EL MONGET DE CARDEDEU

 

En les presons del castell d’Hostalric també hi feu estada un altre bandoler, en Domingo Serra, àlies Monget de Cardedeu. Un gascó de la població d’Agen que anava amb un altre gavatx anomenat “lo Borni” fent de les seves.

El setembre de 1633 el batlle d’Hostalric, Jaume Pera, instruïa un procés contra el Monget de Cardedeu i el seu company de facècies, per haver fet resistència i haver escopetejat el comissari reial Francesc Pujol al pont de Sant Celoni.

En el procés instruït també hi consten les declaració d’un tal Pere Amat, pagès de Sant Esteve de Palautordera, que declara que estava a la casa de can Valls d’Olzinelles quan arribaren dos gavatxos. Un era el “gavaig Xorch” i l’altre el Monget de Cardedeu.

Advertir que “xorch” (xorc , en català actual) significa “lladre”.

Els dos homes van entrar en la casa però els van sortir a l’encalç Miquel Pujol, comissari reial d’Arbúcies que els rondava amb homes armats. Pera Amat declara que “quan fuy prop la font senti crits de no mourer al rey y encontinent moltes escolpetades y viu que dins gavaigs feyan resistentia tirant escopetades al comissari y a sos fadrins”.

El comissari Miquel Pujol anava en persecució dels gavatxos des del dia anterior. Els va  encalçar a can Valls d’Olinzelles, on entraren en al casa per a menjar-hi, i els esperà fora, amb homes del batlle de Montclús. “Viu que exian de la casa del dit Valls y sen baxaren quinta avall y quant foren baix a un torrent de la font ells me veren venir y cridantlos jo no mourer al rey tiraren moltes escopetades fugint y fent resistentia”.

Aquella brega a can Valls d’Olinzelles no va acabar bé per als lladres, en gavatx Borni va morir d’un tret i en Monget fou ferit d’un braç, empresonat i portat a les presons d’Hostalric. El Borni va pagar així els seus crims: la mort d’una dona prenyada a Granollers i la de Pau Amat i Pere Perxach de Sant Celoni.

Al Monget de Cardedeu , nafrat i atrapat, segur que va acabar condemnat i penjat de l’alta forca. Se li va acabar la sort, un any abans  havia estat atrapat, acusat d’un robatori de teixit,  pel batlle de Cànoves. Va sortir de la pressió gràcies a una manlleuta o fiança de cent lliures que van pagar uns hostalers de Barcelona amb la condició que tornés a la presó el mes d’octubre. El Monget no ho va fer i el 9 de juny es va dictar una ordre d’execució contra els béns del pròfug. Tres mesos després, però, el Monget fou atrapat.

SEGREST FALLIT A MASSANES

 

L’imponent fortalesa d’Hostalric era una vigia perpètua del camí ral, d’ella sortien soldats i sometents a perseguir bandolers quan aquests apareixien per la zona. I a les seves presons anaven també a parar els bandolers quan eren capturats. 

Però aquesta proximitat amb el camí ral no va impedir a la quadrilla actuar a Massanes, un poble veí a Hostalric. A principis de 1627 estaven tots al coll de Ruscall d’Osor i decidiren baixar a la plana i segrestar el propietari del mas Carbonell de Massanes.

Un tal Segimon Corts, àlies la Guilla,  els havia dit que podrien treure uns bons ducats d’aquell segrest. L’endemà baixaren tots armats i s’estigueren amagats en un bosc proper a la casa fins que a la tarda l’envestiren i robaren una cadena d’or, unes tasses de plata i altres coses. Tornaren al coll de Ruscall amb l’amo de la casa lligat, amb al intenció de demanar-ne un rescat de tres mil lliures.

Però aquella nit, amb tots dormint, el segrestat aprofità per fugir i els bandolers no en pogueren obtenir cap profit. Els plans no sempre sortien bé.

LA RIERA DE L'ESPARRA I L'HOSTAL DE L'ARRUPIT

 

L’espai de confluència de la riera de l’Esparra amb la riera de Santa Coloma, just al costat del camí ral, va ser un lloc habitual de les accions de la quadrilla i en trobem encara un altre testimoni de Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, que relata com a mitjans de desembre de 1628 hi van cometre un seguit de robatoris.

Aquell dia van robar quelcom  d’un noble cavaller de Girona: don Martin Agullana de Girona, un frare “Theatino” a qui li robaren les robes que portaven tancades en caixes. Devien ser robes valioses, perquè Martí Agullana va recuperar-les pagant un rescat.

En el tram del camí ral entre Hostalric i Mallorquines també ho trobem el popular Hostal de l’Arrupit.

El mes de març de l’any 1630 quinze lladres de les Guilleries es van ajuntar amb alguns bandolers de l’antiga quadrilla dels Margarit i es posaren en el camí ral al costat de l’hostal. Allà robaren a tots els viatgers que passaven i els anaren tancant dins la cuina de l’hostal.

Assaltaren entre trenta i quaranta persones. El botí aconseguit fou important i l’assalt de l’hostal de l’Arrupit , comès per les quadrilles de la plana i de les Guilleries, és un dels més recordats en la història del bandolerisme del país.

EL CAMÍ RAL

Un dels punts més perillosos de tot Catalunya en el segle XVII era el camí ral entre Hostalric i Mallorquines i el motiu la presència de la quadrilla d’en Serrallonga que hi baixava tot sovint atrets pel nombre de traginers i viatgers d’aquella via principal de la plana.

Gabriel Galí, comissari reial de Barcelona, ho sabia,   però en creuar-se amb una tropa de cavallers que es dirigien cap a Perpinyà els temors van desaparèixer i van considerar que tenien el camí segur. Per aquest motiu van prescindir del servei de dotze fadrins que portaven i els feren tornar a dinar a Mallorquines.

El comissari arribà a Hostalric i quan estaven dinant arribà un home que els explicà exaltat que trenta lladres armats de pedrenyals havien robat els traginers en el camí ral, al lloc dit de la Riera de l’Esparra i que els dotze fadrins que havien deixat enrere anaren a l’encalç dels lladres junt amb gent de la terra  que també s’alçaren en persecució:

“Y se scopatejavan bravament y que los de Santa Coloma y los de la terra se aixecaven en persecutio de dits lladres y que anaven seguint”.

HOSTALRIC CONTRA ELS BANDOLERS

 

Hostalric, principal terra de pas des de la romanització, capital del comtat dels Cabrera, plaça forta amb el seu castell, centre d’autoritat i poder al llarg dels segles... havia de ser per força una vila poc amiga pels bandolers de les Guilleries.

Una vila murallada i , sobretot, la presència d’una Cúria real, un Governador de la plaça i guarnició permanent de soldats dalt la fortalesa que vigilava el camí ral,  havia de ser forçosament un lloc a evitar per als bandolers i altra gent de vida mala.

Però naturalment aquest centre d’autoritat va de tenir protagonisme en la història del bandolerisme català.  En les presons d’Hostalric s’hi van encarcerar bandolers, en les sales del castell s’hi van interrogar i torturar lladres i de la fortalesa en van eixir tropes a l’encalç de lladres de camí ral quan arribaven notícies que aquests rondaven el camí ral.

En el procés sumarial d’en Serrallonga s’hi van aplegar processos redactats en diferents llocs. Com a  principal el que va tenir lloc a les presons de Barcelona contra el cap de quadrilla, però també altres que es van redactar contra bandolers de la quadrilla o relacionats amb el bandolerisme del moment a cúries com la de Verges, Vic o Hostalric.

En les properes entrades del bloc us parlaré de les referències de bandolers empresonats i jutjats a Hostalric, com també d'actuacions de la quadrilla succeïdes en el camí ral que aquesta vigilava.