica.

Quan vaig veure que TV3 produïa “La llegenda del bandoler Serrallonga” vaig entendre que hi hauria un revifament de la figura del bandoler.

I a mi , personalment, em va portar a pensar de tornar a dibuixar-lo.

Nota : la imatge està extreta del la web www.grupelsisards.cat/comic/.

ELS PERSONATGES

El que havia de ser una proposta de portada es converteix en una de les pàgines de les guardes del llibre i serveix per a presentar cinc dels personatges que es repeteixen al llarg del còmic:
- En Serrallonga
- La Joana Massissa, l'amor del bandoler i companya guerrillera
- Tomàs de Banyuls, baró de Nyer, noble rossellonés que deixa les terres del Conflent per ajudar el seu país
- El tinent Montpalau, dels regulars de la Generalitat, qui farà una transició personal cap el compromís
- La capitana Aina Ballester, integrant dels corsaris mallorquins que posar-se al servei de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.

LA PORTADA

Aquesta és la portada per la qual m'he decidit.
Simple, amb la única presència del bandoler, buscant que la imatge ajudi a visualitzar el còmic des de l'estanteria estant.

PRIMERA PÀGINA : SANT HILARI SACALM

El mes de setembre el còmic estava enllestit.
L'octubre, però, hi he afegit quatre noves primeres pàgines.
El motiu: considerava que quedava alguna cosa penjada en la història que havia explicat i, aquesta, era el motiu pel qual un bandoler podia deixar enrera la seva vida de de delinqüent i convertir-se en un defensor del seu país. O sigui, com en Serrallonga adquiria un nou compromís amb el seu país.
De fet, en el segle XVII alguns membres de la quadrilla d'en Serrallonga, com altres bandolers, varen lluitar a favor de Catalunya durant la Guerra dels Segadors.
Els nobles també ho van fer. Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer, va lluitar contra els castellans i més tard contra els francesos una vegada s'havia consumat l'esquarterament de Catalunya amb el Tractat dels Pirineus.
De les quatre noves pàgines us en mostro la primera, una pàgina amb una sola gran vinyeta que ens situa al poble de Sant Hilari Sacalm, un dia de mercat al qual hi han vingut gent de tota la contrada ...

En Serrallonga i la Joana camí de Nyer

El 4 d'octubre vam resseguir les passes d'en Serrallonga a la Catalunya Nord. L'any 1628 el bandoler trobava refugi en les terres del Conflent, acollit per Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer.

Hem fet una sortida de cap de setmana amb la família, que ens ha servit per a descobrir aprop de Prada de Conflent el petit poble de Nyer.

Hem pogut veure el castell dels Nyer, dominant el petit poble de cent habitants i situat en en un magífic entorn , al bell mig d'una reserva natural.

Hem trepitjat la terra que fa segles va trepitjar el nostre bandoler.

La visita és molt recomanable i a més, per als catalans, suposa retornar i descobrir llocs que abans havien format part de les nostres fronteres.